 |
1795. L'Albufera, el País Valencià.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Esplèndid plànol de l'Albufera i dels seus encontorns, «que continene las tierras que riega la Real Azequia del Alcira, continuada por el Exmo. Señor Duque de Híjar». La sèquia porta la denominació de Reial gràcies a la concessió que el rei Jaume I féu als primers alzirencs cristians amb les primeres ordenances del 1273, privilegi confirmat pel rei Martí al 1404.
El mapa està orientat en direcció oest-est, i s'hi observa com baixa paral·lela al Xúquer tota la sèquia des de la presa del riu a Antella fins a l'Albufera, de la qual n'observem tot el perímetre, amb la ciutat de València a la dreta, nord geogràfic de la representació de Cavanilles. |
 |
1795. De València a Catarroja.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Escriu l'il·lustrat mossèn botànic, exemple preclar en l'àmbit intel·lectual del sistema de govern definit com «tot per al poble, però sense el poble». Les idees de reconversió i modernització del sistema agrari que difongué volien millorar capacitat productiva i vida dels llauradors, però sense posar en perill el sistema de privilegis de la casta dirigent de l'Antic Règim ni de la casta dirigent... espanyola, que maldava per integrar els territoris peninsulars sota una única, irrefutable, sacrosanta identitat universal, paraula que usaven, i fan anar encara, com a sinònim d'espanyola. De veritat que a alguns no els cal padrins.
Sortint de València per la porta de Quart, el raval extramurs «se prolonga com un quarto de hora por el camino de Castilla. Sus vecinos y habitaciones se multiplican continuamente: hasta una calle entera se acaba de construir de San Sebastián hasta el rio. Cultivan aquellos labradores muchas huertas cercadas, y otras sin cercas, incomparablemente más extensas... No viven con sustos y rezelos que los de Campanar respecto a las avenidas del Turia». Segueix una descripció del poble de Russafa, no tan petit per a l'època, i d'economia agrària per complet. Igualment que a Sedaví i Alfafar, més petits.
|
 |
1795. De València a Catarroja.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Descripció dels conreus agraris de Massanassa, ja a tocar de Catarroja, que «desde 1670 hasta 1726 se mantuvo... con 200 familias, pero se ha ido aumentando en este siglo de modo que hoy tiene 700 vecinos, con más de 3.000 almas. No podrían subsistir con la sola agricultura, siendo el término que poseen limitado... Fue preciso buscar otros medios, y los hallaron en el lago, no para vivir con comodidad, sino para mantenerse de algun modo a costa de sus sudores». S'hi veu, doncs, la relació estreta entre albufera i població:
«Mas de 450 familias se ocupan o en pescar en la Albufera o en entrar con barcos a cortar los juncos, carrizos i eneas que allí crecen, los quales reducen a haces [feixos] y los venden a ocho reales el ciento, para camas de los ganados o para abonos del campo. Tiénese por dichosa la familia que tiene un barco... Los vecinos restantes ocupados en cultivar los campos viven también con estrechez, quando no con miseria, a excepción de doce a veinte acomodados», els cacics locals de torn.
Malgrat la proximitat dels arrossars, «ni son freqüentes ni rebeldes las tercianas [febres] que se padecen, lo que atribuyo al curso de los vientos», que escombren l'atmosfera i s'emporten les «exhalaciones pútridas hacia los pueblos de la Ribera Alta». Quina gràcia!
|
 |
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
«La Ribera se llama alta o baxa según que las tierras distan más o menos del mar y del lago de la Albufera».
L'autor en fa la descripció geogràfica i de la tipologia del sòl: «los árboles crecen en qualquiera sitio, a excepción de aquellos en donde lo impiden la abundacia de aguas y el suelo cenagoso». Gràcies al cabalós Xúquer se'n reguen les hortes, amb preses que n'eleven la llera i inunden camps adjacents: «muchos campos que hoy rebosan de agua, o la ocultan a poca profundidad, fueron secanos en el siglo decimotercio, sin más riego que las lluvias». D'on que el Conqueridor tingués l'encert d'aprovar la construcció del «magnífico canal... para convertir en huertas los secanos, y las acequias de Castelló y Carcaixent abiertas despues sin perdonar gasto alguno».
I la descripció de l'Albufera: «Ocupa esta tres leguas de norte a sur entre la capital y Cullera, y una de ancho con corta diferencia: está separada del mar por una legua de arena, pero se comunica con él por un canal angosto que se abre o cierra con facilidad».
|
 |
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. L'Albufera.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
L'extensió de les aigües de l'Albufera podia créixer amb les pluges, «de modo que en algunos inviernos cubren doblada superficie de tierra que en verano. Se han visto varias veces extenderse hasta los lugares vecinos, y los habitantes de Sollana ir en barcos desde la puerta de la Iglesia hasta el mar, atravesando huertas, arrozales y Albufera».
