 |
1913. Mollerussa (el Pla d'Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Dos segells vuitcentistes de la vila. Les interpretacions no són clares: en l'un sembla una ermita, amb una creu dalt del campanaret; en l'altre, amb la casa abanderada, podria ésser un torricó de l'antiga Casa Forta, que feia funcions d'hostal. Faria referència, doncs, als orígens de la vila com a lloc de parada i fonda. La llegenda, probablement de l'època de la primera constitució (espanyola) de 1812, engalta: «Por la constitución, Mullerusa».
La pronúncia amb [u], Mullerussa, no era desoïda, tal com testimonia Coromines, que la va sentir cap a mitjan segle XX en els pobles circumdants, així com també hi hagué forma amb [a] Mollarussa. Segons el nostre savi etimòleg, el topònim «és un derivat de moll, tou, bla, referint-se a les terres grasses que són característiques d'aqueixa rodalia. A Belianes em feien notar... que 'les terres grasses d'Urgell són molt menys pròpies per fer tàpia que les terres graveroses de Belianes'... (cf. justament el nom del poble de Vilagrassa poc a l'est de Mollerussa)».
|
 |
1913. Mollerussa (el Pla d'Urgell).
Atenció a l'exorbitant creixement demogràfic: de 1.759 al tombant de segle a 3.015 al cens 1920, pràcticament doblat, a causa de l'efecte Canals d'Urgell. Encara no cent anys abans, al 1831, hi comptaven només 450 ànimes, tal com es corresponia amb l'antic poblet que sempre havia estat enmig de l'enclotada plana urgellenca.«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort. Fins a Mollerussa i Sidamon hi arriba el bisbat de Solsona. En la constitució d'aquest bisbat al segle XVI, el bisbat d'Urgell li transferí les terres del pla, seques i socarrades. Amb el pas dels segles, les terres de la plana s'han convertit en més productives que les de muntanya. De Mollerussa també «arrenca... lo ferrocarril de via estreta que va a Balaguer». Afegeix l'autor: «Això i les oficines del Canal d'Urgell establertes en aquest lloc, li donen un moviment que no es nota en les demés poblacions, essent de les que més prosperitat ha obtingut de tota la plana; caràcter que es veu tot seguit en lo bon aspecte que ofereixen les seves places i carrers». |
 |
1913. Mollerussa (el Pla d'Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
El clixé és de l'autor: amb detall del campanar de l'antiga església de Sant Jaume.
|
 |
1913. Mollerussa (el Pla d'Urgell).
La Plaça Major de la vila, amb les cases amb les típiques portalades arrodonides i les finestres i balcons amb el marc pintat de blauet.«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort. |
 |
Anys 1900 ca. Mollerussa (el Pla d'Urgell).
Una altra vista similar de la Plaça Major, amb la gran expectació aixecada pel retratista: bona part de la canalla del poble fan de figurants enmig de la plaça de terra, sense asfaltar és clar. Per damunt les cases, sembla entreveure's la part alta de l'església ampliada.
|
 |
Anys 1900 ca. Mollerussa (el Pla d'Urgell).
A la dreta de la plaça Major, la primera seu de les oficines de la Casa Canal de la Sociedad General de Riegos, empresa explotadora dels canals urgellencs. Les dones al balcó i al carrer, amb les llargues faldilles de l'època, tampoc no es volgueren perdre la immortalització del moment. |
 | ||
1913. Mollerussa (el Pla d'Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
A la població, «no hi ha cap edifici que sia digne de particular esment, puix que la mateixa església de construcció gòtica ha sigut modernament eixamplada sense tenir en compte cap estil i sí sols la cabuda per l'augment de població experimentat». Fa referència a l'ampliació de 1897, quan la parròquia fou elevada a cap de l'arxiprestat, amb set parròquies desmembrades del de Tàrrega: Fondarella, Golmés, Miralcamp, Mollerusssa, Palau d'Anglesola, Sidamunt i Utxafava». Sens dubte, la primera configuració de Mollerussa com a capital comarcal, que a finals dels anys 1980, quan es creà finalment la comarca del Pla d'Urgell, encara rascà un pèl més de territori, fruit de la vigorosa puixança econòmica de la vila.
