1933. Ràdio Lleida, EAJ-42.
«Catalunya Ràdio», núm. 85, de 16 de desembre (ARCA).
Aquella primera setmana de desembre de 1933 s'iniciaren les primeres emissions en proves. Això sí, encara només amb «música en discos».
1933. Ràdio Lleida, EAJ-42.
«Catalunya Ràdio», núm. 83, de 2 de desembre (ARCA).
La tardor d'aquell any, aviat en farà 90, s'iniciaren les emissions de prova de la primera ràdio lleidatana, inaugurada oficialment el dia 12 de gener de 1934. Les instal·lacions tècniques s'havien anat preparant durant aquell any 33, i, finalment, cap a aquell desembre, en començaren aquelles primeres emissions. Per la data i per la ideologia de la RAC, propietària de les instal·lacions, podem ben bé assegurar que les primeres paraules dites enviades per les ones radiofòniques lleidatanes foren en català.
Aquelles instal·lacions tècniques es trobaven «en terrenys de la fàbrica d'olis Daniel, sota mateix de Gardeny, paratge denominat partida de Rufea, tocant a la carretera de Madrid», i s'unia per fil telefònic amb els estudis del carrer Major 92-96, al quart pis i telf. 153, a l'edifici modernista de Casa Llorenç, cantonada amb el carrer Cavallers. A començament de desembre, el nostre Paer en Cap, Antoni Vives (Joventut Republicana de Lleida-ERC) i altres personalitats locals en visiten els estudis, dels més moderns a l'època.
Com a veu de l'emissora, s'havien escollit «dues senyoretes», que hagueren de desempatar per tal d'ocupar la plaça de locutora i «s'acordà que durant tota la setmana que acaba avui, actuessin tots els dies a l'objecte de poder decidir, després d'aquesta darrera experiència, sobre la que reuneix més coneixements per a poder ocupar aquest càrrec». Es tractava de les germanes Tersa i Miralles, l'Aurora i la Maria (viqui). Fora la Maria qui ocuparia finalment el micròfon d'aquella primera ràdio lleidatana. Passà després a Ràdio Girona, a on fou la darrera veu de la ràdio catalana, just abans de l'entrada dels feixistes (espanyols) a la ciutat del Ter als inicis de febrer de 1939.
En temps de proves, emetia dos horetes cada dia, entre 1 i 2 de migdia, i entre 8 i 9 del vespre, l'horari de màxima audiència per a la reduïda part de la població que disposava d'aparell per escoltar-ne les emissions.
L'emissora era propietat de la RAC i, per això, era constituïda en règim cooperatiu. Que és la preciosa història del naixement de la ràdio catalana: per subscripció, no direm popular, però sí pública. No sabem quants associats tingué a Ràdio Lleida a la ciutat per tal de poder posar en marxa l'emissora, la darrera de les quatre capitals catalanes per ben poc: la de Ràdio Girona-EAJ 38 s'inaugurà al 10 de desembre, un mes abans només. Sembla que la Paeria hi feu l'aportació més gran per empènyer el projecte.
«Recordem a tots aquells que vulguin cooperar amb Ràdio Associació de Catalunya al major desenvolupament de l'emissora EAJ 42, que les quotes de socis són d'una pesseta per amunt». Tots els socis rebien una revista del setmanari de la RAC, «Catalunya Ràdio», el darrer dissabte de mes. La resta, que pagaven més de tres pessetes, les rebien totes puntualment, a més de disposar de permís telegràfic anual pagat, si abonaven la subscripció de cop.
Finalment, a la revista s'hi demanava que «tots aquells conjunts musicals i particulars, que es creguin en condicions de poder actuar davant el micròfon», que es personessin a l'estudi per fer-se conèixer. Això sí que era ràdio de quilòmetre zero, oi?
Ràdio Lleida, EAJ-42.
«Història gràfica de Lleida», 1991.
Instal·lació de l'antena al pla de la Suda, dalt del turó de la Seu al 1941, quan es reprengueren les emissions a la ràdio confiscada pel nou règim franquista espanyol a la Lleida ocupada.
1933. Ràdio Lleida, EAJ-42.
«Catalunya Ràdio», núm. 73, de 23 de setembre (ARCA).
«...la instal·lació acordada i en vies de realització, de les emissores de Lleida i de Girona, que tinguin un sabor local i siguin la veu d'aquelles comarques, ha estat acollida per part d'aquelles poblacions amb tot el fervor que es mereix la idea».
1933. Ràdio Lleida, EAJ-42.
«Catalunya Ràdio», núm. 73, de 23 de setembre (ARCA).
Un dels grans programes de RAC, en què la veu de Maria Tersa també participarà a partir de 1934, fou «L'hora Catalana», nom popular del butlletí d'una hora diària, de 10 a 11 de la nit, «Catalans absents de la Pàtria».
1933. «Catalans absents de la Pàtria», RAC.
(Foto Brangulí, ANC).
Inauguració per part del President Macià del programa radiofònic adreçat als catalans a l'exterior, el dia 7 d'agost d'aquell any.