Els camps estan tan sadollats d'aigua que «en infinitos campos basta cavar un pie y aun menos para encontrar las aguas», fet normal a tocar de l'Albufera, però més estrany en antics terrenys de secà. Ho atribueix l'autor a les desviacions fetes sobre els cursos naturals de l'aigua. «Apenas me queda duda que la Acequia del Rey [la d'Alzira], aquel ancho canal que sale del Xúcar en Antella, ha dado origen... al rio de los Ojos, y a infinitos filtros que inundan las Riberas... La verdadera causa de tantas tierras inundadas ha sido la Acequia Real, y el mal uso que en los cinco últimos siglos han hecho de sus aguas, inundando las tierras hasta convertirlas en lagunas», i tot per multiplicar els arrossars i la necessitat que aquests tenien d'elevar les aigües per facilitar-ne la irrigació sobre els camps.
|
 |
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. L'Albufera.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
«Es cierto que se alteró en la Ribera la naturaleza primitiva del suelo, borrándose casi todos los caracteres; pero quedan bastantes para que el observador imparcial la pueda distribuir en dos porciones muy diversas, que son terrenos naturalmente pantanosos, y terrenos pantanosos por el arte». I se'n detallen els límits i les poblacions.
S'aplaudeix el conreu de l'arròs en aquells primers, on els llauradors «pisando cieno y trabajando siempre dentro de las aguas, sacan preciosos frutos de aquel suelo, que parecía destinado a esterilidad perpetua... Tales hombres son acreedores al general reconocimiento: parece que el Estado debe darles gracias y fomentar su aplicación con premios...» Tot molt il·lustrat.
Però per als altres, per als que «convierten el sitio firme y fértil, los que introducen enfermedades desconocidas y mortales... merecen la indignación pública como enemigos de la sociedad y de la salud. De este número son los que promueven el cultivo del arroz y lo introducen en aquellos campos que fueron secano o huertas en otro tiempo». Els il·lustrats del segle XVIII, per qüestions sanitàries, no foren gaire o gens favorables al conreu de l'arròs: a Lleida, a l'horta del Segre, el governador, el Marquès de Blondel, en promogué la supressió, de manera que el cultiu de l'arròs passà a ser residual.
|
 |
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Afirma taxativament en Cavanilles: «Más importa la salud y la vida de los hombres que la utilidad que pueda resultar del arroz. El único termómetro para graduar las licencias o las proscripciones ha de ser siempre el bien o el mal de la especia humana». Doncs què no en pensaria de les barbaritats vàries de la nostra vida postmoderna i post- de tot!
Fa una ressenya històrica del cultiu de l'arròs en terres valencianes, de ben segur introduït pels sarraïns i continuat després: «mudó de dueño el reyno por la conquista, y los vencidos continuaron su cultivo». Per les «funestas conseqüencias en la salud» fou prohibit pels magistrats de la capital valenciana. «Desde entonces hasta nuestros días han alternado las licencias y las prohibiciones, sin faltar jamás poderosos abogados de este cultivo».
|
 |
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Immillorable explicació botànica de la planta de l'arròs, digna de la millor enciclopèdia. |
 |
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Descripció del conreu dels camps i de la distribució de tasques al llarg de l'any segons el tipus de sòl. És curiosa l'opció de fertilització descrita, consistent en la sembra de faves o raves a la tardor «y quando estan bien crecidas estas plantas se cortan, para que podridas en la tierra sirvan de estiércol». |
 |
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
El procés de creixement de la planta de l'arròs als camps, des de la sembra a la sega, de la pestilència de l'asprella o borró, de la combina de l'arròs amb el cereal a la Ribera Alta «y tierras pingües, y es que los campos pueden servir para otras producciones hasta Sant Juan, y luego destinarse al arroz. Se ve con frecuencia una transformación que admira, verificándose en el corto espacio de 24 horas sucederse el arroz de un pi de altura a las mieses de trigo», a base d'un gran treball en cadena de les colles de llauradors. |
 |
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
El quadre resumeix la producció d'arròs i el seu valor en rals, de cadascun dels pobles del Xúquer i del Segura, en una mesura de pes d'origen espanyol, el cahiz, equivalent a prop de 700 kg. Fa també una curiosa i acurada descripció de la tasca del llaurador, de la duresa física de son treball, que no té «descanso ni alivio». S'assegura que el jornal és bo, però també ho és el risc per a la salut: «cercados de agua, envueltos en una atmósfera de vapores corrompidos. agoviados con el calor del sol y del trabajo, precisados a beber aguas impuras, contraen enfermedades que, o les quitan la vida, o consumen en breve los ahorros hechos a fuerza de economía». En una mostra de la seua ànima caritativa, Cavanilles critica els qui es beneficien del treball d'aquests miserables jornalers de l'arròs, mentre se'n van del lloc «mientras dura el riesgo de enfermar». |
 |
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
L'origen i desenvolupament de les malures causades pels conreus d'arròs. |
 |
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
La perillositat de la proximitat dels pobles als camps d'arròs. «Muchas poblaciones están tan cerca de los arroces, que parecen flotar sobre las balsas. Allí vive una porción considerable de hombres. Digámoslo mejor: allí muere lentamente nuestra especie. Pocos se hallan que pasen de los 60 años...», i segueix amb una demostració demogràfica comparativa per certificar-ho. |
 |
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
L'evolució demogràfica i de mortalitat dels pobles arrossaires valencians de final del segle XVIII. En resum: la diferència a favor dels pobles que no cultiven l'arròs era de golejada.
|
