20210204

[2244] Arròs lleidatà

Anys 1950. Plantació d'arròs a la Partida de Granyena, Lleida.
(MdC).
Per qüestions pandèmiques i de consum d'aigua de les sèquies, el cultiu de l'arròs sofrí fortes pressions contràries a Lleida i poblacions segrianenques veïnes, fins a l'extinció del conreu a finals del segle XVIII. L'aparició del mosquit de la malària o paludisme en les aigües entollades dels arrossars feu que s'anés substituint pel conreu del cànem, panís o mill. La gran despesa d'aigua sovint comportava tensions entre propietaris al llarg de les sèquies de reg, de Pinyana o Fontanet. 

Però com que la gana fa fer coses, que deia la padrina, després de la guerra l'autarquia econòmica franquista (espanyola) portà a la recuperació del conreu. A les zones més baixes de la partida de Granyena o a les zones més tradicionalment arrosseres d'Almenar, Alguaire, Benavent o Vilanova de Segrià s'hi tornà a empantanar amples sorts (que eren trossos de conreu ben aplanats i allargassats propers al riu) d'alguns grans propietaris. Això portà a Lleida i pobles alguns jornalers del Delta ebrenc, més coneixedors del cultiu que no pas els pagesos locals. Com el Federico, amb qui el meu pare treballà a la partida de Granyena, ja no a l'arròs sinó amb el viverista Badia, quan ja l'arròs s'havia abandonat i llavors calien plançons de fruiters a manta. Amb el seu accent tortosí, forta veu i salero natural, a temporades menjava a casa nostra. Jo el vaig conèixer essent un marrec de l'EGB, durant els migdies, que anava a dinar a casa fins que calia tornar a l'escola a les tres en punt de la tarda.  

Anys 1950. Plantació d'arròs a la Partida de Granyena, Lleida.
(MdC).
Detall dels jornalers de l'arròs, sempre amb els peus molls i el llom aplanat.

Sobre el significat del mot 'sort' com a tros de conreu, llegim al DCVB:
«|| 6. Peça de terra; porció de terreny més o menys petita, que no forma masia; cast. suerte. Cum ipso cortale ad integrum et IIII sorts de terres, doc. a. 1092 (BABL, vi, 388). Et alia sort de uinea, doc. a. 1142 (BABL, vi, 392). No gos metre ne passar nulla bèstia, si de laurada no és, per lo camí de les sorts del hobach, doc. a. 1342 (BABL, xii, 44). 

El concepte exacte de sort de terra varia segons les comarques; les definicions que persones del país ens han donat, permeten establir aquests matisos de significat del mot sort: a) Peça de terra resultant d'una parcel·lació de propietat gran (Camp de Tarr., Mall.).—b) Hort petit o tros de terra que no es rega sinó que únicament té aigua quan plou (Tortosa, Muro de Mall.).—c) Peça gran de terra (Urgell).—d) Tros petit de terra d'horta a la vora del riu (Conca de Tremp).—e) Conjunt de trossets de terra d'un mateix propietari (Ll.).—f) Tros de terra estret i llarguer, ficat entre dues finques d'altri, sia de reguiu o de secà (Pont de S., Gandesa).—g) Peça de terra d'un mateix solc, o sia, que no té marges entremig (Montblanquet).—h) Tros de terra, generalment de bosc, que un hom té enclavat dins una propietat d'altri i serveix principalment per a pasturatge (Cardoner, ap. Cost. Cat. ii, 106)».

1957. Plantació d'arròs a Vilanova de Segrià, Lleida.
(MdC).
Una altra imatge ben bé etnogràfica dels treballs a l'arrossar d'aquells anys. Des de segles reculats, al Segrià històric el conreu de l'arròs hi fou present. A Almenar i algun altre poble tingueren molí arrosser i tot. Però al segle XVIII, cada cop més la pressió per la sanitat en les zones d'aigües empantanegades n'anà fent caure el conreu i la producció, fins a la pràctica desaparició a les nostres latituds. 

Anys 1940. Tractor d'arrossar, Arxiu Històric de l'Escala, l'Empordà.
(MdC).
El conreu de l'arròs es feia bàsicament a força de mans. En aquella tràgica i penosa postguerra, alguns pocs terratinents pogueren disposar de tracció mecànica. A Lleida, ja hi havia hagut algun tractor en alguna gran hisenda abans de la guerra. Els primers tractors, o part dels primers, que arribarien a la postguerra eren tractors per al treball a l'arrossar: sense gomàtic (lleidatà d'aleshores per pneumàtic), amb roda de ferro. A cal Micaló d'Alcoletge, a la casa pairal de ma mare, en compraren un de roig de segona mà ben aviat, cap als 60, un SACA (IH -International Harvester, segons el logo frontal que tenia una I damunt la H a la tapa que ja hi tenia davant el radiador). No el compraren per a l'arròs, sinó ja per als fruiters, i és clar que li calgué calçar gomàtics. Així és com recordo de petit a l'oncle Eusebi, pubill de la casa, gran treballador i millor persona: assegut a l'ampli seient pelat de ferro del tractor, seient que per darrere quedava bastant en l'aire. Nosaltres, a casa nostra, no vam tindre tractor fins molt més tard, ja cap a mitjans del 70. Teníem un Pasquali motocultor. Fins i tot vam tindre primer cotxe, un R4 (1970), que no pas tractor, un Massey Ferguson petit, 135D, que ja tenia matrícula L-VE. De tota manera, ho hauré de verificar amb mon pare, que acaba de fer 91 anys amb tota la memòria intacta. 

1955. Lleida, conreu de l'arròs.
Revista «Labor», de 6 d'agost.
Una panoràmica d'un arrossar lleidatà, cultiu que durà potser una dotzena o quinzena d'anys durant la primera i dura postguerra. L'arribada del monocultiu fruiter, de ràpida expansió ja cap al final dels 50 i sobretot durant els 60, en va eliminar conreu.