1970. Lleida. Avinguda Blondel.
Revista «Blanco y Negro», 26 de setembre.
La darrera banqueta ampliada amb tota sa esplendor.
El Mercat de Sant Lluís, la Gota de Llet... han desaparegut per deixar pas a un dels 'pelotassos' urbanístics més desgraciats de la història de la ciutat. Un desproporcionat bloc de pisos, amb l'estació d'autobusos al pati interior. El 'Montepío' deixava de ser el rei de Blondel, però mantindrà sempre la sua elegant fesomia. Al darrere, trau el nas l'altre gran edifici sindical, dit del 'Ducados', que esperem veure properament enderrocat.
Ben aviat, el nou pont dels instituts obrirà la primera variant per al trànsit de la N-II, que deixarà de passa per l'interior de la ciutat, després de dos mil anys amb la primera calçada romana. Al final de l'Avinguda de Madrid, s'hi veuen les dos torres de cartró que feien de porta d'entrada a les Firetes, llavors emplaçades al descampat que hi havia entre el pont de la Universitat i el de l'Institut, cap dels dos encara fet.
La darrera banqueta ampliada amb tota sa esplendor.
El Mercat de Sant Lluís, la Gota de Llet... han desaparegut per deixar pas a un dels 'pelotassos' urbanístics més desgraciats de la història de la ciutat. Un desproporcionat bloc de pisos, amb l'estació d'autobusos al pati interior. El 'Montepío' deixava de ser el rei de Blondel, però mantindrà sempre la sua elegant fesomia. Al darrere, trau el nas l'altre gran edifici sindical, dit del 'Ducados', que esperem veure properament enderrocat.
Ben aviat, el nou pont dels instituts obrirà la primera variant per al trànsit de la N-II, que deixarà de passa per l'interior de la ciutat, després de dos mil anys amb la primera calçada romana. Al final de l'Avinguda de Madrid, s'hi veuen les dos torres de cartró que feien de porta d'entrada a les Firetes, llavors emplaçades al descampat que hi havia entre el pont de la Universitat i el de l'Institut, cap dels dos encara fet.
 |
| 1970. Lleida. Avinguda Blondel. Revista «Blanco y Negro», 26 de setembre. Detall de la banqueta i de l'Avinguda de Madrid, amb el trànsit de camions i cotxes segons els models de l'època. Aquell any, a casa nostra, els meus pares varen comprar el primer cotxe de la nostra història familiar, l'R-4, L-65315. Va aguantar vint-i-set anys. Val a dir, que els primers anys només sortia de passeig els diumenges, i tota la resta de la setmana restava ben tapadet amb mantes al magatzem de casa. Eren aquells temps en què es començava a sortir de la misèria, després d'una dura dictadura, valgui la redundància, a la qual crèiem veure el final. 'Vanguard' era una marca de televisors, una altra de les més recents incorporacions a les cases d'aquells anys. En blanc i negre, sigui dit per a les generacions digitals. El color no arribaria fins al mundial de futbol de l'Argentina, a casa nostra. El bosc de fanals de l'avinguda i de la balustrada es canviarien per altres models més moderns després de la reurbanització que s'hi farà un cop acabat el pàrquing soterrat durant els anys 80. |
 |
| 1970. Lleida. El Carrer Major. Revista «Blanco y Negro», 26 de setembre. Detall del Pont Vell, a punt de perdre el monopoli sobre el Segre, infestat de Seat 600 de tots colors. L'arribada del color semblava que acabaria amb la negror del franquisme (espanyol). Només ara sabem que fora un miratge. Com es deia en el castellà (imposat ofcialment i immigrat socialment) de l'època, van continuar (i continuen) remenant les cireres «los mismos perros con distintos collares». «Por ese otro río urbano que es la calle Mayor, eje comercial, obligado paseo de las gentes de Lérida, late a todas horas el pulso firme y vivo de una ciudad que sabe ser cordial con quien se acerca a ella». Llavors érem tan sols un poble gran. |
 |
| 1970. Lleida. El Pont Vell. Revista «Blanco y Negro», 26 de setembre. Una de les tradicionals vistes de la ciutat, des de la marge esquerra del riu, llavors amb el xoperal, amb enquadrament del Pont Vell, reconstruït després de la guerra, i de la Seu Vella, ja sense convertida en monument, sense la militarada que s'hi instal·là després de l'ocupació borbònica de 1707. «El Pla de Lleida ve pasar a estos hombres en armas... y sigue trabajando. Lérida campesina y labradora le coge siempre de camino al invasor, baje este de los Pirineos o llegue embarcado hasta la orilla del Mediterráneo». L'oblit dels invasors (espanyols) de l'oest, en aquesta publicació, era del tot volgut. Rere el «gesto heroico» d'Indíbil i Mandoni, «la ciudad se recoge en un aire sosegado tras ellos». Era l'atontament vital després de trenta anys ja de repressió (espanyola), de la qual subreptíciament la ciutat tractava d'alliberar-se. |
 |
