 |
| 1709. Setge de Lleida a la Guerra de Successió, dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709. (BDH). El plànol de la ciutat fins a Gardeny amb l'emplaçament de les bateries d'artilleria que castigaren la ciutat l'estiu i tardor d'aquell nefand any. Diu la llegenda, que el mapa fou fet pel Duc d'Orléans, Felip, que poc després de finida la guerra fou regent del nostre regne veí del nord durant la minoria d'edat de Lluís XV. Els plànols i mapes de Nicolas de Fer (1646-1720), cartògraf molt prolífic i de gran influència a la cort francesa en aquell tombant de segle, tenien un estil molt propi, que encara avui exerceix forta fascinació per la simplicitat del traç, per la forta coloració, per l'elegància del resultat. Des del 1690, rebé el suport del Delfí de la corona francesa, i amb l'arribada per via militar dels Borbons al tron del nostre regne veí de l'oest, esdevingué també geògraf oficial de Felip V. D'aquesta manera, els mapes que edità es convertiren en una mena de 'mapes oficials' de les dos corts borbòniques europees del moment. |
 |
| 1709. Setge de Lleida a la Guerra de Successió, dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709 (BDH). El volum recollit per Nicolas de Fer, «géographe de sa Majesté Catholique et de Monseigneur le Dauphin» sobre Les noves observacions dels membres de l'Académie Royale des Sciences francesa. |
 |
| 1707. Setge de Lleida a la Guerra de Successió, dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709. La ciutat emmurallada, a la marge dreta del Segre, al peu de la Seu Vella, i amb la fortificació de Gardeny riu avall, a l'altre costat de la riera de la Mariola, que desguassava al riu. |
 |
| 1707. Setge de Lleida a la Guerra de Successió, dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709. La riera de la Femosa desguassant al Segre per la marge esquerra, amb els camins que partien des dels convents dels Agustins i dels Trinitaris als afores del cappont. |
 |
| 1707. Setge de Lleida a la Guerra de Successió, dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709. El setge de la ciutat s'efectuà per la nord-est, lluny de l'abast defensiu de Gardeny. |
 |
| 1707. Setge de Lleida a la Guerra de Successió, dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709. La catedral vella i el castell de la Suda foren sotmesos a un fort bombardeig des de diversos angles i punts d'artilleria, protegits per les trinxeres d'atac excavades pels assetjants des de l'altra banda del Noguerola i de la muralla nord, que anava de Sant Martí a Sant Andreu, en l'actual Camp de Mart, llavors despoblat. |
 |
| 1707. Setge de Lleida a la Guerra de Successió, dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709. Detall del fort de Gardeny, sense cap feina ni paper en el setge artiller. S'aprecia com entre els dos turons principals de la ciutat, la petita vall de la riera de la Mariola baixava dreta cap al Segre, davant per davant de la muralla de Sant Antoni. D'aquest portal sortia el camí de Fraga que travessava aquesta riera per un pontet i continuava cap al camí de Butsènit. |
 |
| 1707. Setge de Lleida a la Guerra de Successió, dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709. Més enllà del baluard de Cappont, hi havia el convent dels Agustins i el dels Trinitaris. Probablement també alguna posada per als viatgers que, arribats tard o de nit a la ciutat, se'n trobaven les portes tancades. |
 |
| 1707. Setge de Lleida a la Guerra de Successió, dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709. El secular perfil emmurallat de la capital lleidatana des de l'Edat Mitjana: la muralla del riu, en bona part formada per les mateixes cases del carrer Major, la de Sant Antoni, la que pujava per Boters, amb el camí de Montsó, i la que partia la ciutat del burg de la Magdalena, desenvolupat ja durant la baixa Edat Mitjana, amb la primitiva porta ferrissa de la ciutat a l'actual plaça de la Sal. |
 |
| 1707. Setge de Lleida a la Guerra de Successió, dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709. El creixement i afermament del barri de la Magdalena obligà a la construcció d'una segona muralla que tancava fins al turó de la Seu, i una tercera que revoltava el turó fins al Camp de Mart per tancar amb la que arribava de Sant Martí. |
 |
| 1707. Setge de Lleida a la Guerra de Successió, dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709. El riu Noguerola féu les funcions de fossat i s'observa com fou derivat en dos per cobrir el baluard del Carme, que tancava la ciutat a tocar del Segre. A la dreta, l'antic convent del Carme extramurs. Més amunt, l'antiga església de Sant Ruf, enrunada des dels anteriors setges de la Guerra dels Segadors. L'emplaçament de les trinxeres en ziga-zaga és prou evident. |
 |
| 1707. Setge de Lleida a la Guerra de Successió, dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709. Detall del turó de la Seu amb totes les línies de tir dels canons francesos que hi queien. |
 |
| 1707. Setge de Lleida a la Guerra de Successió, dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709. La fortalesa de la Suda i la catedral, amb el claustre ben visible. A la dreta, l'església de Sant Andreu, «laquelle on a fait sauter». Ara bé, l'església de Sant Andreu era a l'altra banda de la Seu, just a la fi del burg universitari a la frontera amb el call jueu de la Cuirassa. Potser més aviat es tracta de la de Sant Martí, que feia funcions de caserna militar des de la Guerra dels Segadors, però que tampoc no era ben bé emplaçada en aquests rodals, sinó a la part oposada. De fet, aquesta part de la muralla passava molt més propera al turó i no era tan ampla com en el mapa és mostrada. Els errors de transcripció entre els apunts presos del natural pels enginyers militars i el treball final fet al taller de l'impressor eren normals i fins i tot freqüents en la cartografia del moment. Al fals fossat de la falda nord del turó, s'aprecia un quadrat que potser representa els pous de gel de la ciutat. |
 |
| 1707. Setge de Lleida a la Guerra de Successió, dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709. Els morters tenien un angle de tir molt més elevat i podien emplaçar-se molt més lluny de la muralla, sense tant perill d'esdevindre blanc de l'artilleria defensiva. |
 |
| 1707. Setge de Lleida a la Guerra de Successió, dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709. Detall de les trinxeres a la banda nord de la muralla, a l'actual zona alta de la ciutat. |
 |
| 1709. Setge de Lleida a la Guerra de Successió, dins «Espagne, Recueil de cartes geographiques», de Nicolas Fer, París, 1709. El planisferi mundial a la portada de l'edició, amb el continent americà encara poc afinat (p.ex. amb Califòrnia representada com una illa) i sense l'Antàrtida. |
