Seguidors

20170204

[1632] La València de Wyngaerde (iv)

1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Meravellosa vista de l'Horta Sud, més enllà de les muralles de la capital valenciana, amb les alqueries i els camps conreats fins a les ribes de la mateixa Albufera.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

L'església i convent de Sant Agustí al costat de la porta de Sant Vicent, fora muralla en l'època de la conquesta, però que restà just a dins després de l'ampliació de 1356 ordenada per Pere III. 
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

L'església de Sant Vicent de la Roqueta, fora muralla, considerada la més antiga de València ciutat, que es remuntaria al culte de Sant Vicent Màrtir al segle IV, i s'ubicava en l'antiga Via Augusta que creuava la ciutat, aixecada sobre un martyrium al lloc de la tomba del diaca màrtir, patró de la ciutat. Encara que no hi ha dades certes que el culte persistís entre els mossàrabs valencians durant els cinc segles de dominació musulmana.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Detall de l'Hospital de Sant Francesc. Tot aquests barris al sud-oest de la ciutat quedarien dins muralla a partir de l'ampliació del segle XIV. Segles després, al 1854, la casa de la vila s'ubicaria a la Casa de l'Ensenyament, davant del convent franciscà, i iniciaria la transformació del barri en el centre neuràlgic i de poder municipal de la ciutat valenciana fins a l'actualitat.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Vista del sud-oest de la ciutat medieval, des de Santa Caterina, encara sense el campanar barroc siscentista, i Santa Magdalena fins a la muralla, entre els portals de Sant Vicent i de Torrent.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Detall de la trama urbana de la ciutat medieval, amb l'església de Santa Magdalena i la placeta que hi hagué amb una glorieta d'algun sant, probablement.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Detall de la Llotja medieval i de Sant Joan, al bell mig de la irregular i populosa ciutat antiga.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

L'església de Sant Nicolau, amb campanar romànic, al centre de la ciutat vella. 
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

A la banda nord-oest, a tocar de la muralla del Túria, el Convent del Carme, seu de la pinacoteca del Museu de Belles Arts de la ciutat. 
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Tornem al sud-oest, entre el portal de Torrent i el de l'Encarnació, amb l'església allà mateix.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

L'Horta Sud, amb Alaquàs al fons, Xirivella i Mislata.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Detall de Torrent. 
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

L'Horta Sud, amb Aldaia, Manisses i Quart, a tocar del meandre del riu, allà on s'hi féu a començament dels anys 1970, l'assut per al desviament de la llera del riu, sufragada pels propis valencians amb impostos especials, per «ofrendar nuevas glorias». Fins quan?