Anys 1970 ca. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).
Navega que navegaràs, de sobte, ensopego amb aquestes delicioses imatges de Nalec. Una sèrie magnífica, però de la qual no en trobo malauradament ni data ni autor. Potser algun dels retratistes de la comarca. S'hi veu el vell poblet, però ja amb alguna construcció moderna, i per aquest motiu m'aventuro a datar-les de cap als anys 70, quan aquells qui havien fet quartets als pobles, cosa sempre més difícil en terra de secà, començaven a fer alguna obra de nova factura arquitectònica.
Emplaçat al sud del canal d'Urgell, Nalec és un dels pobles segarretes, o sia, de la Baixa Segarra històrica, a on regna la mare de totes les marinades. Ara feia dies que no vagarejava per algun poblet dels nostres, en aquest blog, però la missiva rebuda de l'Albert Barba, de la revista 'La Peixera', me n'ha obert altre cop les ganes. Quina gran revista digital! Prova que la qualitat no és parenta de la quantitat. Feu-hi una ullada (enllaç).
Escriu Joan Coromines, el nostre etimòleg de capçalera, a l'entrada de l'Onomasticon (ara online, enllaç) sobre Nalec que hi ha testimoni, d'ara fa cent anys, del gentilici nalequens, potser més aviat pronunciat 'nalaquens' (més a la lleidatana manera, no sé si amb e oberta), a Beltall. Ves a saber si es devia tractar d'un idiolecte o d'un vocable local estès pels pobles veïns del Tallat. Però cal reconèixer que és un mot preciós. Els textos oficials actuals no proposen gentilici propi, només un simple 'de Nalec'. Potser el podríem recuperar, oi? Com fora: nalequé, nalequena, nalequens, nalequenes.
1845. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell). «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar», de Pascual Madoz. |
En els reculats temps de mitjan segle XIX, a pas de carro, calia emprar 12 horetes per arribar a Lleida, les mateixes que per arribar a la capital del bisbat, arquebisbat de Tarragona. Pràcticament, doncs, totes les hores de sol. Per tant, hom no podia pas tornar-se'n al mateix dia i havia de fer nit a casa d'algun parent de lluny o bé fer parada i fonda.
Llavors el poble tenia 50 cases, habitades per 41 famílies, amb un total de 148 ànimes, a raó de quatre per casa de mitjana. Res de l'altre món per a l'època. Passat més d'un segle i mig, ara n'hi queden una norantena. D'aquest segle i mig, els quaranta anys darrers, d'autonomia, que tampoc no ha servit per al reequilibri territorial. L'article dedica cinc de la vintena de línies a comentar la situació administrativa de la rectoria: prova de la importància que se li donava en aquells temps a l'Església com a organització (que remenava les cireres del poder local). Això sí, ja no tenien el cementiri a tocar de l'església parroquial de Sant Jaume, sinó als afores. Com molts altres pobles i poblets, els camps sants foren traslladats per qüestions higièniques, trets fora vila, durant la primera meitat del segle XIX.
S'hi anomena, cosa ben important i decisiva, la bassa d'aigua «situada a alguna distancia a la parte Sur del pueblo», i que el terme «lo baña el arroyo llamado Rio Corp». No sabem si fa referència a la bassa del molí, que encara devia funcionar. Ni tampoc s'hi esmenta la famosa peixera del Corb.
Per trobar-se al costat de la ruta entre Tàrrega i Montblanc, el poble era de pas obligat pels traginers i viatgers.
Anys 1970 ca. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).
Vista del poble aturonat a redós de l'església. L'antic, i probablement petit, castell medieval desaparegué temps enrere, i va deixar al campanar el domini sobri i elegant sobre el terme. D'estil barroc, de finals del segle XVIII, com tantes altres dels pobles ponentins. Desconec si feta sobre les runes del castell, que bé devia disposar d'alguna mena de capella. A mig aire del tossal, el lluent edifici de les escoles unitàries republicanes (1932).
Anys 1970 ca. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).
Una altra vista, amb les escoles emplaçades en una feixa de terreny, als peus del poble vell. Els antics masets de les eres, llavors ja sense la funció que havien fet des de segles: batre-hi i trillar-hi el gra, i guardar-lo dins el mas per la porteta elevada que donava a l'esplanada rodona de l'era. Com que ara, diria, els xiquets-es van a escola a Sant Martí, en desconec l'ús que se li dona a l'edifici històric.
Anys 1970 ca. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).
Les arcades obertes de les antigues cases, al sol del migdia. Les arrodonides eren per a l'habitatge, les quadrades per a corrals i palleres. Per assecar-hi tota mena de fruits, una de les maneres de conservació natural que havien existit fins fa quatre dies i que ja hem perdut també definitivament.
Anys 1970 ca. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).
Vista del poble des de la banda nord, per on s'escola el Corb, passada ja la peixera.
Anys 1970 ca. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).
El sol de la migdiada pica de valent durant els mesos estiuencs. El poble allargassat sobre el turó, record de l'antic clos de la vila. Cap a final del segle XIX, el poble va arribar al seu màxim demogràfic, amb més de cinc-centes persones! Però el segle XX, amb el canvi del model agrari i social en general, deixà molts panys tancats i alguns sostres enrunats. Actualment reobertes en temps de vacança com a segona residència dels emigrats. Més val això que res. Potser amb el teletreball...
Anys 1970 ca. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).
La portalada d'entrada a la vila closa, propietat del bisbat de Vic fins a la desamortització a la fi de l'antic règim. Als anys 60 i 70, encara s'hi podien veure els antics i imprescindibles mitjans de treball animal: rucs, someres i mules. Convivien amb els sorollosos tractors que arribaven per quedar-s'hi, tots sols amb poc temps.
Anys 1970 ca. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).
L'antiga creu de terme del segle XVII, potser gòtica segons altres fonts, de la qual només en resta el nus o corona octogonal, amb imatges desgastades de sants. Degué ser reconstruïda després de la guerra.