«Felicito a “Ràdio Associació” perquè amb la instauració d’aquesta Hora Catalana establirà un contacte diari amb els catalans d’arreu del món i en dur-los la veu de la Pàtria llunyana els mantindrà fidels al seu esperit avui triomfant.
Barcelona, 7 d’agost del 1933. Francesc Macià».
1933. Ràdio Lleida, EAJ-42.
«La Veu de Catalunya», de 26 de desembre (ARCA).
La mort del President Macià al dia de Nadal d'aquell any motivà la suspensió de les emissions de prova en senyal de dol. Les banderes del cuitat onejaren a mig pal, ja que «ultra ésser veí de Lleida, hi comptava amb moltes amistats».
1933. Ràdio Lleida, EAJ-42.
«Catalunya Ràdio», núm. 82, de 25 de novembre (ARCA).
Atesa la imminent obertura de Ràdio Lleida, la revista dedicà unes pàgines a la ciutat. En portada, la vista majestuosa de la Seu Vella des de l'altre costat del Pont de ferro modernista de 1911.
1933. Lleida.
«Catalunya Ràdio», núm. 82, de 25 de novembre (ARCA).
Detall de la ciutat als peus de la Seu Vella, llavors tapiada i dedicada encara a usos militars borbònics (espanyols). Sorprèn la roba estesa dels balcons. Llavors, el carrer Major, la Rambla de Ferran i tots els carrers de la Lleida vella eren habitats.
1933. La Plaça de l'Ereta.
«Catalunya Ràdio», núm. 82, de 25 de novembre (ARCA).
Un poema de Josep Almacelles [en Pep de Rufea] dedicat a la tradicional plaça de l'Ereta:
«Que és plaent aqueixa Plaça
on mai ningú no escridassa...»
La segona estrofa fa referència al convent de l'Ensenyança que hi hagué fins a la guerra, la façana del qual es traslladà al 1948 a l'església de Sant Pere a la plaça Sant Francesc. La font envoltada d'acàcies és cantada a la tercera.
1933. Lleida, text de Valeri Serra i Boldú.
«Catalunya Ràdio», núm. 82, de 25 de novembre (ARCA).
Ressenya de la ciutat, que des de l'enderroc de les muralles havia anat creixent urbanísticament, hi «crema la febre d'edificar», hi diu l'il·lustre folklorista urgellenc. La capital ponentina havia doblat habitants en mig segle, entre 1882 i 1930. Els costums socials d'aquella societat encara prou classista queden clars: «El seu carrer Major és, en fer-se fosc, el passeig obligat de tots els lleidatans. S'hi troben en germanívola barreja tots els estaments socials, des de l'aristocràcia a l'obrer».
Els tres grans passejos arbrats d'aleshores eren la Rambla de Ferran, Blondel i la Rambla d'Aragó. En ressenya dos notables edificis (religiosos): el Seminari Conciliar i l'Acadèmia Mariana. Per acabar destacant la joia arquitectònica de la Seu: «trossejada i feta malbé per les tropes de Felip V, de la qual es va vantar el rei borbonès fent gravar aquesta llegenda damunt la porta de la falsa braga:
Civitas lleardae
in rebellione prima fuit;
sed
capta suo reges Philipo Quinto,
Anno 1707 punita
fuit».
Tot ver, dic jo, excepte allò de suo, car no el tenim pas per rei nostre. De tota manera, gràcies per recordar-nos, rei Felip, això de capta i punita fuit, però no calia, car no oblidem.
1933. Lleida, text de Valeri Serra i Boldú.
«Catalunya Ràdio», núm. 82, de 25 de novembre (ARCA).
Ressenya gràfica d'imatges típiques de l'època. No en consta el retratista. Preciosa la imatge de la dona pagesa tornant amb lo ruquet de mercat, amb les sàrries buides, tot venut.
1933. Lleida, text de Valeri Serra i Boldú.
«Catalunya Ràdio», núm. 82, de 25 de novembre (ARCA).
I també la de les rentadores, fent safareig a cop de lloms sobre l'aigua del riu, mocador al cap obligat, amb les grans panistres i còvins per portar la roberiada.
1933. Lleida, text de Valeri Serra i Boldú.
«Catalunya Ràdio», núm. 82, de 25 de novembre (ARCA).
De la Seu, l'autor passa revista a la Catedral Nova, Palau de la Paeria i Camps Elisis. Llàstima que, en fer-se gran, la ciutat s'hagi anat oblidant de l'horta.
1933. Ràdio Lleida, EAJ-42.
«Catalunya Ràdio», núm. 82, de 25 de novembre (ARCA).
Una sèrie d'articles en els números d'aquell mes passaven revista a les característiques tècniques de les noves emissores de la RAC, les de Lleida i Girona.
1933. Ràdio Lleida, EAJ-42.
«Catalunya Ràdio», núm. 82, de 25 de novembre (ARCA).
Anunci d'un aparell de ràdio portable: «el ràdio que cap dintre de la mà», i, a més, «connectable a tots els corrents, inclusiu a l'automòbil». Notem el masculí aplicat al nom de l'aparell: el ràdio, que no quallà, a diferència de el televisor. Només 425 pta. de l'època, quasi res!
