 |
| 1895. Llordà (el Pallars Jussà). Foto: Lluís M. Vidal (1842-1922), (MDC-AFCEC). Les runes del castell de Llordà a final del segle XIX. |
 |
| 1895. Llordà (el Pallars Jussà). Foto: Lluís M. Vidal (1842-1922), (MDC-AFCEC). La imatge més antiga del castell de Llordà, la possessió matrimonial d'Arnau Mir de Tost, des de la qual dirigí la conquesta de la Vall d'Àger. Datat del segle IX, fou donat pels Comtes d'Urgell Ermengol II i sa muller Constança als recent maridats Arnau i Arsenda per 2.000 sous, sens dubte una bona quantitat de calerons per a l'època. Gairebé inexpugnable, hi tingué el seu principal palau i fou el centre d'operacions de totes ses gestes. |
 |
1845. Llordà (el Pallars Jussà).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
Descripció del poble de Llordà, que «se compone de 11 miserables casas y una capilla dependiente de la parroquia de Covet, sobre las cuales y a muy corta distancia al Norte se ven las ruinas de un antiguo castillo que conserva todavía parte de la torre en pie». Allò que en veié Madoz no devia ésser gaire diferent del que captà la instantània de Vidal cinquanta anys més tard.
|
 |
| 1920. Llordà (el Pallars Jussà). Foto: Josep Salvany (1866-1929), (MDC-BdC). Vista del castell de darrere, des de l'est. A sota la penya, tota la Conca de Tremp. |
 |
| 1920. Llordà (el Pallars Jussà). Foto: Josep Salvany (1866-1929), (MDC-BdC). Una torre de la muralla i al fons les restes del palau de noble guerrer urgellenc, Arnau Mir. |
 |
| 1920. Llordà (el Pallars Jussà). Foto: Josep Salvany (1866-1929), (MDC-BdC). La Conca de Tremp des d'una de les finestres del palau. |
 |
| 1920. Llordà (el Pallars Jussà). Foto: Josep Salvany (1866-1929), (MDC-BdC). Detall de les restes del castell. |
 |
| 1920. Llordà (el Pallars Jussà). Foto: Josep Salvany (1866-1929), (MDC-BdC). La posició estratègia del castell damunt del rocam, a l'est de la Conca. Juntament amb els castells de Mur i d'Orcau, tots tres ben triangulats i comprats per Arnau Mir, restava assegurat el domini de la Conca, que a l'any 1000 guardava la porta del Pirineu i obria la porta de la plana a través de la vall d'Àger, més enllà ja del Montsec. |
 |
| 1920. Llordà (el Pallars Jussà). Foto: Josep Salvany (1866-1929), (MDC-BdC). El castell vist des de sota el barranc. |
 |
| 1920. Llordà (el Pallars Jussà). Foto: Josep Salvany (1866-1929), (MDC-BdC). El poble de Llordà, amb l'esglesiola romànica al fons. |
 |
| 1920. Llordà (el Pallars Jussà). Foto: Josep Salvany (1866-1929), (MDC-BdC). Detall del campanar de cadireta i del pagès, amb espanedenyes, pantalons de pana, faixa i gaiato. Al seu darrere, el gosset i uns cistells de vímet al costat. |
 |
| 1920. Llordà (el Pallars Jussà). Foto: Josep Salvany (1866-1929), (MDC-BdC). El poble de Llordà des del peu del castell. Escriu Coromines (OnCat) sobre els topònims Lord, Llordà, Lordat, Lorda, que «tot això ens remet cap a la fecunda família del basc LLUR, terra, terrall... Amb el plural del qual coincideix molt bé l'andorrà Llorts... Tenim, doncs, base euskèrica de sobres, per postular que amb aquesta arrel es formés un derivat... vivent en el nostre llatí vulgar pirinenc, que s'hi concretaria en el sentit de terrall petrificat, rocalla, penya...» I elevat damunt d'una gran roca és on els senyors d'Urgell construïren el castell de Llordà, que després passà a mans del nostre vescomte conqueridor. |
