Seguidors

20190908

[2022] Test de geografia republicana: d'Olèstria al Cirerer de Llobregat

1937. Ajuntament d'Olèstria.
Bitllet de moneda republicana.

La impressió de paper moneda local a partir de 1937 fou un recurs d'última necessitat que molts pobles i ciutats es veieren obligats a fer anar per tal de remeiar la situació de falta de líquid fraccionari de la moneda republicana estatal, atès que tothom n'acaparava tanta com podia. El propi governen  retirava de circulació grans sumes, sobretot de monedes de plata, per pagar les despeses bèl·liques.

Aquest atresorament resultava fatídic per a l'activitat comercial, ja prou trasbalsada per la contesa. Els ajuntaments van recórrer llavors als vals o bons, amb els quals tornaven el canvi als clients. No tan sols ajuntaments, també altres col·lectius sindicals i entitats diverses estamparen moneda, que era bescanviada per bitllets oficials. En principi, això garantia el seu valor i el canvi automàtic, ja que per llei aquests diners recollits pels ajuntament s'havien de quedar en dipòsit i no podien barrejar-se amb els comptes municipals.

Les formes i estils d'impressió són tot un camp digne d'estudi. Des de simples vals fins a veritables bitllets que competien en disseny, dibuix, color i tocs artístics amb els de qualsevol banc central. Veure'ls tots plegats en les pantalles de les pàgines dels col·leccionistes ens comporta una evocació única, variadíssima i bella d'aquell dramàtic moment històric.

A això, a més, s'hi adjuntà un altre factor: el canvi de nom de molts municipis durant aquell període històric republicà. Sobretot, bona part de viles i pobes volgueren despendre's dels topònims hagiogràfics per fomentar aquella nova societat que a més de lliure, fraterna i igualitària, havia d'ésser també laica i antimonàrquica. El resultat obtingut amb els nous topònims és tot un altre camp d'estudi: des de la simple retirada del mot sant-a a la simple advocació geogràfica de la vila, arribant i tot a la creació de nous noms amb grans tocs de creativitat, geogràfica o simbòlica, i un punt de lirisme i tot en el cas dels apel·latius naturals, arboris o florals.

A les comarques de Ponent i en general a les de la Cataluna Nova i pirinenca occidental no hi hagué gaires canvis de catàlegs. Un dels més notoris, però, fou el de la vila d'Olèstria, i també el del poblet de Vila-sana. En aquest darrer cas, i en algun altre com el de Bellaguarda, alguns nous noms feren tanta fortuna que es mantingueren durant el franquisme. Ningú volgué tornar al vell Utxafava, que ha romàs com a nom del terme, o majorment es recuperaren un cop acabat aquell malson històric amb l'arribada dels nous ajuntaments democràtics, com en el citat poble garriguenc.


Encara un parell d'apunts:
1) No fa gaire hem conegut un mapa d'Europa que conté totes els topònims hagiogràfics del continent i, sorprenentment, Catalunya en té una de les majors densistats. Els canvis de topònims, doncs, foren freqüents en aquell període republicà del segle XX.
2) Us exposem a continuació tota una colla de bitllets dels pobles de nova denominació republicana. Podeu provar d'endevinar-los, ja que en algun cas no costa gens i es dedueixen fàcilment. Si voleu saber a quins pobles es corresponen, visiteu aquest web que els ha recollits i allà hi trobareu la solució si no sabeu a quins municipis corresponen Cirerer de Llobregat o Pins del Vallès:
La ‘guerra’ toponímica del 1936-1939, enllaç.
1937. Ajuntament de Vila-sana.
Bitllet de moneda republicana.

