1916. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (MDC).
La creu de terme barroca (potser anterior?) abans de sa destrucció a la guerra vinent, presidint el camí de Montblanc a Tàrrega. Un camí prou enfangat, però ben delimitat per les espones de pedra majestuoses en aquest revolt als peus del poble.
1896. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).
«Anuario Riera» (BDH).
A final de segle XIX, s'hi feien més de 600 habitants al poble, dades que no són registrades en altres fonts. De tota manera, fou el període més àlgid demogràficament del poble en tota sa gairebé mil·lenària història. El «bodegón» d'en Pau Solé devia ser un cafè a on s'oferia menjar. No oblidem l'emplaçament del poble en una ruta prou transitada. Ja hi havia escola de xiquets i xiquetes, una destil·leria, un estanc, i un parell de molins de farina. S'hi anomenen també els propietaris urbans i rurals més hisendats. Els terratinents, vaja. Sempre amb el nom en castellà, com no podia fer-se altrament en aquella època per prohibició de l'Estat (espanyol) dels noms en català als registres oficials.
1908. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).
«Anuario Riera» (BDH).
Una dotzena d'anys passats, encetat ja el segle nou, el registre demogràfic havia baixat prou significativament. L'anuari hi recull el nom dels qui remenaven les cireres: l'alcalde, el secretari, el jutge, el fiscal, el mossèn... S'havien afegit al poble, o potser anys abans no s'havia fet prou bé la comunicació, un parell de fondes, i quatre tavernes. Hi havia certa producció de vi, i un parell de sabaters! Qui sap si la ruta targarina tenia gaires caminaires! Per obligació, pas per devoció com fem els senderistes urbanites.
1916. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).
Foto: Albert Bastardas, «Les creus al vent», 1983.
S'hi assenyala la data de 1916 per a la fotografia, cosa per la qual no pot ser d'altre autor —crec— que de Josep Salvany. La creu històrica que protegia la població dels perills que en mala hora li poguessin arribar pel camí cap a Montblanc, ben trillat per les roderes. La imatge inclou una preciosa tartana, catric-catroc, al peu de la creu. Probablement, muntatge del fotògraf, ben experimentat. Fins i tot sembla que pedres i camí tinguin una fina emblanquinada de neu, oi?
1989. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).
Joan Coromines, «Onomasticon Catalaloniae» (IEC).
Situa el nostre gran etimòleg el poblet al Baix Urgell, «ja prop de la ratlla de la Segarra». O sia, a la Baixa Segarra històrica, terra d'eixuts i segarretes, paradís de la marinada. Havia oït el topònim tant amb è oberta com a é tancada, i trau a comentari un testimoni «que popularment els anomenen 'los quecus'», sense altra explicació.
La documentació antiga és abundant, i ja al segle XII apareix la forma Analeg en les llistes de parròquies vigatanes, i desmunta com a mala lectura de la A i la N la forma Gualec del cens de 1359. Pel que fa a aquesta A- inicial, «s'ajusta a una pista etimològica, sobre la qual ens posa el nom d'un captiu del segle XII que pertanyia al monestir de Poblet, del qual depenien (segons el cens de 1359) 10 dels pobles precedents en la llista d'aquest cens...» Així doncs, aquest captiu, d'origen sarraí, tindria un nom format pel prefix Ibn- seguit del nom aràbic, que vindria a dir «fill del dependent, de l'agregat, del partidari o home afecte». Aquesta família sarraïna s'hauria establert allà per, probablement, tindre cura de les terres en nom del seu propietari cristià, que li tenia aquesta bona confiança.
L'evolució fonètica fins a Nalec és ben comprovada, i que el topònim sigui un arabisme és prou normal en aquelles latituds. Acaba l'il·lustre etimòleg amb una de les genials consideracions que fa ara i adés: «Qui sap si el malnom de 'quecos', que donen als habitants de Nalec, es funda en el parlar imperfecte d'una família fundadora del poble, de parla morisca»!
1936. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).
«El Diluvio», de 13 de maig (ARCA).
La raó de la destrucció de la creu nalequena: a la matinada d'aquell dia de mig maig, alguns veïns (del poble o de rodalia) van fer caure la creu, «que databa del siglo XVII», de set metres d'alçada. Em sembla prou clar, que a aquelles alçades de 1936, poc abans de l'esclat de la revolta feixista (espanyola), fou un acte premeditat i ideològic.
Anys 60-70 ca. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).
La creu refeta de postguerra. El camí ja s'ha convertit en carretera.
