|
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
L'edifici de les Escoles de Gramàtica era situat al darrere de l'Estudi Major, «instal·lades a les Saboneries de la Ciutat, edifici de què ja parlen els Capbreus de 1382...» i on es compartia la tasca docent amb la fabricació de sabó. La Casa del Rector hi era a tocar, a l'altra banda del carrer. «Una de les façanes ... afrontava amb el portal de la Suda, accés obligat per a pujar a la ciutat alta, residència de la Clerecia de la Seu i també d'algunes institucions universitàries: el Col·legi de Domènec Pons [Col·legi de Santa Maria o de l'Assumpta], i la Cancelleria de l'Estudi. Posteriorment, també, dels Col·legis de Poblet, dels Benets Claustrals, de la Cartoixa i de la Concepció, tots tres instituïts al segle XVI».
|
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
A l'esquerra, el plànol de les Escoles de Gramàtica, que donaren nom al pla que hi havia al costat. Hi hagué les càtedres de Medicina, Lògica, Filosofia i Teologia, i Gramàtica, que ja eren de la parròquia de Sant Llorenç.
|
|
|
|
|
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
El curiós cas del físic Berenguer Gibert, «el qual no s'estava de fer prediccions astrològiques que a les orelles dels enteniments més ortodoxos sonaven a heretgia», i que motivà la intervenció de Pere IV, el Conestable de Portugal, el rei dels catalans en aquella guerra contra el Trastàmara.
|
Segle XV. Estudi General de Lleida. Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970. Detall de l'emplaçament de l'Estudi Major. |
Segle XV. Estudi General de Lleida. Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970. La fi de la guerra civil havia deixat l'Estudi General sota mínims i la Paeria sense recursos: «Les escoles, després de la caiguda de Lleida, romanien enrunades: les teulades, amb forats i goteres arreu; algunes aules es ressentien dels impactes de l'artilleria, i d'altres tenien descarnats els fonaments i els pilars que sostenien els sostres; el mobiliari havia desaparegut; les aules restaven sense bancs, sense càtedres i gairebé sense portes ni finestrons...» |
Segle XV. Estudi General de Lleida. Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970. La difícil represa de l'Estudi General, i de la ciutat de Lleida, a la fi del segle XV. |
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
Detall del Pla dels Gramàtics medieval. |
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
«Calia a totes passades buscar una solució, sinó volien veure la ruïna definitiva de l'Estudi, amb l'emigració d'estudiants a d'altres centres docents, cosa que encara seria més de doldre pel desprestigi que comportaria a la Ciutat».
|
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
Obres i impostos.
|
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
Detall de les Escoles de Gramàtica.
|
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
Per sortir del pas, la facultat de Teologia fou encabida a l'edifici de les Escoles de Gramàtica, «on des del 1427 es tornava a fabricar sabó». Un problema de difícil solució, ja que les saboneries no pertanyien a la Paeria ni a l'Estudi General, sinó a l'Hospital de Santa Maria: «De les rendes i els guanys que proporcionava la fàbrica de sabó, en gaudien els pobres, els malalts i els pelegrins acollits a l'Hospital». I en aquell moment, els paers «creien més útil per a la Ciutat de posseir un grandiós hospital, que no pas un edifici digne i capaç per a estudi del renom del de Lleida».
|
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
«Contra el tòpic secular que ha volgut vincular la Universitat de Lleida amb la parròquia de Sant Martí, hi ha la comprovació documental que en aquesta zona, amb prou feines hi trobem escolars residents... la parròquia era gairebé exclusivament habitada per pagesos... Això mateix podem afirmar de Sant Llorenç, ambdues parròquies secularment agrícoles. El nucli principal de la residència estudiantil era la parròquia de Sant Andreu, sobretot el carrer i la plaça del mateix nom, i a més la plaça de la Suda i el Bonaire».
|
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
Detall de les Escoles de Gramàtica, a l'esquerra, i de l'Estudi Major, a la dreta.
|
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
Les reparacions dels albergs, residències i altres dependències dins els límits del burg universitari foren encara més dificultoses que les de les facultats. |
Segle XV. Estudi General de Lleida.
Josep Lladonosa i Pujol, L'Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, IEC, 1970.
Els tractes per a la reparació de la Cancelleria, a la zona més castigada per l'artilleria assetjant de Joan II en la guerra civil.
|