 |
| 1891. Estàtua eqüestre de Jaume I a València. «La Ilustración hispano-americana», BCN, 8 de febrer. El Conqueridor, amb el drac alat a la cimera i damunt de son cavall, tornà a presidir des d'aquell Cap d'Any la ciutat de València després de poc més de 650 anys. |
 |
| 1891. Estàtua eqüestre de Jaume I a València. «La Ilustración hispano-americana», BCN, 8 de febrer. Portada de la publicació setmanal barcelonina, dirigida per Torquat Tasso i Serra, que fou continuació de «La Ilustración» (1880-1890), fins i tot en la numeració. L'escultura era obra d'Agapit Vallmitjana, un dels mestres, juntament amb son germà Venanci, de la tècnica naturalista en l'escultura catalana del segle XIX. Presenta el rei Jaume I en cota de malles de dalt a baix com a cap de son exèrcit, amb la quadribarrada al pit, damunt un esplèndid cavall, i amb el braç fermament estirat assenyalant la terra conquerida. |
El cavall del Rei En Jaume
Miquel Costa i Llobera, Tradicions i Fantasies.
Pròleg de Josep Ma. Llompart, Ed. Moll. Col·lecció Biblioteca Bàsica de Mallorca
Des del penyal de les Bruixes
fins a l'esquerp Puig Major,
des del mur de Santueri
fins al castell d'Alaró,
mostra el pagès de Mallorca
les petjades que amb sos bots
marcà damunt roca viva
un cavall meravellós.
Cavall bo pel Rei en Jaume,
digne era de tal senyor,
flor de la cavalleria,
d'un cap a l'altre de món.
Així, torres escalava
o cingles tallats a plom,
i d'un salt a la planura
se llançava pels turons.
A perseguir la morisma
corria com un fibló:
si de sobte s'aturava,
obria en terra ample solc.
Son renill la mitja lluna
feia mudar de color,
mentre turbants i banderes
abatia dins la pols.
Monstre d'ales invisibles,
semblava volar i tot:
per son coratge semblava
esser germà de lleons.
Així el poble s'imagina
aquell cavall fabulós,
mostrant de sos peus la marca
com un segell de triomf.
I és que sobre el cor del poble
marcà petja de més fons
amb so gegant heroisme
En Jaume el Conqueridor.
|
 |
| 1891. Estàtua eqüestre de Jaume I a València. «La Ilustración hispano-americana», BCN, 8 de febrer. |
 |
| 1891. Estàtua eqüestre de Jaume I a València. «La Ilustración hispano-americana», BCN, 8 de febrer. L'obra presenta una majestuositat i distinció supremes, d'acord amb l'honor degut a la figura del forjador de la pàtria, rei d'Aragó, comte de Barcelona, rei de Mallorca, rei de València i senyor de Montpeller, títols que delimiten l'abast de la nació, avui fragmentada. |
 |
1891. Estàtua eqüestre de Jaume I a València.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, 8 de febrer.
L'estàtua es traslladà la nit del 31 de desembre des de la foneria de la Maquinista Valenciana. La tasca començà als tallers a les 9 de la nit i l'obra, estirada per una «locomóvil», arribà a la plaça del Parterre a la 1 de la matinada: «El espectáculo que ofrecía la operación era fantástico. Una multitud de curiosos lo presenció, y siguió en su marcha por la ronda de la ciudad hasta llegar a la plaza de la Aduana, donde debía erigirse la estatua, cuyo peso es de 11.500 kg».
La gentada era tan gran que ni «el alcalde y los tenientes de alcalde que le acompañaban, no consiguieron hacerla despejar por completo», fins al punt que hi hagué un atropellament amb ferides lleus del pobre peó caminaire Francesc Peris. «La aparición de la estatua en la plaza... fue recibida con aplausos y aclamaciones de júbilo. La multitud era muy numerosa en aquel sitio». No es mereixia menys el nostre heroic rei.
Fins gairebé les dos de la matinada no s'acabaren els treballs de trasllat, que deixaren l'estàtua a punt per ésser col·locada damunt la peanya construïda per suportar-la, cosa que es degué fer en els dies posteriors. «La estatua mide 5,20 m. de altura, y permanecerá tapada hasta que el pedestal se halle terminado y se verifiquen la inauguración oficial y las fiestas proyectadas».
|
 |
1891. Estàtua eqüestre de Jaume I a València.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, 8 de febrer.
L'acte de col·locació de l'estàtua sobre son suport.
|
 |
1891. Estàtua eqüestre de Jaume I a València.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, 8 de febrer.
La bastida de bigues, torns i sirgues que calgué muntar per aixecar l'estàtua damunt del pedestal.
|
 |
1891. Estàtua eqüestre de Jaume I a València.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, 8 de febrer.
L'estàtua, ben agafada de les sirgues, és desplaçada damunt de l'alta peanya, cosa que li conferirà encara més presència i domini de l'espai urbà.
|
 |
1891. Estàtua eqüestre de Jaume I a València.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, 8 de febrer.
L'estàtua ja col·locada damunt son pedestal mostra tota sa elegància.
|
 |
1891. Estàtua eqüestre de Jaume I a València.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, 8 de febrer.
Les autoritats contemplen l'escena des del costat de la gran estàtua, i la multitud des de la vorera, una mica més enretirada.
|
 |
1891. Estàtua eqüestre de Jaume I a València.
Detalls de la noble planta de l'estàtua al bell mig de la plaça.«La Ilustración hispano-americana», BCN, 8 de febrer. |
 |
1891. Estàtua eqüestre de Jaume I a València.
Detalls de la façana del palau de Justícia, a la plaça dita avui d'Alfons el Magnànim, però tradicionalment anomenada del Parterre. Al 1850 s'hi havia construït un jardí o parterre sobre el solar de l'antiga duana, del qual encara en perviu un gegantí ficus, sobrevivent fins i tot de la riuada de 1957, i que malmeté tres dels quatres estanys de què disposava a cada extrem.«La Ilustración hispano-americana», BCN, 8 de febrer. |
