 |
| 1874. La Seu d'Urgell a la Tercera Carlinada. El gravat d'un diari francès exemplifica l'ocupació de la vila de part de les tropes carlines al 16 d'agost de 1874 després d'un audaç cop de mà, i com són rebudes amb la benedicció del bisbe de la Seu, Josep Caixal i Estradé, en plena I República (espanyola). Les forces carlines eren comandades pel general Rafael Tristany i Parera, comandant general de l'exèrcit carlí a Catalunya. La Ciutadella de la Seu fou presa per sorpresa tot aprofitant que el gruix de la guarnició celebrava l'aplec de l'Ascensió a l'ermita de la Mare de Déu de la Salut de Bell-lloc. |
 |
| 1874. La Seu d'Urgell a la Tercera Carlinada. El Bisbe Caixal de la Seu d'Urgell beneint l'entrada de les tropes carlines a la Ciutadella urgellenca. Aquell any prengueren també Vic, Manresa, Olot, el Vendrell, sense que el govern (espanyol) no hi pogués oposar resistència. Gairebé tota la Catalunya interior era domini carlí. El primer acte simbòlic de la restauració de les institucions constitucionals pròpies de Catalunya fou la jura dels furs, que Tristany jurà a Olot l'1 d'octubre de 1874, i es complí així, segons el decret de 26 de juliol de 1874 del pretendent Carles VII, el restabliment de la Diputació General de Catalunya abolida des del Decret de Nova Planta borbònic. La seu de la Generalitat carlina s'establí a Sant Joan de les Abadesses, des d'on es publicà el Boletín Oficial del Principado de Cataluña (en espanyol, segons el model de diglòssia sociolingüística imperant a l'època encara inicial de la Renaixença) des del desembre de 1874 al març de 1875 (viquipèdia). Al comandant Tristany el seguiria com a president el comandant Savalls, i tots dos esdevingueren els dos Presidents de la Generalitat perduts i oblidats encara que de facto qui feia les funcions executives fou Joan Mestre i Tudela, antic Paer en Cap de Lleida, ja que aquells altres s'ocupaven dels afers de la guerra. El pretendent reial (espanyol) Carles va dotar la Generalitat de sobirania fiscal, educativa (respectant les directius eclesiàstiques catòliques) i d'organització interior amb el nomenament i suspensió dels alcaldes dels municipis del país. També va preveure la creació d'una Reial Audiència de Catalunya (Dos Presidents de la Generalitat perduts i oblidats, Jordi Aragonès i Martínez, Revista Mirall, 2016). |
 |
| 1874. La Seu d'Urgell a la Tercera Carlinada. Detall de l'exèrcit carlí de Catalunya, amb son comandant general, Rafael Tristany, a cavall (a l'esquerra i amb llarga barba), presidint la cerimònia de presa de la Ciutadella urgellenca. |
 |
| 1874. La Seu d'Urgell a la Tercera Carlinada. «La Ilustración Española y Americana», 30 d'agost. «Castillos de Seo de Urgel ocupados por los carlistas el 18 del actual». |
 |
1874. La Seu d'Urgell a la Tercera Carlinada.
«La Ilustración Española y Americana», 30 d'agost.
La imponent Ciutadella fortificada de Castellciutat, amb la Valira pacient als peus del poble a punt de desaiguar al Segre.
|
 |
1874. La Seu d'Urgell a la Tercera Carlinada.
«La Ilustración Española y Americana», 30 d'agost.
Dos detalls de la fortificació que presideix la capital i els encontorns (alt)urgellencs.
|
 |
1874. La Seu d'Urgell a la Tercera Carlinada.
«La Ilustración Española y Americana», 30 d'agost.
El castell de Castellciutat, amb l'antiga població que hi cresqué al seu costat, damunt les hortes de la Valira.
|
 |
| 1874. La Seu d'Urgell a la Tercera Carlinada. «La Ilustración Española y Americana», 30 d'agost.
El potent castell de Castellciutat, el complement ideal de la poderosa Ciutadella.
|
 |
| 1875. La Seu d'Urgell a la Tercera Carlinada. «The Illustrated London News», 11 de setembre. Al desembre de 1874, la proclamació d'Alfons XII com a rei (espanyol) reagrupà al seu voltant les forces conservadores, que s'abocaren a la contraofensiva, amb el general Arsenio Martínez de Campos com a cap de l'exèrcit alfonsí (espanyol) a Catalunya. Olot caigué al març de 1875, i la Seu al 26 d'agost després d'un duríssim setge, que van abandonar per manca d'aigua i sense possibilitats d'auxili. Al novembre, es donava per acabada la guerra. |
 |
| 1875. La Seu d'Urgell a la Tercera Carlinada. «The Illustrated London News», 11 de setembre. Detall del gravat: (11) Montferrer, (2) Ciutadella, (4) Tossal o Turó del Corb, (5) Castell, (12) Línia de cobertura murallada, (3) Castellciutat, (9) Línia d'atrixerament, (10) La desembocadura de la Valira al Segre per la dreta. S'hi aprecia el pont sobre la Valira al seu tram final. |
 |
| 1875. La Seu d'Urgell a la Tercera Carlinada. «The Illustrated London News», 11 de setembre. Detall de Castellciutat al centre del teatre d'operacions. |
 |
| 1875. La Seu d'Urgell a la Tercera Carlinada. «The Illustrated London News», 11 de setembre. Detall de la Ciutadella i del castell de Montferrer. |
 |
| 1875. La Seu d'Urgell a la Tercera Carlinada. «The Illustrated London News», 11 de setembre. Detall del pont sobre la Valira, amb l'edifici de l'assaonador i una mena de portalet cobert aixecat pels carlistes. Els rius baixaven prou encaixonats entre els marges riberencs. |
 |
| 1875. La Seu d'Urgell a la Tercera Carlinada. «The Illustrated London News», 11 de setembre. Detall del gravat: (1) La ciutat de la Seu d'Urgell encara tota emmurallada i abaluardada, (8) El Seminari Conciliar, el gran edifici de la ciutat a l'època, aixecat al 1860 pel bisbe carlí Josep Caixal. A la sortida de la vila, s'hi veu el magnífic pont cobert de fusta sobre el Segre. (6) La Torre Solsona, (14) La república d'Andorra allà al nord. |
 |
| 1875. La Seu d'Urgell a la Tercera Carlinada. «The Illustrated London News», 11 de setembre. Detall del majestuós pont de fusta cobert sobre el Segre a la sortida del portal de Soldevila o del Bisbe, que encarava directe cap a la palanca coberta. Al camí del pont de la Valira, un altre gran casalici, potser l'antic hostal Riambau. |
 |
| 1875. La Seu d'Urgell a la Tercera Carlinada. «The Illustrated London News», 11 de setembre. Detall del grup de bateries d'artilleria de l'exèrcit alfonsí (espanyol) disparant des de son quarter general als afores de la Seu, a la marge esquerra del Segre. |
 |
1875. La Seu d'Urgell a la Tercera Carlinada.
L'entrada triomfal del general (espanyol) Martínez-Campos a La Seu d'Urgell amb tota la parafarnàlia militaresca de l'època. |
 |
1875. La Seu d'Urgell a la Tercera Carlinada.
Detall del general entrant a la població i enfilant cap a la catedral romànica, al fons, sol al davant, a cavall i amb el barret militar saludant la gent. |