Mollerussa ha estat la gran nova rica entre les poblacions de la plana lleidatana: en algun moment caldrà que sàpiga augmentar el seu múscul cultural, intel·lectual, històric i comarcal, per equilibrar el ràpid excés de moneda acumulat, molta part del qual invertit malauradament a la Costa Daurada (ep, només és un pensament meu propi, probablement no gaire encertat).
|
 |
Anys 1920 ca. Mollerussa (el Pla d'Urgell).
La Plaça de Manuel Bertrand, antigament dita del Pou, amb la fonteta que tenia, a la dreta.
|
 |
| Anys 1920 ca. Mollerussa (el Pla d'Urgell).
Foto: Antoni Bartomeus i Casanovas (1856-1935) (MDC-AFCEC).
Una altra vista, des de l'altre costat, de la plaça del Pou o de Manuel Bertrand. A l'edifici de la cantonada, s'aprecia un antic llum elèctric de carrer, i la fonteta al fons.
|
 |
Anys 1920 ca. Mollerussa (el Pla d'Urgell).
El primer edifici de la Societat Recreativa L'Amistat, del 1905, tal com restà escrit a la façana d'uns antics magatzems d'alfals. L'un es dedicà a teatre (i cinema amb els anys), i l'altre a cafè. Crec que al fons el veu l'edifici de la farinera, al costat de la sèquia. La carretera passaria per la banda d'ací, i la foto estaria feta des d'algun terrat de l'altre costat.
|
 |
Anys 1920 ca. Mollerussa (el Pla d'Urgell).
L'edifici de l'actual Casa Canal era llavors als afores i fou construït de manera contemporània al Canal, cap al 1860. Servia de magatzem per recollir el pagament en espècie amb què es cobrava als pagesos l'ús de l'aigua. D'aquest dret que en fruits, gra, oli o vi es reservava la societat explotadora del Canal d'Urgell se'n deia el novè. A poc a poc, els pagaments anaren canviant cap a pagaments en moneda.
|
 |
Anys 1920 ca. Mollerussa (el Pla d'Urgell).
El carrer de la Carretera, de la N-II amb només trànsit de carros i pocs vehicles motoritzats, vist cap a la sortida de la vila en direcció Barcelona -crec.
|
 |
| 1922. Mollerussa, capella de Sant Isidori. Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MDC-BdC). La façana de la capella de Sant Isidori, sant patró de la vila, a la Plaça Major mollerussenca. Des de 1793, el dimarts de Pasqua és festa votiva, per tal com trobant-se la vila infestada de gran epidèmia i havent tret el sant en solemne processó pels carrers, el sant beneficià els veïns amb sa protecció. |
 |
| 1922. Mollerussa, capella de Sant Isidori. Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MDC-BdC). L'interior de la capella de Sant Isidori. |
 |
| 1922. Mollerussa, capella de Sant Isidori. Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MDC-BdC). Detalls de l'altar preconciliar de la capella. |
 |
| 1922. Mollerussa, capella de Sant Isidori. Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MDC-BdC).
Detall de l'estàtua de Sant Isidori que segons la llegenda havia nascut a Alexandria d'Egipte al segle III. Esdevingué soldat romà, però acabà martiritzat per no voler renunciar a la fe cristiana que professava per orígens familiars. Fou decapitat i llençat a un pou. Com arribar aquest sant a venerar-se a la petita vila de la plana urgellenca? Probablement, la semblança del seu nom amb Sant Isidre, molt venerat per la pagesia en molts i molts pobles arreu del país, creà certa mixtura d'advocacions en el culte entre tots dos.
|
