 |
| 2015. Vall de Salenques (la Ribagorça). Simfonia de colors tardorals malgrat la falta de llum de la majoria d'estones, entre la boira i la broma. La ruta segueix el riu fins a la capçalera. El camí va pujant sense gaires dificultats, tot i que requereix experiència del caminaire per anar saltironant de roca en roca. Primer per un bosc en plena orgia cromàtica de faigs, oms i avets, després per un caos d'immens rocam, el camí s'endinsa per la llarga vall fins al peu de les Maleïdes. La vall acaba en una gran cascada, que per causa del boiram espès només vam poder entrellucar. Les basses del riu són en altra època reclam perfecte per al bany amb aigua recent desglaçada. Avui, acabada la pluja, les fulles regalimen de gotills, les pedres grisoses rellisquen, i el fullam ens amaga els tolls. |
 |
| 2015. Vall de Salenques (la Ribagorça). Els mots salze, sàlic, sarga, salanca i salenca pertanyen a la mateixa arrel etimològica indoeuropea. Recorrem a la saviesa del gran etimòleg de l'Onomasticon, que ens explica que «salenca és de més al nord... Pont de Suert, Boí i Vilaller... Jo sentia, però, salenca ja el 1924 a la Vall d'Aran, des dels pobles més nòrdics (St. Joan de Toran) fins al capdamunt (Arties, Gessa...), com a nom d'un arbust d'uns dos metres d'alt i semblant a la vimetera. És important el nom del riu Salenques, l'afluent més alt de la Ribagorçana per la dreta, que baixa del Pic de Salenques (3.100 alt.), un dels més orientals de les Maleïdes... Jo vaig sentir salenca als pastors del Barravés i Benasc que fan péixer ramats a Colomers (1926-28)». Apunta també en Coromines que a Benasc s'ha tornat aixalenca o bé ixalenca. I remata: «no sé que continuï gens per domini aragonès, però sí per l'Arieja». Les salenques són, doncs, una mena de salzes o saules de mida nana, les branques del qual, el vímet, són (vull dir, eren) usades per lligar fusta transportada sobre animals, o per construir rais, a més de cistells o fins i tot butaques. Temps ha, els flexibles i resilients vímets eren armes didàctiques a disposició dels mestres: jo tinc memòria especialment del llarg vímet de Mn. Agustí d'Alcoletge, que sabia fer-lo anar diligentment, segons costum de l'època, fins a les orelles dels escolanets a les classes de doctrina, aquell anys que fèiem la Comunió. |
 |
| 2015. Vall de Salenques (la Ribagorça). |
