 |
| 1880. Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Vista del monestir enrunat cap als anys 70 del segle XIX.
|
 |
| 1880. Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Els Comtes d'Urgell amb «desig de tindre panteó propi per a si i sos descendents... los determinà a fundar lo cenobi». Fundació deguda a «un clergue d'Organyà, anomenat Joan, lo qui després de fer vida d'anacoreta i coneguda sa santedat per los Comtes d'Urgell, n'Ermengol i na Dolça, sa muller, sembla [que] li encomanaren [que] busqués lloc a propòsit per a fundar un monestir».
|
 |
| 1880. Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
L'absis gòtic de l'església, la part més resistent al pas del temps.
|
 |
| 1880. Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
L'any d'inici de la construcció Pleyan el situa al 1146. Refereix la descripció que en féu Monfar i Sors al segle XVII.
|
 |
| 1880. Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Monfar detalla l'estat de decadència del monestir ja al segle XVII: «Gosa [disposa] aquesta terra de molt saludables aires i aigües i és abundosa de tot gènero de caça. Ara està tot molt derruït, perquè ha estat aquesta casa molts anys sens abat, per no nomenar-lo lo rei de Castella, a qui, com a Comte de Barcelona, tocava la nominació...».
|
 |
| 1880. Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
Segons Pleyan, devem a Monfar que «es conegui el lloc de repòs dels Comptes n'Ermengol i na Dolça, fundadors del cenobi. Aquests sepulcres estaven en l'altar major, a la part, de l'Evangeli, i eren grans i treballats, posats l'un damunt de l'altre, en forma de grades, havent-hi en lo primer les cendres de la Comtessa i en lo superior les de son marit, qual estàtua jacent adornava la coberta, amb lo vestit d'aquells temps, cabell llarg i esperons».de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB). |
 |
| 1880. Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
Gravat del sepulcre del comte urgellenc Ponç de Cabrera.de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB). |
 |
| 1880. Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
Descriu Monfar els altres sepulcres comtals urgellencs i que «en aquest monestir se guardava entre moltes altres relíquies la d'una sandàlia de la Verge, que anys després amb motiu de les guerres fou traslladada a Lleida i retornada a dit convent». Vet aquí els tràfecs i patiment dels religiosos per ses preuades relíquies! Aquesta fou donada pel Ermengol VII, que l'hauria fet dur des de Constantinoble al 1204. «La guardaven los monjos en un reliquiari amb cristalls i sa hechura era difícil divisar-se per estar cosida a un drap de tafetà».de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB). |
 |
| 1880. Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
Fotografia del magnífic claustre romànic de doble columna. de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB). |
 |
| 1880. Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
Destaca Pleyan les grans atencions d'Ermengol VII envers el monestir. També es fa ressò de la llegenda de la fundació de Santa Maria de Bon Repòs, priorat dependent de les Avellanes. Anota que «avui l'antic Monestir de les Avellanes se troba poc menys que arrunat». Des de la desamortització era propietat privada i «gràcies al zel i carinyo que inspiren a son actual propietari... les venerades despulles del monestir, encara se serven en peu los claustres i l'absis i parets laterals de l'església, los quals nos ha semblat bé fotografiar ans que les injúries del temps vinguin a enderrocar lo que els homes no han derruït... perquè ni els era útil ni han pogut».de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB). |
 |
| 1880. Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
Detall del claustre, amb tots dos autors, probablement.de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB). |
 |
| 1880. Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
Comentari de l'església gòtica, atribuïda «al segle XV i el claustre a temps anterior».de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB). |
 |
| 1880. Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
El claustre, «despullat... de tot ornament...demostra clarament la [severitat] de la regla dels monjos premostratenses [premostratencs] consagrats exclusivament a la penitència i a l'estudi».
|
