[126] Victoriano Muñoz, fotografia lleidatana centenària

1900. Lleida. V. Muñoz. 
Passeig de Boters, ara Rambla d'Aragó,ed. Hauser i Menet.    

Les cartes postals s'escrigueren per davant fins a la primera dècada del segle XX, ja que el revers anava íntegrament destinat a l'adreça postal. El passeig s'obrí per on pujava l'antiga muralla de la ciutat, i el veiem encara fet de terra, amb l'arbrat jove i amb els edificis del Seminari Conciliar (1893, actual rectorat de la UdL) a l'esquerra, del nou hospici de la Maternitat (1889, actual Biblioteca pública) a la dreta i de la vella presó al capdamunt.

Victoriano Muñoz i Ferrer fou el pare de l'altre Victoriano que té dedicat el nou carrer de Cappont, des del pont de la Llotja fins a la carretera "nacional". Si el fill, V. Muñoz Oms, destacà per la seua tasca transformadora (en positiu i en negatiu) com a enginyer per la construcció d'un dotzena de pantans al Pirineu, el pare es dedicà a la fotografia. L'any de l'Exposició Universal de Barcelona (1888) consta com a soci accidental d'una societat de comptes creada amb el cèlebre gabinet de retratistes barceloní de Pau Audouard i Cia, que havia obtingut l'exclusiva de l'event, i treballà en l'estudi fotogràfic que durant aquest període s'establí al subsòl dels números 56-58 de la Rambla de Catalunya, on elaboraren els nombrosos àlbums del certamen, sobretot destinats a l'Ajuntament de Barcelona.

El fotògraf V.Muñoz fou el primer gran fotògraf d'exteriors de la ciutat de Lleida. Abans n'hi havia hagut alguns altres, sobretot forans, que n'havien tret imatges. Però ell fou el primer a fer-ho sistemàticament, i no només de la típica vista de la ciutat i la Seu, sinó també de tradicions i de llocs castissos de la ciutat. I encara fou el primer a publicar-les, gràcies a un contracte amb la llavors indiscutible empresa capdavantera en l'edició de postals, la casa madrilenya Hauser i Menet, cap als tombants de segle XIX cap al segle XX. Ho comprovem per la datació d'alguna d'aquestes postals escrites i circulades en la primera dècada del segle passat.

1900. Lleida. V. Muñoz. 
Seminari Conciliar, al Passeig de Boters, ara Rambla d'Aragó, ed. Hauser i Menet.     
Una presa feta segurament des del terrat de l'altre gran edifici de Boters al segle XIX, l'hospici de la Maternitat.

1900. Lleida. V. Muñoz. 
Vista de la Seu Vella, ed. Hauser i Menet.  

Es tracta d'una presa feta des de l'antic pont medieval, del qual s'observa la barana de pedra en primer terme. Al fons la ciutat a la banqueta del començament de la rambla de Ferran, antic carrer de Cabrinety. La Seu Vella era el «castell», encara ocupat militarment per l'exèrcit borbònic.

1900. Lleida. V. Muñoz. 

Les Trampes, ed. Hauser i Menet.     
Foto que sembla feta amb decorat al darrere, de les trampes, les timbales més antigues de Catalunya. Aquestes daten del segle XVIII, i que acompanyen seguicis oficials i processons.

1900. Lleida. V. Muñoz. 
L'antic Asil Borràs, ed. Hauser i Menet.     

Emplaçat als afores de la ciutat, aprox cap a l'actual carrer de Balmes.

1900. Lleida. V. Muñoz. 
Museu Arqueològic, ed. Hauser i Menet.           

Amb el claríssimament observable espai en blanc destinat a la redacció del missatge.

1900. Lleida. V. Muñoz. 
Los Armats, ed. Hauser i Menet.  

Els armats lleidatans anaven, amés, proveïts d'una distingida barba postissa que, a l'hora de la processó a la sola llum dels ciris, devia fer feredat entre la canalla.

1900. Lleida. V. Muñoz. 

L'antic pont medieval, ed. Hauser i Menet.  
Foto anterior a la riuada de 1907 que s'endugé el vell pont vell.

1900. Lleida. V. Muñoz. 

L'antiga primera estació de la ciutat.    

1900. Lleida. V. Muñoz. Plaça de l'Ereta, ed. Hauser i Menet.    
La petita era o ereta, un dels racons més castissos de la ciutat, ja desapareguts per ordre i llei de la «regeneració» dels barris antics.

[21] La primera fotografia lleidatana