Seguidors

20160514

[1409] Vistes cerverines del XIX

1891. Cervera. Plaça de la Universitat.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, núm. 68, de 20 de setembre (ARCA).
1891. Cervera. Plaça de la Universitat.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, núm. 68, de 20 de setembre (ARCA).
Detall de la imponent façana de la Universitat cerverina, ja pràcticament tancada des del anys 1830-40, a la plaça dita llavors de Madoz, «antiguamente denominada del Olmo, después de Sant Miguel por razón de una capilla que se derribó, y últimamente de Madoz, para expresar la gratitud de Cervera a dicho hombre público». S'hi observa la font monumental de marbre blanc que hi hagué al bell mig, i les trilles dels carruatges en el fang dels carrers encara de terra. Potser fóra hora de recuperar-ne el nom antic.
1891. Cervera.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, núm. 68, de 20 de setembre (ARCA).
Una mica d'història de la vila, aleshores «la población más importante de la provincia de Lérida, después de la capital».
1891. Cervera. La Rambla.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, núm. 68, de 20 de setembre (ARCA).
1891. Cervera. La Rambla.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, núm. 68, de 20 de setembre (ARCA).
El passeig de la Rambla cerverina. Al fons, l'antic convent dels franciscans, ja desaparegut. «Cuando se edifició el grandioso edificio de la Universidad, para ensanche del solar donde se levanta, tuvieron que derribarse 22 casas, conducidos sus escombros al barranco que había desde la plaza de Santa Anna al convento de Sant Francesc de Paula, largo 800 palmos i 120 de ancho; para ornato de la ciudad fue terraplenado, convirtiéndose en una magnífica terraza o paseo, adornado con árboles y bancos de piedra. Frente al convento citado se ha construido recientemente la casa-cuartel de la Guardia Civil y la administración de correos y telégrafos».
1891. Cervera. Portal de Sant Cristòfol.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, núm. 68, de 20 de setembre (ARCA).
1891. Cervera. Portal de Sant Cristòfol.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, núm. 68, de 20 de setembre (ARCA).
El Portal de Sant Cristòfol havia sigut una de les set portes de les muralles cerverines. Al costat hi havia l'antiga capella medieval, «afeada modernamente con mal dirigidos aditamentos». Era «una de las más notables y antiguas... de las más frecuentadas por hallarse junto a la carretera que conduce a Barcelona». S'hi cita que per aquesta porta va entrar triomfant Joan II després de la batalla de Rubinat, molt a prop de Cervera. Llatimosament, «como otras de sus compñeras, hase derribado este año».
1891. Cervera. Pati de la Universitat.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, núm. 68, de 20 de setembre (ARCA).
1891. Cervera. Pati de la Universitat.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, núm. 68, de 20 de setembre (ARCA).
Detall del pati de la Universitat de Cervera. La ressenya periodística en fa la descripció arquitectònica, presa de l'obra de Faust de Dalmases, Guía histórico-descriptiva de la ciudad de Cervera. Les dos imatges són còpia de fotografies de Joan Puiggarí de Cerveró.
1891. Cervera. Façana de la Universitat.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, núm. 68, de 20 de setembre (ARCA).
1891. Cervera. Façana de la Universitat.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, núm. 68, de 20 de setembre (ARCA).
Al peu de foto s'hi escriu: «Ex-Universidad». L'ambient rural de la vila es recull en el la imatge del carro aparcat davant la porta de la façana de l'antiga casa de saviesa. La grandiosa i desmesurada corona ens recorda el nefast origen reial (espanyol) de la casa. 
1891. Cervera. La Paeria. 
«La Ilustración hispano-americana», BCN, núm. 68, de 20 de setembre (ARCA).
1891. Cervera. La Paeria.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, núm. 68, de 20 de setembre (ARCA).
«Agradable sensación experimenta el viajero al desembocar por la calle Mayor en la plaza del mismo título», en què hi destaca les grans proporcions, la singularitat del conjunt, l'austeritat de la façana de la Paeria i la bella torre gòtica de l'església parroquial, «que por encima de su tejado se muestra». Referència obligada als balcons, embellits amb «unas grandes figuras toscas de medio cuerpo que les sirven de ménsulas, las cuales representan soldados, labradores, viejas, etc. con ademanes y expresion  los más grotescos y con el traje de la época, por lo cual son dignas de estudio».