 |
1913. Castellciutat (l'Alt Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'escut divuitesc de la vila, amb una torre com a símbol, tal com el seu nom de castell indica.
|
 |
1913. Castellciutat (l'Alt Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
«Vila situada en l'aiguabarreig del Valira i Segre», de cara a la Seu d'Urgell, a dos quilòmetres, i a una altiud de 705 m. «A una i altra banda de la població, coronen los serrats que la dominen les fortificacions...»
|
 |
1913. Castellciutat (l'Alt Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
A començament de segle XX, la vila atenyé el seu màxim de població, però cap al 192o ja començà la baixada demogràfica de la major part del segle XX.
|
 |
1913. Castellciutat (l'Alt Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Plànol de la vila, amb la indicació dels principals topants i carrers.
|
 |
1913. Castellciutat (l'Alt Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'esglésai (12) i cementiri (13) dalt de tot, amb la plaça del Mercadal (6) ben a prop. L'altra plaça, la dels Estudis (9), més cap a la part baixa. A l'esquerra (29), la Ciutadella i el camí que hi puja (19); a la dreta, el castell (30).
|
 |
1913. Castellciutat (l'Alt Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
La tercera de les torres de la vila, la de Solsona (22), prop de les Cases roges (21). Una mica més avall, la Central Elèctrica «de fluid a la Seu d'Urgell i Castellciutat», i la Mansió Tonipal (24). Al costat del darrer meandre de la Valira, la Glorieta de Nistal (25), la fàbrica de llanes dels germans Farràs (26) i la caseta de la fàbrica (28), i el molí fariner (27) a tocar del riu.
|
 |
1913. Castellciutat (l'Alt Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Hi havia servei diari d'autobusos a Lleida, i de carruatges a Pons, per enllaçar amb Barcelona, i Calaf, l'estació de tren més pròxima. «Té algun establiment de comerç, una fàbrica d'aiguardent, altra de filats de llana, una d'electricitat, tres d'embotits, un molí de farina i escoles de nois i noies». Al segle X, el lloc era anomenat Civitate-fracta, i l'autor n'explica la fundació del castell al selge XII que li acabaria donant el nom.
Els fets de la carlinada del 16 d'agost de 1874 són breument ressenyats. «Los carlins estigueren en possessió de les fortaleses un any seguit, fins lo dia 26 d'agost de 1875, en què mancats d'aigua i sense poder rebre cap auxili, varen capitular davant les irresistibles envestides de l'exèrcit comanat per Martínez Campos, qui los tenia assetjats des de lo 22 de juliol i los havia dirigit 10.383 tirs entre granades, bombes i metralla». Lo Spill manifest del segle XVI defineix la fortalesa com a «edificada a quatre caires, sense eixir cap torre. En lo pati hi havia un pou redó de pedra picada en què hi ha sempre aigua». Castellciutat aguantaria fins al 1971 com a municipi independent. Actualment, tots els estudis dels especialistes assenyalen que, per estalviar recursos, encara cal fer desaparèixer més petits municipis. Aquesta és una tendència recurrent cada uns quants decennis des de la fi de l'Antic Règim ja fa més de dos segle. Quan s'adonaran polítics i tècnics especialistes que la solució és la inversa, deixar que la gent del territori es gestioni el seu dia a dia, si cal amb ajuda d'administracions de més amunt? |
