20210208

[2246] La «Biblioteca Lleidatana», la nostra primera col·lecció editorial

1929. «Biblioteca Lleidatana».
Magí Morera i Galícia, «Poesies Completes», edició de Felip Solé i Olivé.
La primera col·lecció literària de la nostra història local, nascuda a les acaballes del primer període dictatorial (espanyol) del segle XX, quan l'impuls polític, social i cultural de la Renaixença havia quallat cap al voltant dels anys 20 en el republicanisme lleidatà. La col·lecció fou inaugurada amb l'edició de la poesia completa del gran mestre dels poetes lleidatans, llavors recentment desaparegut (1927), Magí Morera i Galícia. 

L'impulsor de la magna iniciativa cultural fou en Felip Solé i Olivé. El qual, segons s'escriu a la Viquipèdia, per bé que barceloní d'origen, s'arrelà permanentment a la ciutat per motius de treball docent, primer a l'institut, després a l'Escola Normal de Magisteri. I que com a bon conservador catalanista figurà entre els membres de la colla local del Xop-Bot: 
«Felip Solé i Olivé (Barcelona, 1880 - Barcelona, 1947) fou un pedagog i polític català, pare de Lluís Solé i Sabarís i Felip Solé i Sabarís, i avi d'Oriol Solé Sugranyes i Josep Maria Solé i Sabaté. Va ser professor a Gavà fins que va guanyar la càtedra de pedagogia de l'Institut de Lleida. Un cop a Lleida, va promoure la creació de l'Escola Normal de Magisteri, de la qual en va ser director diverses ocasions.

Va ser autor, entre altres, d'una «Ortografia Catalana» (1922), destinada a l'ensenyament primari, i de diverses obres de pedagogia. Milità a la Lliga Regionalista, on arribà ser president de la demarcació de Lleida dues vegades. Com a activista cultural, va lluitar per la modernització cultural de la Lleida del seu temps, i va elaborar, des de les pàgines de «Vida Lleidatana», un programa per a la modernització de la cultura catalana a Lleida i per difondre els valors lligats a la tradició literària de Ponent».

Veg. la ressenya de «Felip Solé i Olivé. Pedagogia i tenacitat al servei d’un país», de Josep Varela i Serra (Barcelona, Institut d’Estudis Ilerdencs, 2017), publicada al mensual «Cultura» del diari «El Punt Avui», 17 de desembre de 2017, pàgina 36 (enllaç).

1928. «Biblioteca Lleidatana», Conferència de Felip Solé i Olivé, Ateneu Lleidatà,
 «Vida Lleidatana», núm. 47, d'1 d'abril (Càtedra M.Torres).
La proposta de la col·lecció de llibres lleidatana fou presentada pel seu impulsor en una conferència pública a l'Ateneu Lleidatà. En l'escrit, s'hi desglossen la visió i propòsit de l'empresa cultural: fomentar la producció literària lleidatana per incorporar-la al conjunt florit del renaixement literari nacional.

«Per quina causa a les comarques lleidatanes no s'hi dona el fet de les terres llevantines que posseeixen nuclis diversos amb suficient contingut cultural per a cridar l'atenció del vianant?», es pregunta el conferenciant. Per respondre's a ell mateix que cal posar-se mans a la feina.

1928. «Biblioteca Lleidatana», Conferència de Felip Solé i Olivé, Ateneu Lleidatà,
 «Vida Lleidatana», núm. 47, d'1 d'abril (Càtedra M.Torres).
La idea del conferenciant és clara: «...arribàrem a concloure que tan sols el llibre, publicat segons una orientació de conjunt i articulant les forces que disposem, podria portar-nos a la terra de promissió. I d'aquí en nasqué el propòsit ferm i decidit de portar endavant la nostra biblioteca». Per publicar els autors locals i els de fora que escriguin sobre nosaltres, els lleidatans, i les nostres coses. Volums que es volien molt ben editats per formar el corpus literari que retratés l'esperit lleidatà.

La pregunta del milió també era diàfana: «¿hi ha entre nosaltres prou ambient per a anar endavant sense temors d'un fracàs...?» Podia fer-los d'exemple en la bona direcció la persona i obra d'en Pleyan de Porta, que visqué temps més estèrils encara per a la llengua literària i la cultura del país. També les bones revistes que aquells anys la ciutat publicava i mantenia, com la mateixa «Vida Lleidatana».

1928. «Biblioteca Lleidatana», Conferència de Felip Solé i Olivé, Ateneu Lleidatà,
 «Vida Lleidatana», núm. 47, d'1 d'abril (Càtedra M.Torres).
El sosteniment que farà possible la col·lecció, segons Solé, ha de vindre d'un grup de subscriptors prou apreciable, que haurà de «fer un donatiu de 12 pta com a mínim per cada sèrie de 3 volums que successivament li seran lliurats en el moment de la seva aparició». Bàsicament, es preveia que la sortida fos quadrimestral. Per tant, aquests tres volums havien de ser anuals.  Quan hi hagués prou massa econòmica «per a deixar-li una vida assegurada, això és, fins a cobrir les despeses més justes que entren en els nostres càlculs», l'empresa començaria a rutllar. 

L'altre component imprescindible havien de ser els autors i escriptors, o bé autòctons del ponent català (comarques 'occitanes' les anomena l'autor barceloní), o bé procedents d'altres contrades, però «que tractin i estudiïn les nostres institucions, les nostres modalitats dialectals, el nostre dret, els nostres costums, el nostre terrer, la nostra història».

Això hauria de ser possible per mitjà d'una bona direcció i coordinació editorial. Se n'anunciava el primer volum. Una novel·la de Joan Santamaria, «que tindrà centrada la seva acció a Lleida i ... els tipus seran lleidatans de carn i ossos».

El primer volum, però, no fou aquest. Sinó el de «Poesies Completes» de Magí Morera. Només tingué tres volums més: «L'antiga ciutat de Balaguer» (1930) del pare Pere Sanahuja, «Quan els canyars florien» de Felip Pleyan i Condal (fill de Josep Pleyan i de Porta), i «Lleida en la Renaixença literària de Catalunya» (1935) de Mn. Bonaventura Pelegrí. Les expectatives del seu gran impulsor, doncs, no es veieren acomplertes. La ciutat encara no tenia prou múscul cultural, privat és clar. A partir del anys 80 i durant aquesta primera part del segle XXI, per sort, la torna s'ha girat: nombroses col·leccions literàries, bons estudis històrics, autors coneguts que són buscats per Sant Jordi... Però la pregunta de fons podria ben bé ser la mateixa de fa cent anys: sense la injecció pública actual, tindríem els lleidatans prou gana de cultura? La resposta (aquí m'aturo) ens donarà l'abast veritable d'aquesta empenta cultural lleidatana. 

1930. «Biblioteca Lleidatana».
Pere Sanahuja, «L'antiga ciutat de Balaguer», amb nota d'Antoni Bergós.
El segon volum de la col·lecció.

1935. «Biblioteca Lleidatana».
Bonvaentura Pelegrí i Torné, «Lleida en la Renaixença literària de Catalunya», amb nota d'Antoni Bergós.
 El darrer volum d'aquesta històrica col·lecció, sis anys després del primer. La societat lleidatana dels temps republicans només en pogué mantindre quatre llibres en total.

Anys 20. Felip Solé i Olivé.
Postal adreçada pel fill Lluís al seu pare, a l'adreça de la casa familiar al carrer Sant Antoni de Lleida.