Per mitjà de votació popular, segons que tinc entès, el poble d'Utxafava, sempre una mica malsonant a les orelles per reminiscències impúdiques, fou canviat pel de Vila-sana, en data 17 de juliol de 1933. Essent dilluns, entenc que n'és la data de la proclamació oficial, després que el diumenge se n'hauria fet el referèndum entre els veïns. El nou nom, a més, volia despendre's dels temors insalubres que la proximitat de l'estany provocava en aquells temps, causa per la qual fou dessecat l'any 1950 (per això i per la cobdícia dels grans propietaris i mandataris locals del régimen).
1937. Ajuntament d'Aigüesbones.
Bitllet de moneda republicana.
1937. Ajuntament d'Aigüesbones de Montbui.
Bitllet de moneda republicana.
1937. Ajuntament d'Aigües Tosses del Llobregat.
Bitllet de moneda republicana.
1937. Ajuntament d'Alba del Vallès.
Bitllet de moneda republicana.
1937. Ajuntament de Bages d'en Selves.
Bitllet de moneda republicana.
1937. Ajuntament de Baix Montseny.
Bitllet de moneda republicana.
1937. Ajuntament de Bell-serrat.
Bitllet de moneda republicana.
1937. Ajuntament de Calders.
Bitllet de moneda republicana.
1937. Ajuntament de Calonge de la Costa Brava.
Bitllet de moneda republicana.
1937. Ajuntament de Castellet de Llobregat.
Bitllet de moneda republicana.
1937. Ajuntament de Cirerer del Llobregat.
Bitllet de moneda republicana.
1937. Ajuntament de Farners de la Selva.
Bitllet de moneda republicana.
1937. Ajuntament de Fonts de Sacalm.
Bitllet de moneda republicana.
1937. Ajuntament de la Força.
Bitllet de moneda republicana.
1937. Ajuntament de Fruiters.
Bitllet de moneda republicana.
1937. Ajuntament de Glevinyol de Ter.
Bitllet de moneda republicana.
1937. Ajuntament de Gramenet del Besòs.
Bitllet de moneda republicana.
1937. Ajuntament de Graner de Bages.
Bitllet de moneda republicana.
1937. Ajuntament de Guíxols.
Bitllet de moneda republicana.
1937. Ajuntament d'Horta de Terra Alta.
Bitllet de moneda republicana.
1937. Ajuntament d'Horts de Llobregat.
Bitllet de moneda republicana.
1937. Ajuntament d'Hostoles.
Bitllet de moneda republicana.
1937. Ajuntament de Just Desvern.
Bitllet de moneda republicana.
1937. Ajuntament de Llevantí de Mar.
Bitllet de moneda republicana.
1937. Ajuntament de Lloriana de Ter.
Bitllet de moneda republicana.
1937. Ajuntament de Molins de Llobregat.
Bitllet de moneda republicana.
1937. Ajuntament de Pi de Llobregat.
Bitllet de moneda republicana.
1937. Ajuntament de Pineda de Segarra.
Bitllet de moneda republicana.
1937. Ajuntament de Pinedes de Llobregat.
Bitllet de moneda republicana.
1937. Ajuntament de Pins de Llobregat.
Bitllet de moneda republicana.
1937. Ajuntament del Pla de Cabra.
Bitllet de moneda republicana.
1937. Ajuntament del Pla del Cadí.
Bitllet de moneda republicana.
1937. Ajuntament de Prats d'Anoia.
Bitllet de moneda republicana.
1937. Ajuntament de la Ràpita dels Alfacs.
Bitllet de moneda republicana.
1937. Ajuntament de Ribes del Penedès.
Bitllet de moneda republicana.
1937. Ajuntament de Riudevitlles.
Bitllet de moneda republicana.
1937. Ajuntament de Roses de Llobregat.
Bitllet de moneda republicana.
1937. Ajuntament de Sadurní d'Anoia.
Bitllet de moneda republicana.
1937. Ajuntament de Seguries de Ter.
Bitllet de moneda republicana.
1937. Ajuntament de Sesrovires.
Bitllet de moneda republicana.
1937. Ajuntament de Vallflorida.
Bitllet de moneda republicana.
1937. Ajuntament de Vila-seca de Solcina.
Bitllet de moneda republicana.
1937. Ajuntament de Vilaboi.
Bitllet de moneda republicana.
1937. Ajuntament de la Vila d'Empori.
Bitllet de moneda republicana.
1937. Ajuntament de la Voltregà.
Bitllet de moneda republicana.