1845. Castellbò (l'Alt Urgell). «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar», de Pascual Madoz. En aquells temps, a pas de carro, el poble es trobava a 3h de la Seu, 30 de Lleida i 40 de la capital. «Se halla situada en una hondonada rodeada por todos lados de elevadas montañas y en un estremo del valle de su nombre, en la margen derecha del río Segre».
Disposava la petita vila de 90 cases, amb presó a Casa de la Vila. Això feia un total de 405 persones, a una mitjana (baixa) de gairebé quatre per casa. També hi hagué escola primària, amb 25 nens!, i fins i tot una altra «donde se enseña gramática latina», una mena d'escola de secundària. No s'hi diu res d'escola de nenes i això fa témer que restaven desescolaritzades. Correu tres cops per setmana. El camins de ferradura en molt mal estat, i el principal «es el que se dirige de la Seo de Urgel a Sort», d'ample de carro i potser un pèl més ben cuidat.
«Se encuentran tambien muy conservadas las ruinas de un antiguo castillo, que se cree fue obra de moros y perteneció después a los señores feudales de aquella comarca». La festa major, per l'Assumpció, se celebra «con bastante fausto».
Del riu de Castellbó, nascut a la muntanya de Sant Joan de l'Erm, de curt recorregut i escàs cabal, tot i que perenne, se'n testimonia que «se crían en él buenas truchas». |