Seguidors

20170908

[1766] Una Borbona a les colònies: Catalunya, 1860

1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
Arribada de la Borbona Isabel II al port de Barcelona. Al moll, al costat del fanal primitiu, s'hi aixecà un enorme pavelló per a la rebuda, i a l'esplanada i a les escales s'hi congregava gran multitud de gent. La reina desembarca en una barca de remers, tota engalanada, i amb omnipresència de simbologia espanyolista, per testimoniar la possessió efectiva dels territoris colonials.

Molt interessant l'estudi de J.L. Marfany, Nacionalisme espanyol i catalanitat. Cap a una revisió de la Renaixença (Edicions 62, 2017), que defensa la tesi, ja apuntada anteriorment, que «en la invenció d’Espanya els catalans hi participen amb autèntic entusiasme... Els mateixos homes que van protagonitzar la Renaixença catalana van apostar pel nacionalisme espanyol. Autors que es presentaven als Jocs Florals en català només un dia a l’any, i que la resta del temps produïen en castellà i apostaven per la creació de l’estat nació espanyol». 

Cal ajustar, però, aquesta afirmació: no tots els catalans, ans la classe dirigent formada per la burgesia més potent, que creien que podien fer de Barcelona la Milà d'Itàlia, amb el control del poder econòmic de l'estat. Al pas dels decennis, sobretot del darrer terç del segle, aquest entusiasme es convertirà en Memorial de Greuges (1885) alhora que el catalanisme obrer i popular s'obrirà pas en el tauler de joc polític. Res de diferent al que propugnen les actuals elits econòmiques de Catalunya, com els del grup dit del Puente Aéreo: submissió absoluta al règim borbònic, basada en una certa permissivitat cultural i una nul·la reclamació sobre l'espoli fiscal, que ells pateixen en primera persona, però que recuperen, sovint via BOE. 
1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
Detall del pavelló de rebuda a la reial parella i de la barcassa de desembarcament al port, provinents de Ciutadella. Aquell mateix any, s'havia viscut encara a Catalunya un darrer incident bèl·lic, quan al 1860, Carles Lluís propicià un intent d'alçament des de Sant Carles de la Ràpita, coneguda com l'Ortegada, en record del general Ortega que comandà les tropes que desembarcaren amb el Pretendent.

Carles-Lluís pretenia posar-se al capdavant del moviment insurreccional, però fracassà quan les tropes sospitaren l'engany i es revoltaren a l'alçada de la Creu del Coll, a prop d'Ulldecona. Com a conseqüència, el Pretendent fou fet presoner i condemnat a presó, tot i que es beneficià d'un indult personal de la reina Isabel II d'Espanya. Malgrat tot, l'indult estava condicionat a una renúncia formal als seus drets al tron espanyol, signada el dia 23 d'abril de 1860 a Tortosa.
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

Una altra perspectiva del desembarcament des de dalt del moll, amb l'arribada de la barca reial des del vaixell que transportava la Borbona des de Menorca i la rebuda multitudinària. El dibuixant no s'està de dibuixar un burgès i un pagès, cadascun amb la família, per fer notar l'adhesió total a sa Majestat. Al fons, la llanterna del port i una vista a la muntanya de Montjuïc. Després de les carlinades, l'eufòria a les elits de l'Estat era total, i el viatge volia demostrar la incorporació de les colònies de l'antiga corona catalanoaragonesa a la indisoluble unitat de la pàtria (espanyola).
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

Detall dels figurants i de tota la grandiosa parafarnàlia de la cerimònia.
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

L'entrada a la ciutat es produí al 21 de setembre en carrossa descoberta de sis cavalls. 
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

Detall de la carrossa i dels ornaments al carrer, sempre revoltats de gran multituds.
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

La monarca decideix al 23 de setembre, vigília de la Mercè, d'aparèixer tota coronada al balcó per saludar els súbdits de sa catalana colònia. Com a toc de condescendència ho fa amb la corona comtal, per reafirmar la legitimitat de la possessió del dominis. Adverteix el peu de foto que la litografia és presa de fotografia del reial retratista oficial, Charles Clifford.
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

Tot Barcelona als peus de la reina, saludant des del balcó de sa residència als «artesanos» congregats a la Plaça del Pla de Palau de l'antic Portal de Mar. A la dreta, el Palau de la Duana Nova, actual seu de l'ambaixador espanyol o «Delegado del Gobierno».


1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

Davant la residència reial, l'efímer monument hortícola aixecat en honor a la reina (espanyola) de part dels terratinents locals de l'Institut Agrícola. Senyors amb barret de copalta i grans senyorasses fan efusius visques a la sortida de la reina al balcó de l'antic Palau del Virrei, edifici habilitat com a Palau Reial per a la visita.
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

Un altre arc d'honor per a la Borbona als carrers de Ciutat Vella. 
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

Les quatre barres nacionals, presents als actes sempre per sota de l'omnipresent rojigualda.
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

La reina visita les «iluminaciones» de la ciutat, un espectacle de la modernor de la ciutat.
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

Detall de la parella reial (espanyola) i de l'espectacle de miríades de llums de gas. La primera llum elèctrica no s'inauguraria a la ciutat fins al 1873.
1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
Descripció del recorregut reial en la gran festassa nocturna il·luminada.
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

L'obelisc de l'Institut Agrícola a sa Majestat (espanyola), format per fruits de la terra.
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

Detall del peu i del pinacle del reial monument fruiter.
1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
Un infant reial (espanyol), el futur Alfons XII, vestit amb «traje de payés catalán», com a mostra d'afecte als súbdits.
1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
La llarga comitiva baixa pel camí de la cova a Montserrat, una etapa que no podia faltar en aquest reial periple.
1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
Vista del monestir des del camí d'arribada, en el moment del comiat de la comitiva.
1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
El monestir de la muntanya santa, i la carrossa de la parella reial (espanyola) que se n'acomiada.
1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
Ara toca el torn de la infanta reial, «con el traje de payesa catalana».
1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
Una altra vista del Plau de Palau, amb el monument al Geni Català, llavors de pocs anys d'antiguitat, amb la representació d'una «cabalgata de Colón» per a ses Majestats (espanyoles).
1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
La reina inaugurant una ampliació del port des d'una barca.
1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
L'ostentació dels símbols espanyols, constant per significar el domini sobre la terra. Al fons, Montjuïc i la ciutat encara tancada en ses muralles per la part del baluard de Ponent.