 |
| 1883. BCN. «Visita a la fàbrica d'estampats dels Srs. Ricart i Companyia». «Butlletí mensual de l'Associació d'Excursions Catalana», núm. 53, febrer (UAB). L'esplèndid complex d'aquesta indústria tèxtil al bell mig del pla barceloní, arribant a Sant Martí de Provençals. |
 |
| 1883. BCN. «Visita a la fàbrica d'estampats dels Srs. Ricart i Companyia», Martí Turró. «Butlletí mensual de l'Associació d'Excursions Catalana», núm. 53, febrer (UAB). Visita a una fàbrica d'estampats als afores de la ciutat, a Sant Martí de Provençals, feta al 7 de maig de 1882. Llavors la gran urbs encara no era un contínuum urbanístics, i tècnicament sí que podem considerar que feien una activitat excursionista. Una colla de catorze homes, només homes, emprenen a les 9 del matí la sortida a la dita fàbrica, «una de les més ben situades del pla, i està voltada de jardins i d'hermosos arbres, lo que junt a l'extensió de ses quadres fa que l'aire que allí se respira sia molt sa, condició indispensable i a voltes molt descuidada». L'article es proposa descriure les diferents sales i diverses fases de fabricació dels estampats, «començant per la primera operació de blanquejar i seguint fins que la peça està en disposició d'ésser presentada a la venta». Tres cossos principals d'edifici marcaven aquest procés: l'un per a blanqueig, el segon per a pintats i aprestos, i el darrer per a taller de gravat. «Hi ha després infinitat d'edificis separats, destinats a magatzems, habitacions, etc». |
 |
| 1883. BCN. «Visita a la fàbrica d'estampats dels Srs. Ricart i Companyia». «Butlletí mensual de l'Associació d'Excursions Catalana», núm. 53, febrer (UAB). La primera operació en arribar la tela a la fàbrica és la de crema, per tal com «conserva encara cert borrissol, i per a fer-li desaparèixer se la fa passar ràpidament per damunt d'una placa de coure roent, operació delicadíssima per lo perill de comunicar lo foc al teixit». La segona operació, de blanqueig, té per objectiu «fer desaparèixer lo color groguenc, propi de la fibra vegetal del teixit i degut a les matèries grasses i demés de què està impregnat». Això es fa per mitjà de banys de la roba en lleixius àcids i alcalins per dissoldre aquelles matèries. S'hi fa una acurada descripció del procés seguit. L'assecatge calia que es fes en una màquina d'eixugar, «no per exposició al sol ni a l'aire lliure». La centrifugació «i tot plegat fa que en pocs minuts quedin del tot seques les peces». Llavors calia procedir a l'allisament per mitjà de la tondosa, una màquina d'afaitar que feia passar la roba entremig de dos cilindres amb tallants, i d'allà al potro, «on se li treu la polsina i borrissol que li ha deixat aquella màquina, quedant ja finalment en disposició d'ésser pintada». |
 |
| 1883. BCN. «Visita a la fàbrica d'estampats dels Srs. Ricart i Companyia». «Butlletí mensual de l'Associació d'Excursions Catalana», núm. 53, febrer (UAB). Detall de la xemeneia d'una de les màquines de vapor que proveïen de força la fàbrica. S'aprecia ben bé que les naus estan envoltades de fileres d'arbres, com una mena de tanca vegetal al llarg de tot el perímetre de la propietat. |
 |
| 1883. BCN. «Visita a la fàbrica d'estampats dels Srs. Ricart i Companyia». «Butlletí mensual de l'Associació d'Excursions Catalana», núm. 53, febrer (UAB). Descripció de l'operació principal de l'estampat: «l'operació del pintat, que antigament sols s'executava a mà, avui dia està molt perfeccionada». Realment, té mèrit de part de l'autor una descripció tècnica tan acurada. |
 |
