 |
| 1894 ca. Lo pont de Sant Miquel, Balaguer (la Noguera d'Urgell). Vista del vell pont medieval balaguerí, que desapareixeria a la guerra del segle XX. El portal fou desmuntat pedra a pedra l'any 1894 per causa del mal estat en què es trobava. El detall de la fotografia ens permet d'apreciar-ne l'amplada, les baranes de pedra, els tallamars i els elements escultòrics de la façana. L'arcàngel protegia l'entrada a la ciutat, amb dos angelets al costat i dos escaquers urgellencs a banda i banda. S'hi veuen bé les esquerdes del monument. Exèrcits de totes les nacions i pagesos i pageses balaguerins de totes les generacions hi passaren durant segles. |
 |
| 1894. Lo pont de Sant Miquel i la fira de bestiar, Balaguer (la Noguera d'Urgell). «La Campana de Gràcia», 24 de maig (ARCA). Aquell any 1894 fou un any mogut a la ciutat urgellenca. El descontentament amb l'alcalde, d'arrels carlines, s'hi posà de manifest amb motiu de la fira de bestiar del 15 de maig. Des de la municipalitat s'exigí als firaires i visitants el pagament d'una taxa per creuar el pont: «tenim aquí un pont (que ja podria ser d'or) i com per passar-lo s'exigeix lo pago de 5 cèntims per persona i 5 pta per cada cent caps de bestiar, els principals ganaders manifestaren que si no se'ls eximia d'un pago tan gravós no acudirien a la fira». En aquella data, doncs, encara hi havia portaler o burot al pont balaguerí, encarregat de cobrar pel pas de mercaderia. Es feia habitualment en règim d'arrendament anual, que l'ajuntament corresponent adjudicava al millor postor en subhasta. Els comerços de la ciutat acordaren de pagar al burot del pont balaguerí 100 duros com a indemnització a canvi del pas franc dels ramaders i firaires, quantitat que s'havia de reunir entre els comerços i fondes de la ciutat, els més afectats per la mesura de l'alcalde. Se'n reuniren 90! Però l'ajuntament es negà a posar-hi els deu que hi faltaven. L'arrendatari dels drets del pont sembla que s'hi conformà. Arribat el dia de la fira, una parella de guardias civiles i els serenos de la ciutat muntaven guàrdia a l'entrada del pont per cobrar les taxes ordenades per la municipalitat. L'ajuntament no havia passat per les tendes a recollir els 90 duros convinguts amb el burot. Sembla que d'aquesta feta molts ramaders i firaires juraren i perjuraren de no tornar a Balaguer, «a on acaben de ser objecte d'una tan asquerosa gallinada». |
 |
1894. L'impost de consums,
La mala relació de l'alcalde i els veïns venien ja d'alguns mesos enrere. En començar aquell any ja hi havia hagut una gran saragata, per mor de la pujada de l'impost de consums. Creat a mitjan segle XIX per l'Estat (espanyol) per al finançament dels municipis, aquest impost fou objecte de gran controvèrsia durant anys i anys (i fins ben entrat el segle XX), suprimit pels governs progressistes, novament recuperat pels conservadors. S'aplicava sobre els articles de primera necessitat, com ara la carn, el sabó, el vi i l'oli, entre altres, fet que feia repercutir molt directament la pressió fiscal sobre cadascun dels habitants de pobles i ciutats. Per petita que fos la puja, les classes més humils en patien de seguida les conseqüències.Balaguer (la Noguera d'Urgell). «La Campana de Gràcia», 10 de febrer (ARCA). Aquell 1894, l'alcalde balaguerí decretà una pujada del 25% del preu de vi, que passà de vendre's de 0,40 cèntims de pesseta a 0,50 el càntir. Sembla que la municipalitat fou intransigent en el cobrament de la nova taxa. La breu crònica no és gens precisa en la descripció de les protestes que aquest abús comportà, però afirma que «sense la cordura d'algunes persones que van assosegar los ànimos, s'hauria registrat a Balaguer un dia de dol». La popularitat del senyor alcalde, és clar, per terra i més avall i tot. |
 |
| 1894. L'impost de consums (la Noguera d'Urgell).«El Diluvio», 13 d'agost (ARCA). És probable que les protestes s'anessin revifant en diversos moments de l'any. A l'agost, s'hi produí un «conato de motín... por la cuestión de consumos, siendo apredreado el pregonero municipal por un gran grupo de hombres y mujeres que daba gritos contra este impuesto y su arrendatario» quan es diposaven a cobrar amb interessos «los derechos afectos a la vendimia». Calgué la intervenció de la força pública perquè els ànims es calmessin, però l'endemà es reproduïren les protestes. El gobernador civil (espanyol) hi hagué d'enviar reforços policials, i s'hi acumularen fins a 40 guardias civiles pel que pogués passar. Lo Quel del Navió fou detingut com a capitost del motí ciutadà. Potser caldria que l'ajuntament actual li dediqués un carrer, per tan àrdua defensa dels drets dels balaguerins-es. |
 |
| 1894. L'impost de consums, Balaguer (la Noguera d'Urgell). «El Diluvio», 31 de desembre (ARCA). Aquell esvalotat any balaguerí de la darrera dècada del segle XIX acabaria amb un incident, curiós als ulls actuals, al cotxe de línia (a cavalls, encara) que pujava cap a Artesa. El cotxe i els cavalls s'hi presentaren sense passatgers ni cotxers. No era un robatori, però. Sinó un cas de riure: en arribar el cotxe-correu a Cubells, aprofitant que tothom en baixà per estirar les cames, els cavalls decidiren de no esperar que tornessin a pujar (tan cansats havien arribat de les costes cubellenques), i «emprendieron vertiginosa carrera, viéndose obligados los pasajeros a seguir el viaje a pié». També hi aniríem ara a peu, oi? |
