 |
| Segle XIV. Lleida, lo barri medieval de la Suda. Lladonosa, Josep (1979): «La Suda, parròquia de la Seu de Lleida», dins «Domènec Ponç (1330-1417) i el Col·legi de Santa Maria de Lleida», Albert Velasco (2008). Plànol del barri lleidatà de la Suda al peu del castell i la catedral de la ciutat. Les grades majors eren conformades pels diversos trams d'escales que en salvaven el desnivell fins a les més antigues muralles, a on després hi haurà la Porta del Lleó. Un dels barris més exclusius de la Lleida medieval, plena de clergues, canonges i estudiants. Amb el rei al castell, quan era a la ciutat, i amb el bisbe a son palau, a tocar de la Seu, a l'angle de l'absis. Algunes famílies nobles de les més puixants, com els Montcada, també hi tenien palau. Ens l'hem d'imaginar molt similar al barri antic de Girona, ple de casalicis i palaus fets de bons carreus de pedra, grans portalades, patis interiors... Tot aquest barri fou anorreat per la fúria borbònica (espanyola), igual que ho fou al 1714 bona part del barri de Ribera barceloní: allà per fer-hi la ciutadella militar que subjugués la capital de la nova colònia conquerida a foc d'armes i canons. A Lleida, la Seu, catedral històrica de la ciutat, fou convertida en ciutadella militar, juntament amb tot el conjunt murallat del turó. Des d'allà, el nou Estat (espanyol) sotmetia la nostra ciutat, peça clau a ponent del país i porta d'entrada des de l'Aragó. |
 |
| Segle XIV. Lleida, lo barri medieval de la Suda. Lladonosa, Josep (1979): «La Suda, parròquia de la Seu de Lleida», dins «Domènec Ponç (1330-1417) i el Col·legi de Santa Maria de Lleida», Albert Velasco (2008). El Castell del Rei ocupa la posició preeminent del conjunt, amb la catedral o Seu al seu costat. Al costat dels absis, el Palau episcopal, just a la costa que hi pujava des del carrer Magdalena, si no m'erro. Ho dic perquè la meua mare se'n recordava d'haver-hi pujat encara cap als anys 40 del segle XX. És també a tocar del campanar i àmplies vistes sobre la ciutat i l'horta que hi hagué el palau de la poderosa família dels Montcada, la Casa de l'Ardiaca, que era el segon del bisbe en l'escalafó episcopal, per dir-ho planerament. |
 |
| Segle XIV. Lleida, lo barri medieval de la Suda. Lladonosa, Josep (1979): «La Suda, parròquia de la Seu de Lleida», dins «Domènec Ponç (1330-1417) i el Col·legi de Santa Maria de Lleida», Albert Velasco (2008). L'extrem septentrional del turó lleidatà. El Bisbe era l'home amb millors vistes de Lleida, sens dubte, oi? |
 |
| Segle XIV. Lleida, lo barri medieval de la Suda. Lladonosa, Josep (1979): «La Suda, parròquia de la Seu de Lleida», dins «Domènec Ponç (1330-1417) i el Col·legi de Santa Maria de Lleida», Albert Velasco (2008). El Castell de Rei o Suda, que donà nom al barri de la Seu. |
 |
| Segle XIV. Lleida, lo barri medieval de la Suda. Lladonosa, Josep (1979): «La Suda, parròquia de la Seu de Lleida», dins «Domènec Ponç (1330-1417) i el Col·legi de Santa Maria de Lleida», Albert Velasco (2008). Les grades de la Seu, a costat i costat de les quals s'aixecaven els edificis i palauets del barri. A baix de tot, en destaca la bassa, que devia recollir l'aigua de la pluja. Potser també alguns edificis disposaven de pous. En anys d'aigua escassa, els viatges amb el ruquet fins al riu es devien fer inevitables. |
 |
| Segle XIV. Lleida, lo barri medieval de la Suda. Lladonosa, Josep (1979): «La Suda, parròquia de la Seu de Lleida», dins «Domènec Ponç (1330-1417) i el Col·legi de Santa Maria de Lleida», Albert Velasco (2008). Detall de la bassa de la Suda, i de la plaça Roqueta, des d'on sortien les escales o grades de la Seu, probablement porxada. Les cases del carrer de la costa de Sant Andreu disposaven també d'immillorables vistes sobre la ciutat. |
 |
| Segle XIV. Lleida, lo barri medieval de la Suda. Lladonosa, Josep (1979): «La Suda, parròquia de la Seu de Lleida», dins «Domènec Ponç (1330-1417) i el Col·legi de Santa Maria de Lleida», Albert Velasco (2008). La banda oest del barri. Al costat de la bassa, hi hagué el forn. La muralla era permeable per diversos portells, a banda de la Porta de la Suda, que ja donava a dalt del carrer de l'hospital de Sant Martí. |
 |
| Segle XIV. Lleida, lo barri medieval de la Suda. Lladonosa, Josep (1979): «La Suda, parròquia de la Seu de Lleida», dins «Domènec Ponç (1330-1417) i el Col·legi de Santa Maria de Lleida», Albert Velasco (2008). A tocar del portal que donava sobre la ciutat, s'hi alçava l'antiga parròquia de Sant Andreu. |
