 |
| 1926. Ciutats de Catalunya: Cervera, «La Veu de Catalunya», 3 de setembre (ARCA). Una gran fotografia panoràmica amb vista general de la ciutat de Cervera encapçala l'article. |
 |
| 1926. Ciutats de Catalunya: Cervera, «La Veu de Catalunya», 3 de setembre (ARCA). Pàgina sencera dedicada a la ciutat cerverina. |
 |
| 1926. Ciutats de Catalunya: Cervera, «La Veu de Catalunya», 3 de setembre (ARCA). Vista del magne edifici del Sindicat de la Farinera. |
 |
| 1926. Ciutats de Catalunya: Cervera, «La Veu de Catalunya», 3 de setembre (ARCA). «Si la prosperitat de la Cervera medieval fou l'estratègia del camí, així mateix fou causa de sa decadència» per causa de les guerres de l'Edat Moderna. «Convertida durant el segle XVIII en ciutat universitària, començà una nova vida. La població es veié doblada sobtadament i els guanys eren fàcils. La institució felipista, desproporcionada a les activitats locals, l'absorbí de tal manera que, arribat l'any 1830 i essent-li rellevada la Universitat, Cervera es trobà òrfena i esmaperduda... Guardà només una distinció senyorívola que encara perdura. Ara la pagesia de la terra la torna a prendre per centre natural dels seus interessos». L'article s'esplaia en el romànic de planta rodona de Sant Pere el Gros, i sobre la casa de la ciutat o Paeria cerverina, l'església gòtica de Santa Maria i la talla medieval de la Marededéu del Coll de les Savines, els sepulcres historiats del temple... |
 |
| 1926. Ciutats de Catalunya: Cervera, «La Veu de Catalunya», 3 de setembre (ARCA). La gran fotografia central, amb la vila allargassada dalt del turó, des del racó de l'església gòtica de Santa Maria fins al grandiós edifici universitari. |
 |
| 1926. Ciutats de Catalunya: Cervera, «La Veu de Catalunya», 3 de setembre (ARCA). Detall de l'edifici de la Universitat de Cervera, vists des de darrere, allà on ara hi ha el passeig i el teatre de la Passió, que ens en tapa la vista. |
 |
| 1926. Ciutats de Catalunya: Cervera, «La Veu de Catalunya», 3 de setembre (ARCA). Anuncis d'algunes indústries cerverines de fa cent anys. |
 |
| 1926. Ciutats de Catalunya: Cervera, «La Veu de Catalunya», 3 de setembre (ARCA). L'article continua amb ressenyes de la Capella del Santíssim Misteri de l'església de Santa Maria, construïda al segle XVII, «durant l'abrivada que prengué la devoció... després del primer robatori del 1619», fruit dels vents contrareformistes al sud d'Europa. El reliquiari fou objecte d'un segon robatori al 1915. S'hi explica la història de «la gàbia del sacríleg», emplaçada a sota del ràfec de la teulada de la Paeria: «una gàbia sinistra penja d'un ferro clavat a la paret. Aquesta gàbia, que el vent fa giravoltar i grinyolar, tenia presoner el cap de Joan Balaguer,en el qual el poble volgué venjar tot el crim del robatori sacríleg comès al 1619 per un fill seu a qui el reliquiari del Sant Misteri i les presentalles que l'enriquien mogueren a desmesurada cobejança». El lladre en muntà l'altaret a casa seua, envoltat de ciris, «mentre la vila celebrava tota mena de pregàries implorant la restitució. Confessada la culpa i restituït el furt, el lladre fugí. Damunt dels seus familiars caigué la ira popular. La muller, exiliada; el pare, esquarterat. El cap del miserable balancejà dia i nit, anys i més anys, dins la gàbia fatídica. «En la solemnitat de la restitució diu que la gent cantava: -Dones de Cervera, quina festa feu? -La del Sant Misteri de la Vera Creu. -Si l'haveu perdut, si l'haveu trobat, -A dalt de l'església trobareu lo cap». |
 |
| 1926. Ciutats de Catalunya: Cervera, «La Veu de Catalunya», 3 de setembre (ARCA). Encara altres referències artístiques i socials de la ciutat: la creu de Sant Nicolau, que presidia des de feia cinc-cents anys les processons més assenyalades, com a la diada de Corpus; el retaule quatrecentista de la Mare de Déu de la Llet, llavors ja al Museu de Barcelona; el Crist de Sant Antoni: «l'obra escultòrica, molt atansada a la del Sant Crist de Balaguer, acusa l'art expressiu i sobri de les primeries del segle XIV». No podia faltar-hi la ressenya històrica de la Universitat borbònica divuitesca, fins que acabada «la primera guerra carlina, l'edifici fou vexat i espoliat fins a fer imminent sa ruïna». El Sindicat de la Pagesia: «Res no hi ha tan clarament representatiu de la Cervera moderna que aquesta fàbrica de farines que té una història tan breu com plena d'exemplaritats». Sorgida de la iniciativa pagesa comarcana a l'agost del 1918, dos anys després se'n col·locava la primera pedra, i «dos anys després, ja molia», amb maquinària d'últim crit i sitges de dos mil tones de blat de capacitat. Al cap d'un any d'iniciat el funcionament, al 1923, «un incendi sobtat destruí en poques hores el castell de tantes esperances. Vuit dies després, fumejant encara les runes, els socis del Sindicat prengueren l'acord de plantar cara a l'atzar malastruc i de refer, amb el sacrifici de tots, l'obra destruïda». Al 8 de maig de 1924, les màquines tornaven a moldre. Finalment, l'article fa esment de la importància de l'Arxiu Històric municipal. |
 |
| 1926. Ciutats de Catalunya: Cervera, «La Veu de Catalunya», 3 de setembre (ARCA). Capçalera de la publicació. |