| 1883. BCN. «Visita a la fàbrica d'estampats dels Srs. Ricart i Companyia». «Butlletí mensual de l'Associació d'Excursions Catalana», núm. 53, febrer (UAB). S'explica l'existència de cambres d'oxidació que «són uns estenedors tancats i foscos a fi que no hi influeixin la llum ni la humitat de l'exterior», per tal d'aconseguir el to de color desitjat, ja que «pintar les teles moltes vegades no consisteix en l'aplicació directa dels colors sobre la roba», sinó en la transformació química dels colors aplicats. A la secció de l'aigua es procedia al rentat de les peces. Allà s'hi «esbandeixen, renten, piquen i escorren les peces... Després s'han d'assecar, per a lo qual o bé passen a l'hidroextractor... o bé a un gran estenedor a l'aire lliure, molt ventilat i amb grans finestres, que priven que lo sol, amb l'acció de sos raigs, modifiqui los matisos». La màquina Râme va captar l'atenció dels visitants: servia per fer ben rectes els estampats de quadres i de ratlles. |
 |
| 1883. BCN. «Visita a la fàbrica d'estampats dels Srs. Ricart i Companyia». «Butlletí mensual de l'Associació d'Excursions Catalana», núm. 53, febrer (UAB). A la darrera secció del procés, les peces sofrien un adob o composició, a on per mitjà d'«una barreja de substàncies feculentes, amilàcies i gomoses,... que amb lo color i pressió, li donen certa consistència i llustre, que ademés de fer-la més agradable a la vista, conserva sempre los colors». Hi destacava la màquina d'emmidonar. «Finalment, vegérem en la mateixa sala quatre màquines de plegar i amidar les peces, i dues grans premses hidràuliques de 400.000 kilògrams de pressió cada una». |
 |
| 1883. BCN. «Visita a la fàbrica d'estampats dels Srs. Ricart i Companyia». «Butlletí mensual de l'Associació d'Excursions Catalana», núm. 53, febrer (UAB). La nau principal de la fàbrica amb una gran plaça al davant i uns jardins a la dreta. Un gran campanar no pot fer la competència a la fumera en alçada, però sí que permetia de pujar-hi per observar la plana barcelonina, amb Sant Martí de Provençals al fons entremig de masos i conreus. |
 |
| 1883. BCN. «Visita a la fàbrica d'estampats dels Srs. Ricart i Companyia». «Butlletí mensual de l'Associació d'Excursions Catalana», núm. 53, febrer (UAB). S'hi comenta la força motriu de les diverses sales de treball, i s'hi destaquen les dos màquines de vapor fabricades a La Maquinista barcelonina. Segueix amb una acurada descripció del taller de gravat amb els processos mecànics i químics que hi tenien lloc. A la fi, el dipòsit dels corrons, «majestuosa sala on estan perfecta i vistosament col·locats los 2.200 amb que compta la casa», és a dir, les peces gravades que servien per a la combinació dels estampats, com un de mostra que van veure «destinat a estampar mocadors per a l'arma de cavalleria» de l'exèrcit (espanyol). |
 |
| 1883. BCN. «Visita a la fàbrica d'estampats dels Srs. Ricart i Companyia». «Butlletí mensual de l'Associació d'Excursions Catalana», núm. 53, febrer (UAB). Abans de marxar, «pujàrem a la torre-campanar de la fàbrica, des d'on se domina un vastíssim horitzó sobre lo pla de Barcelona, tot cobert de fàbriques i construccions». Segueix la descripció dels principals estatges de la fàbrica amb els metres quadrats corresponents. |
 |
| 1883. BCN. «Visita a la fàbrica d'estampats dels Srs. Ricart i Companyia». «Butlletí mensual de l'Associació d'Excursions Catalana», núm. 53, febrer (UAB). Capçalera del butlletí, precursor del CEC. En aquestes sortides industrials, s'hi noten la sorpresa i admiració per la gran maquinària, l'automatització de parts del procés de producció, la complexitat dels processos de treball o les enormes quantitats de matèries manejades. Però encara no mai s'hi aprecia cap gest o comentari sobre la qualitat de treball dels obrers, sa jornada laboral o duresa exigida. En aquells temps, òbviament, no s'havia integrat la seguretat laboral ni drets dels treballadors als processos industrials. Quedaven encara llargues dècades de lluita obrera (i nacional) per endavant. |
