 |
| 1935. «El cultiu tradicional de les abelles al Pallars. Arnes, arners i seguers», Ramon Violant i Simorra (Fotos del mateix autor), «Agricultura i Ramaderia», núm. 11 (DDD-UAB). Ja a les faules clàssiques de l'antiguitat, les abelles hi tenien paper reservat. |
 | ||||
| 1935. «El cultiu tradicional de les abelles al Pallars. Arnes, arners i seguers», Ramon Violant i Simorra, «Agricultura i Ramaderia», núm. 11 (DDD-UAB). PLa sèrie de tres articles sobre el cultiu de les abelles i la producció de mel publicats en aquesta revista, repassaven de manera molt detallada tots els àmbits del món de l'apicultura, des de la descripció dels insectes (núm. 10), dels eixams (núm. 11) i els arners i la recollida i transformació de la mel (núm. 12). Al Pallars, l'eixamenar o abandó de l'arna primitiva de part de les abelles té lloc al començament de l'estiu, de Sant Joan a Sant Jaume. La tasca del «cultivador o abellaire, que d'amagat les vigila», és mirar «per quina banda fugen i es col·loca davant d'elles fent soroll amb una llauna o picant a un llaunot; si no tenen aquests estris a mà, tiren grapats de terra enlaire al davant d'elles, o bé piquen amb dos rocs o amb les mans per tal de fer-les parar a algun lloc o privar-les de fugir». Si se n'anaven massa lluny, perdien l'oportunitat de formar una nova arna amb l'eixam migrador, i en el súmmum de la desgràcia, anaven a omplir l'arna del veí. «Acostumen a fugir allà a les set o vuit del matí i van eixamenant fins per allà a les tres de la tarda i cada eixam va guiat per una guia». |
 | |
| 1935. «El cultiu tradicional de les abelles al Pallars. Arnes, arners i seguers», Ramon Violant i Simorra, «Agricultura i Ramaderia», núm. 11 (DDD-UAB). Quan l'eixam ha parat en algun arbre o bauma, cal atansar-s'hi per agafar-ne la guia «amb un drapet o bec del davantal... i la posen en un potet que després tapen». Col·locada a l'arna, fan moure l'eixam amb un cop a la branca per fer que es dirigeixin cap a la guia, i un cop allà la tapen amb un davantal. Tot molt simple i rudimentari, però la necessitat feia que no es poguessin permetre de perdre part del seu mitjà de vida. A Sarroca de Bellera (la vall de Bosia) «actualment cultiven més els arners les dones que els homes». |
 |
| 1935. «El cultiu tradicional de les abelles al Pallars. Arnes, arners i seguers», Ramon Violant i Simorra, «Agricultura i Ramaderia», núm. 11 (DDD-UAB). La perillosa tasca de recollir un eixam d'un arbre. |
 |
| 1935. «El cultiu tradicional de les abelles al Pallars. Arnes, arners i seguers», Ramon Violant i Simorra, «Agricultura i Ramaderia», núm. 11 (DDD-UAB). Durant aquesta operació d'eixamenar, les abelles s'enfurismes i esdevenen perilloses, per això calis posar-se guants i careta. Un dels cultivadors més coneguts de Sarroca de Bellera, en Ramon de Serra, «no emprava mai ni guants ni careta, tant en tractar de desfer els eixams en formació com en recollir-los, car agafava les abelles amb les mans a grapades». Calia molt nervi per enfrontar-se a tot un eixam. Homes d'abans, d'aquells que ja no en queden. «Si hom es veu perseguit no ha de posar-se a córrer, perquè si veuen córrer a l'individu elles l'empaiten fins que han aconseguit picar-lo. Tampoc no s'han 'd'esfuriar'... car aleshores s'enfurismen més i no paren fins a picar. El millor, si hom veu un eixam d'abelles, és no avalotar-se i pendre-s'ho amb tota la calma, així no en fan cabal i no piquen. Deia la creença popular que, com que les abelles són animalonets de Déu, si es maleïen per la picada, encara coïa més. |
 |
| 1935. «El cultiu tradicional de les abelles al Pallars. Arnes, arners i seguers», Ramon Violant i Simorra, «Agricultura i Ramaderia», núm. 11 (DDD-UAB). Un fibló d'abella. |