| 1970. Lleida. L'Arc del Pont. Revista «Blanco y Negro», 26 de setembre. La Seu Vella «parece inclinarse sobre este rincón que aún trasciende a buen reposo provinciano, a ese sosiego de vivir que amenazan los vehículos de todas clases». El trànsit de l'aleshores encara N-II per dins la ciutat confluïa tot a l'entrada de l'antiga porta principal de la ciutat, a l'inici de la Rambla per un costat i Blondel a l'altre, allà on un guàrdia urbà, dalt d'una peanya de trànsit típica de l'època, tractava de posar-hi ordre a cop de xiulet i de braços amunt i avall. Per a la nostra estimada metròpoli colonial, no érem gran cosa més que uns assossegats provincians, tot i que aquella dècada acabàvem de resistir l'intent del règim dictatorial d'integrar-nos a l'Aragó, per mitjà de la doctrina política que es conegué amb el nom de «leridanismo». |
 |
| 1970. Lleida. L'Arc del Pont. Revista «Blanco y Negro», 26 de setembre. La Seu Vella, encara en fase de restauració, presidint sempre la ciutat. L'arc del Pont era en aquell any encara l'únic punt d'accés a la ciutat, i el bullici de vianants i de trànsit s'hi concentrava a tothora, amb cotxes i persones creuant-se en totes les direccions imaginables. |
 |
| 1970. Lleida. La Seu Vella. Revista «Blanco y Negro», 26 de setembre. Sí, «en cinco siglos, Lérida levantó dos catedrales», però per obra i gràcia de la repressió borbònica a partir del segle XVIII. I mentre aixecàvem la Catedral Nova, el cadastre de Patiño, que apujà a Catalunya les contribucions fins a un 600%, anava configurant, a més a més, la mamella de què viurà la nostra estimada metròpoli colonial (espanyola) fins als actuals temps d'en Montoro (ministre espanyol d'Hisenda). |
 |
| 1970. Lleida. La Seu Vella. Revista «Blanco y Negro», 26 de setembre. La recuperació del monument havia començat lentament feia 20 anys, quan la militarada abandonà l'un turó per traslladar-se a l'altre, al de Gardeny. La pell del 'castell', tal com els lleidatans l'anomenaven (avui potser ja no tant), parlava diàfanament de les cicatrius deixades pels esdeveniments històrics durant tants segles. |
 |
| 1970. Lleida. La Catedral Nova. Revista «Blanco y Negro», 26 de setembre. La nova catedral tindria l'avantatge d'ésser a la part baixa de la ciutat, però en canvi no gaudiria de gaire perspectiva urbana, en situar-se davant del carrer de l'antic Hospital de Santa Maria. Durant el segle passat, l'enderrocament de les cases adjacents a l'Hospital encara li ha proporcionat una certa visibilitat. Fins i tot, en algun moment, les autoritats s'havien proposat de tombar l'Hospital per fer-hi una gran plaça. Els tapissos renaixentistes de la Seu Vella, traslladats a la nova catedral, se salvaren de la crema del temple que els anarquistes radicals perpetraren al 1936. |
 |
| 1970. Lleida. La Seu Vella. Revista «Blanco y Negro», 26 de setembre. Els anys d'esplendor de la Seu Vella foren arruïnats per l'ocupació borbònica de la catedral, de la ciutat i del país. |
 |
| 1970. Lleida. La Seu Vella. Revista «Blanco y Negro», 26 de setembre. La portalada romànica d'accés al temple, entrada principal fins a la construcció del claustre. A sota, vista del cimbori, nexe d'unió de la nau central amb els creuers. |
 |
| 1970. Lleida. La Seu Vella. Revista «Blanco y Negro», 26 de setembre. Detall de la portalada romànica treballada amb motius geomètrics. A l'interior de la nau, la buidor ens recorda, encara avui, amb més força el dolor per la conversió del temple en caserna militar. |
 |
| 1970. Lleida. La Seu Vella. Revista «Blanco y Negro», 26 de setembre. El magnífic claustre de l'antiga catedral lleidatana. |
 |
| 1970. Lleida. La Seu Vella. Revista «Blanco y Negro», 26 de setembre. Detall dels arcs gòtics recuperats, després que haguessin romàs tapiats durant més de dos-cents anys. Un dels claustres més grans d'Europa, amb la particularitat dels cinc arcs oberts a l'exterior, a les vistes de la ciutat, del riu i de l'horta lleidatana. |
 |
| 1970. Lleida. Revista «Blanco y Negro», 26 de setembre. Vista de la ciutat i de la Seu Vella des de l'altre turó, el de Gardeny, llavors encara ocupat de militars (espanyols). |
 |
| 1970. Lleida. Revista «Blanco y Negro», 26 de setembre. En primer terme, el petit cimbori de l'església de l'Acadèmia Mariana, Enllà, els grans blocs de pisos que començaven a substituir, i el procés ha estat imparable, l'antiga muralla de Sant Antoni, a l'Avinguda de Catalunya, |
 |
| 1970. Lleida. La Seu Vella. Revista «Blanco y Negro», 26 de setembre. «Los recios muros de la fortaleza de la Zuda son visibles desde muy lejos, a pesar de las explosiones que por dos veces -1812 y 1936- sacudieron su estructura».
[516] Lleida 60s by night
|
