[1181] Geografia del comerç lleidatà, 1882, encara més

1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). 

Tenda de Salvador Cercós, carrer Major, 54. 
La paraula tenda, aplicada al local d'una botiga, tan usual en la nostra infantesa, és a punt de passar a millor vida. Déu n'hi do, de l'assortit que hi tenia l'home!

Cafè de les Quatre Portes, carrer Major, 32. 
S'hi feien bodes, batejos, banquets i festes. Tot l'any tenia «gelatines, pernil en dolç, formatges gelats, sorbets, cremes, granisats, espumes, etc». Bé, en qualsevol època de l'any sí, «però amb previ avís en les que no és costum fer-ne diàriament», no fos cas que quedéssim malament.

1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). 

Josep Plana i Fill, carrer Major, 83. 
Era cadirer: «Se construeixen tota classe de cadires tornejades de variades classes i formes a gust del comprador», o també vidrier ja sigui d'alcova o de cafè, «i de colors per a esglésies i oratoris».

Taller de Fusteria de Josep Mestre, carrer de les Caldereries, 9. 
 Aclareix: «davant la font de la catedral». Sobretot s'ofereix per proveir tota mena d'«objectes per a temples i capelles», o sigui «monuments, altars, bancs, i 'silleries' per a cors, balustrades, persianes, calaixeres i armaris per a sagristies, portes, cancells, etc». Tot i que no renuncia a uns parroquians més mundans: «los cafeters trobaran tot lo referent a sos establiments; se remunten billars, boles i tacos i es fan nous, així com mostradors, taules, etc». Un empresari com cal.

1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). 

Gran Comerç Anton Serra, carrer Major, 37. 
«Quincalla, merceria, perfumeria i guants», aquest darrer un gran negoci a l'època. Quan les multinacionals s'hi tornaran a fixar i hi veuran el gran negoci, els tornaran a posar de moda.

Acadèmia de dibuix Josep Plana, carrer de Sant Antoni, 20. 
«S'obren les classes a primer d'Octubre i es tanquen a l'Agost».

1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). 

«El Principal», Gran Basar de Calçats, carrer Major, 52. 
«Fets a Madrid, clavats i cosits a mà, de l'acreditada Fàbrica de Josep Capdevila»! Suposo que vol dir que aquest feia el patró i es fabricaven a la capital de l'Estat d'aquell segle, o bé a l'inrevés...

Fotografia de Manzano, carrer Major, 32. 
«En aquest antic i acreditat establiment hi trobarà el públic totes quantes ventatges pugan trobar-se en qualsevol altre de sa classe, tant en baratura com en perfecció». No sé si a Lleida hi havia en aquelles dates tan reculades gaire competència en establiments fotogràfics. Quins retratos venien? «Vistes de Lleida i altres vàries a preus acomodats».

1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). 

Rellotgeria de Josep Wehrle, carrer Major, 21. 
Fins i tot, «col·locació i reparació de rellotges de campanar», una línia de negoci gens menyspreable.

Salvador Ravés, Fàbrica de Guitarres, carrer Major, 98. 
Suposem que per acompanyar els garrotins locals, més que res.

1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). 

Antic Basar «El Escudo Barcelonés», carrer Major, 17. 
Botiga de roba d'en Climent Gardeñes i fill. La llista de preus és interessant. Amb la forquilla que dóna per a cada peça, sembla que n'hi havia per a tots els gustos, des d'armilles de 20 fins a karrichs de 400 rals.

1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). 

Singer, sucursal a Lleida, carrer Major, 37. 
Venda a terminis «sens augment ni anticipo ningun». Tots els models de màquines de cosir, la mateixa quota: 2,5 pta... setmanals. Això sí: «ensenyança gratis a domicili i sens llímits en les lliçons. Garantia ilimitada».

1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). 

Ribé i companyia, afores de Lleida a la sortida del Pont. 
Serradora a Cappont, on tenien també Parada des del 1822, o sia, una petita fonda.

1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). 

«Centro de Suscripcions», carrer Major, 90. 
«Aquesta casa s'encarrega de servir a domicili les subscripcions a tota classe d'obres». Un Seur literari, vaja.

Gran Estamperia, carrer Major, 70. 
Impremta de Joaquim Mesalles «únic de sa classe en esta capital». Papereria amb «dipòsit de tinta al por major i menor».

1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). 

Gran Establiment d'Arboricultura, Camps Elisis. 
Propietat de Francesc Vidal i Codina, «amb abundant i variat assortit d'arbres fruiters, de passeig i d'adorno... i moltes altres classes de plantes per a adornos de salons, escales i patis». Sense oblidar els «sarments de les classes més superiors del país de raïms de taula i per a l'elaboració de vins. Sarments americans resistents a la fil·loxera». Molt coneguda en el seu temps i fins ben entrat el segle XX, amb una gran finca emplaçada entre el naixement de la sèquia de Torres i els Camps Elisis, aprox. com una illa de cases entre el carrer Santa Cecília i l'Av. d'Alacant. L'empresari de Vidal i Codina (1875-1916) fou un dels prohoms compromesos del seu temps, i participà en la fundació de la Joventut Republicana i de l'Orfeó Lleidatà. Quina diferència amb la jet set botiguera actual (salvant totes les excepcions que calgui).

1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). 

Josep Gaya, Aladres (Arados), Baixada de la Trinitat. 
La voluntat d'ús del mot de la llengua pròpia, aladre, va anar acompanyada de la necessitat de traducció. El nou model d'arada giratòria era«molt descansat per a les cavalleries per poder alternar en lo solc (surco). Aquest queda completament voltejat, no deixant nostres aladres cap herba a la superfície, fent-les servir així d'un verdader abono per a les terres». Altre cop ha de traduir, solc. 

1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). 

Josep Gaya, Màquines de Cosir, Baixada de la Trinitat. 
L'home tocava un altre ram, el de les màquines de cosir «a l'altura de les millors fàbriques». Sobretot: «podem atendre al moment que se nos presenten a totes les reparacions i canvi de peces soltes». 

1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). 

«Fàbrica de Chocolate», Viuda d'Anton Rexachs i fill, carrer Major, 49. 
Llavors, al revés que avui, la novetat al dia era que estava «elaborat a màquina». Molt interessant el catàleg preus segons la provinença de la xocolata (Caracas o Guayaquil), o les barreges. 

1882. «Guia de Lleyda, o sia, Noticia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial y mercantil de dita ciutat», de Josep Pleyan i de Porta (1841-1891). 

Josep Viñals, Blondel, 48. 
Davant mateix de la desapareguda ja llavors plaça de Sant Lluís. Venia tota una nova classe de manxes, traduït fuelles.

Fàbrica d'Anisset «La Leridana», Ensantxe de Sant Antoni, 4. 
A l'altra banda de l'actual Av. de Catalunya, hi hagué l'Eixample de Sant Antoni, les primeres cases extramurs en aquella banda de la ciutat, un cop les muralles havien estat enderrocades. Hi hagué aquesta «Gran Fàbrica d'Esprits, Aiguardents i Licors». Molt bona la paraula popular: esprit, que volia dir licor: «En aquesta acreditada casa es fabrica lo tant renomenat Anisset Carulla, lo qual se diferencia notablement de tots los anissets coneguts fins ara per son fragant aroma i recomanables propietats higièniques». A més, feien tenien assortit de conyac, rom, marrasquí, cremes, elixirs «i totes les classes conegudes de licors fins, superfins i extra-superiors». La competència en el ram de l'anís era a Lleida summament forta.

[1080] Geografia del comerç lleidatà, 1882, més