 |
| 1884. Lleida, «Lo Garbell, periòdic clar i català». Núm. 18, de 10 de febrer (FPIEI). Portada satírica de la «remenada 18ª» del setmanari degà de la premsa lleidatana en la llengua del país, darrer número que se'n publicà al 10 de febrer de 1884. |
 |
| 1884. Lleida, «Lo Garbell, periòdic clar i català». Núm. 18, de 10 de febrer (FPIEI). L'aventura periodística d'en Camil Castells durà només cinc mesets, però obria el camí de la premsa catalana a Lleida. Encara s'havia de fer per mitjà de publicacions humorístiques. Caldrà esperar al tombant del segle XX perquè la llengua del país aparegui a la premsa diguem-ne seriosa i habitual. Encara avui, als inicis de la dècada dels 20 del segle XXI, només un periòdic aguanta diàriament a la ciutat escrit només en la nostra llengua. tenim camí per refer, doncs. El tancament de Lo Garbell sembla que no es degué a qüestions econòmiques, sinó al fet que «lo camí que la nova situació política senyala a la premsa és tan estret i ple de trencacolls que no ens atrevim a seguir-lo per por de rompre'ns la crisma». La Restauració borbònica (espanyola) feia nota sa censura i control sobre la premsa i la cultura. També altres publicacions periòdiques lleidatanes en castellà s'havien vist forçades a plegar veles. També fa l'efecte que el director s'havia absentat de la ciutat, potser per qüestions laborals. S'hi convida als lectors, que ja havien avançat quota de subscripció, a passar a recollir els diners per la botiga del carrer Major, 70. |
 |
| 1884. Lleida, «Lo Garbell, periòdic clar i català». Núm. 18, de 10 de febrer (FPIEI). Agraïment per haver als lectors «per ajudar-nos a sostenir lo primer periòdic il·lustrat que s'ha publicat a Lleida, única glòria que ens permetem ostentar», i comiat càustic per als subscriptors gorreros, de fora ciutat, que havien anat rebent el periòdic«sens que mai los hagi vingut bé de pagar». |
 |
| 1884. Lleida, «Lo Garbell, periòdic clar i català». Núm. 18, de 10 de febrer (FPIEI). Notícia d'un poble prop de Lleida a on el dia de Santa Àgueda una dona ocupà la trona de l'església per fer el sermó panegíric de la santa, en què «aconsellà a les solteres que guardessin, sobretot, una cosa que nosaltres no volem dir», amb comentari burleta sobre aquell «segle del progrés» en què alguns «es trenquen lo cap per demostrar que la dona ha de ser igual a l'home, en tot menos en lo de portar les calces». |
 |
| 1929. Lleida, «Lo Garbell», dins «Vida Lleidatana», Antoni Bergós i Massó (ARCA). La seu del diari era a la botiga del carrer Major, 70, a on calia adreçar la correspondència del diari. La subscripció semestral pujava a 2 pta, però no s'arribà a la fi del primer. Constava de 4 pàgines i era editat a la impremta de Josep Sol i Torrens. Concebut com una «publicació de lluita, nascut per a bregar i escalfar-se sovint en les qüestions municipals que li donaven ardiment i l'abrivava». |
 |
| 1929. Lleida, «Lo Garbell», dins «Vida Lleidatana», Antoni Bergós i Massó (ARCA). Ens assabentem que, a més del canvi de clima polític, la raó darrera de la clausura del primer setmanari en la llengua del país a la nostra ciutat fou que son director, en Camil Castells i Ballespí, s'havia «trobat en moments de fallida moral degut a la pèrdua d'éssers estimats». És a dir, per la mort al gener de 1884 de sa germana la doctora Marina Castells, primera metgessa lleidatana i una de les pioneres al país. S'hi explica l'anècdota de la manca de dibuix a la capçalera del primer número: que el gravat no havia arribat a temps, i les variacions en el dibuix de Miquel Murillo al llarg dels números. S'hi citen també la mitja dotzena de membres del consell de redacció. |
 |
| 1929. Lleida, «Lo Garbell», dins «Vida Lleidatana», Antoni Bergós i Massó (ARCA). Ja als anys trenta del segle XX, costava de trobar-ne els números. L'interès pels principals temes que tenia la ciutat al davant de cara a sa modernització i desenvolupament foren tema de debat a la publicació, cosa que contribuí a trencar amb «la tradició del lleidatà pacient, del ric de puro de calè i un duro de renda», i assenyalava el camí que la Renaixença lleidatana començava a empendre per a la transformació social i retrobament nacional de la nostra vella ciutat lleidatana. |
 |
| 1929. Lleida, «Vida Lleidatana» (ARCA). |
