20190115

[1934] La processó de la Marededéu del Carme d'Alcoletge al 1889

1953. Alcoletge, festivitat de la Marededéu del Carme, 16 de juliol.
Foto: Arxiu Fotogràfic Alcoletge (enllaç).
La processó de la Marededéu, sempre a espatlles de les dones, ha estat una festa religiosa tradicional del poble des de temps reculats. A la imatge, la sortida de la comitiva des des l'església, les dones amb mantellina negra segons costum dels temps (sota dictadura franquista espanyola). Les escales velles de l'església es veuen al darrere. Després es farien laterals (anys 60s) i després altre cop frontals (anys 80s). 
1889. Alcoletge, festivitat de la Marededéu del Carme, 16 de juliol.
Diari «El Siglo del Futuro», 22 de juliol.
Resum de la festivitat extret d'una crònica del «Diario de Lérida» (encara no accessible digitalment). Un testimoni de l'arrelament i antiguitat de la festivitat, que segurament podríem remuntar encara més enllà del segle XIX, sota l'impuls que la contrareforma catòlica volgué donar a aquestes manifestacions de religiositat popular. Un altre aspecte fora considerar per què una patrona eminentment marinera acabà com a patrona del nostre poble. Qui sap si potser davant les obres de la Secleta al segle XVIII, que la gent del poble derivà de la Secla de Fontanet per regar la major part de l'horta, es decidí una patrona que salvaguardés l'aigua que ens donava vida i salvació de les collites. 

La missa primera tenia lloc a les 7 del matí, amb sermó inclòs del mossèn Pere Fàbrega i Cases, amb ajut del capellà de la Floresta. A les 10, solemne processó «que recorrió la carrera de costumbre llevando en andas a la Virgen del Carmelo» i participació també del mossèn del poble veí de Vilanova de la Barca. De retorn a l'església, altre cop missa dedicada, «habiéndose cantado tercia con música antes de la procesión». Tot un matí de festassa devota, sota control eclesiàstic. L'ofici religiós solemne fou oficiat per tot un beneficiat de la catedral lleidatana, assistit pels tres mossens abans esmentats, i amb sermó a càrrec d'un pare franciscà del convent balaguerí, «sobre el objeto de la fiesta, consiguiendo herir las fibras más íntimas del corazón de sus oyentes», amb elogi nacionalcatolicista (espanyol) vuitcentesc inclòs.

Encara que amb breus línies, la crònica deixa entreveure la popularitat de la festa, que a la tarda celebrava la novena, «con música, cantándose expresivos motetes. La asistencia a las funciones ha sido general». Potser hi hagué fins i tot confraria de majorales, encarregades de les cobles que es cantaven (en quina llengua?) a llaor i glòria de la Marededéu del Carme. 
1889. Alcoletge, festivitat de la Marededéu del Carme, 16 de juliol.
Diari «El Siglo del Futuro», 22 de juliol.
1953. Alcoletge, festivitat de la Marededéu del Carme, 16 de juliol.
Foto: Arxiu Fotogràfic Alcoletge (enllaç).
L'excel·lent iniciativa d'aquest arxiu fotogràfic digital ens deixa algunes altres imatges de regust d'època, i que evoquen l'ambient de la processó, amb banda i tot rere el pas de la Marededéu i davant el mossèn, sempre a espatlles de les dones, que s'anaven intercanviant durant el recorregut. La fotografia retrata el pas per davant de Cal Fusteret, a la cantonada posterior de Cal Metèrio, amb les antigues portalades de Cal Doble i Cal Grealó (l'última, ara pastisseria) de la part de baix del carrer de la Bassa Bovera. Al costat de cal Grealó, llavors només hi havia un cobert, però després s'hi faria un gran bloc de pisos, a la cantonada del qual ara hi ha l'altra pastisseria a tocar. 
1953. Alcoletge, festivitat de la Marededéu del Carme, 16 de juliol.
Foto: Arxiu Fotogràfic Alcoletge (enllaç).
Més imatges de la processó, amb ordre obligatori i fixat, que portava sempre els homes en doble fila al davant, amb encapçalament dels escolanets, i les dones seguint al darrere, també a banda i banda, escortant el pas de la Marededéu, primer sempre les més jovenetes. També és molt evident la diferència de color dels vestits de les noies i de les dones, les unes amb vestits clars i mantellina, això sí, sempre negra, i el vestit fosc o negre de rigorós dol de les dones grans, segurament per algun dels pares o padrins de la casa. L'ordre de col·locació d'homes i dones i per edats era servat sempre, i encara en conservava als anys 70s, que és el record que encara en tinc de menut. 

La imatge de dalt ens mostra la processó tombant a la cantonada de cal Carreter (allà on hi havia el cafè i ball de cal Cugota, tancat al pas de la processó, és clar) i cal Carnisser amb el Carrer Nou. La foto és feta des de la costa que hi havia al davant, a on encara no s'havia aixecat el gran casal de cal Bazús, amb la ferreria a sota. 

L'altra imatge ens mostra la processó arribant a l'església, pujant de la Plaça de la Creu, dita llavors així perquè hi havia realment una creu, just al començament de la Carrerada (dita després Av. de Catalunya). Al fons, les cases de la plaça, cal Panton, cal Quico, Cal Bieto, cal Borràs... i al costat dret del carrer Major que baixa (que no es veu), Cal Micaló, la casa pairal de ma mare. Els domassos als balcons eren tradició i se'n poden veure a diverses cases, com a cal Caragolí, a la cantonada del carrer de la Pleta. Llavors les portalades de les cases encara eren de les antigues, arrodonides en volta i amb botera obligatòria per als gats. L'arribada de la fruita transformaria per sempre la imatge del poble, quan tothom es llançà a la cursa de veure qui feia la casa més nova, més gran, més alta. El preu d'això que n'hem dit 'progrés' i que potser algun dia haurem de donar-li algun altre nom.