 |
1908. La Cova del Tabac (Camarasa, la Noguera d'Urgell).
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núm. 4, abril (Udl, Sol-Torres).
La sortida a la famosa cova del Mont-roig partí de la capital urgellenca, Balaguer, de la qual els autors planyen l'estat enrunat de l'antic Castell Formós: «lo que havia sigut hostatge d'aquells homes que tants països reconqueriren i tants caps de moro tallaren, servia de basses de dipòsit de l'aigua que alimenta la població», escriuen sense cap mirament ni to políticament correcte, aquesta mena d'autocensura hipòcrita que triomfa avui, però que no era propi en aquella època.
Es rememora el setge de 1413 i les destrosses causades en la muralla balaguerina per la «terrible cabreta, que llençava pedres de 32 arroves».
|
 |
1908. La Cova del Tabac (Camarasa, la Noguera d'Urgell).
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núm. 4, abril (Udl, Sol-Torres).
S'explica amb gràcia el mareig dels passatgers del cotxe... de cavalls, pels sotracs inacabables del viatge fins a Camarasa: «allò semblava un suplici dantesc».
|
 |
1908. La Cova del Tabac (Camarasa, la Noguera d'Urgell).
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núm. 4, abril (Udl, Sol-Torres).
Llavors la Noguera Pallaresa encara no havia estat taponada per la presa que aviat obstruiria el Congost del Mur. L'endemà de bon matí parteix la colla excursionista cap a les coves «passant per lo pont que posa en comunicació el poble amb lo Mont-roig». El vell pont medieval de pedra, destruït per la contesa bèl·lica del segle XX.
La serra en primavera desprenia «les aromes de la ginesta i farigola [timó], lo romaní [romer] i la menta», tot i que «a trossos era tan esquerpa la serra que pujàvam...» s'estimaven més anar a peu que no pas a cavall d'un ruquet que portaven.
|
 |
1908. La Cova del Tabac (Camarasa, la Noguera d'Urgell).
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», núm. 4, abril (Udl, Sol-Torres).
Imatge de la cova de l'Escaleta del Mont-roig.
|
 |
1908. La Cova del Tabac (Camarasa, la Noguera d'Urgell).
Troballa de fòssils. No s'esmenten els voltors, l'actual plaga de tota serra prepirinenca, sinó les àguiles. Arribats a la Cova del Tabaco, popularment dita així «perquè dintre s'hi troba una terra pareguda al tabac», a la boca de la qual «esmorzàrem per prendre més ànimos». «Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», núm. 4, abril (Udl, Sol-Torres). |
 |
1908. La Cova del Tabac (Camarasa, la Noguera d'Urgell).
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», núm. 4, abril (Udl, Sol-Torres).
La visita de la cova, no havent-hi és clar llum elèctrica portàtil, calgué fer-la a la llum dels ciris, «recorrent-la amb tot cuidado» a causa dels clots fets per la mà de l'home. S'admiren les estalactites i «en un lloc com una garita, que s'hi ha d'entrar per un forat estret, allí les estalactites eren alabastrines, essent les formes preses molt originals». Els autors lamenten no haver-les pogut admirar més detingudament per la singular bellesa igual que «aquests palaus d'Orient que veiem en els cines!» Una referència al cinematògraf que aquell primer decenni de segle arribava amb força a la capital lleidatana.
Alguns escalen fins a la cova de l'Escaleta, «grandiosa, ningú ha arribat a la fi, i segons varen explicar els tres arrojados que hi pujaren, de no haver-se emportat un cordill, potser a hores d'ara encar estarien cercant la sortida». La ressenya fou feta a quatre mans per dos dels excursionistes, Lluís Izquierdo i Manel Serra.
|
 | |
1908. La Cova del Tabac (Camarasa, la Noguera d'Urgell).
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», núm. 5, maig (Udl, Sol-Torres).
Vistes les coves, els excursionistes baixen fins al Pont del Diable de la Noguera Pallaresa, poc abans que el riu mori a les aigües del Segre. Aquell any 1907 s'havia produït una de les crescudes més importants de la Noguera i del Segre. El pont, «que posava en comunicació el Mont-roig amb la muntanya de Messana i que fou destruït per una crescuda de la Noguera, era mirat per nosaltres amb cert desconsol i tristesa, perquè ens feia recordar que érem espanyols, és a dir, que estàvam subjectes a un poder centralista».
La gent del territoris se les hagué d'empescar per remeiar la situació: «un fill del país havia improvisat un medi senzill (una caixa de fusta que amb unes corrioles corria sostinguda per dos cables) per passar a l'altra banda».
La insectada d'aquella hora en aquell lloc era notòria: «una gran professó d'insectes coneguts amb el nom vulgar de pantiganes».
|
 |
| DCVB. Pantigana. Llagost gros i verd (Locusta viridissima), que arriba a tenir fins a 10 cm. de llargària (Barc., Segarra, Ll., Urgell, Pallars, Ribagorça); cast. langostón. També dit llagost verd, diferent de l'espècie del llagost de rostoll, insecte ortòpter de la família dels acrídids, de diferents espècies, principalment la Stauronotus maroccanus; té de 20 a 35 mm. de llarg, és de color terrós rogenc i té dues de les seves cames molt llargues i potents, que li permeten saltar a gran distància; cast. langosta, saltón, saltamontes. «Lagosts menjant | en lo desert», Spill 12510. «Sos fonaments són de lagost o mosca», Ausiàs March, xlii. |
 |
| DCVB. Llagost. |
 |
1908. La Cova del Tabac (Camarasa, la Noguera d'Urgell).
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», núm. 5, maig (Udl, Sol-Torres).
Les runes de l'antiga església romànica de Camarasa, del segle XII.
|
 |
1908. La Cova del Tabac (Camarasa, la Noguera d'Urgell).
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», núm. 5, maig (Udl, Sol-Torres).
«Les impostes i els capitells són una verdadera filigrana. Entre la flora del país se veuen escenes de l'Antic i el Nou Testament. Los cossos d'Adam i Eva són esculpits amb tal naturalitat, que fa creure si foren executats sota la impressió del model viu». El pas del temps, però, no perdona: «Avui dia aquest temple, que és una pàgina de la història de Camarasa, se fa servir per guardar llenya i per habitació dels pobres transeünts...»
|
 |
1908. La Cova del Tabac (Camarasa, la Noguera d'Urgell).
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», núm. 5, maig (Udl, Sol-Torres).
A les envistes de Lleida, «vegérem la fila de llums elèctriques de la nostra Banqueta, i els punts lluminosos que, asimètricament, però formant un tot agradable, estan escampats per les cases de la part baixa i l'alta de la població, amb diferència d'intensitat i de color».
|
