Seguidors

20161214

[1594] Un passeig per la Seu d'Urgell i Castellciutat de final del segle XVIII

1788. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell),
 «Diario de los viajes hechos en Cataluña por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE). 
«Todo este camino no puede ser peor ni más mal conservado. Ciertamente parece cosa ridícula estar tratando de hacer caminos nuevos y dejar que se pierdan los antiguos». Les nevades i gelades de l'hivern acabaven d'espatllar el pas, «de aquí vienen las desgracias que contínuamente se refieren de este tránsito»

Finalment, sortit de l'estret, arriben als plans dels Hostalets de Tost. «Luego empieza ya el llano del Aseo [la Seu]». Als voltants del Pla de Sant Tirs, a l'horta s'hi veuen alguns lledoners, «árbol útil, de madera muy sólida, y de que podria haber más». La torre d'Arfa acabava de caure, enderrocada per un terratrèmol. Creuat el Segre per un pont de fusta, es planten davant de la Seu d'Urgell.
1890. Castellciutat (l'Alt Urgell).
Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922) (AFCEC-MdC).

Imatge de Castellciutat des del camí de la Seu, a la vora de la Valira al sol del mes d'agost. A l'esquerra, l'antiga ciutadella, i a la dreta el castell, tos dos comentats per Fr. de Zamora un segle abans de la fotografia.
1788. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell),
 «Diario de los viajes hechos en Cataluña por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE). 
El dia 21 de setembre, l'il·lustre viatger rebé les visites dels canonges de la Seu «y otras personas de condecoración del pueblo, que generalment convinieron en la necesidad y miseria de la gente... nacida de la falta de fábricas que dé ocupación a la gente pobre especialmente en los días de imbierno, que por la crudeza y continuación de temporales no pueden trabajar». S'hi fa esment del problema del contrabandisme i la falta d'efectius per fer-hi front. 

«Por la tarde fuimos a ver el castillo y ciudadela, y en el camino vimos el huerto de D. Guillermo d'Areny, pieza preciosa y difícil de que nadie piense hallarla en medio de los Pirineos».

La visita a la Ciutadella de Castellciutat, «fortificación hecha a principios de este siglo y casi ya arruinada en el día por el abandono... Se halla sin puertas, arruinadas las cubiertas de los almacenes y quarteles, destrozada toda ella, sirviendo sus cuerpos de guardia de aprisco [pleta] a los ganados».
1890. Castellciutat (l'Alt Urgell).
Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922) (AFCEC-MdC).

Detalls del camí arbrat i del poble arraulit sota la ciutadella. 
1788. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell),
 «Diario de los viajes hechos en Cataluña por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE). 
«En otra colina un poco más baja que la ciudadela y más inmediata a la ciudad, está situado el castillo... entre medias del castillo y ciudadela está el pueblo de Castellciutat... El castillo está enteramente arruinado... es un montón de ruinas incapaces de defensas...»

S'hi explica com els exèrcits francesos «en sus entradas a Cataluña habían conducido la Artillería a la tierra baja en planchas por el Río Segre, a la manera que llevan el hierro sobre las maderas en el río».
1788. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell),
 «Diario de los viajes hechos en Cataluña por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE). 
Des de la Ciutadella contempla l'aiguabarreig de la Valira amb el Segre, «y se notan desde aquella altura las variaciones de madre que han tenido uno u otro, especialmente el Segre, advirtiendo desde aquella eminencia el peligro en que se halla la ciudad de ser inundada por estos ríos». Observa les sèquies de reg que naixen de la Valira per a reg de la plana i per a proveïment de les tres fonts de la Seu i una recent acabada al poble de Castellciutat. 

Fa una llarga llista dels pobles dels rodals que s'albiren des de dalt, «todos al rededor de dos horas y media, y en esta misma distancia hay otros 44 que no se ven».
1788. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell),
«Diario de los viajes hechos en Cataluña por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE). L'autor descriu breument el poble de Castellciutat, emplaçat entre les dos fortaleses, al peu del qual hi discorre la Valira.

L'endemà, dia 22, el viatger parteix cap a Andorra. Per anar-hi, «se toma el camino desde la Seu d'Urgell a orillas del río Valira, que es el que abre el único paso que hay por esta parte y se deja a la derecha del lugar de Calvinyà, y se descubre en aquellas alturas el mar de Alins, y se pasa un puente y otro de riego, i a San Saturnino de Tabérnolas [Sant Sadurní de Tavèrnoles] se deja a la izquierda por la banda occidental del río». Ací i allà, hi veu les bordes que servien per recollir el fenc dels prats per al bestiar.