 |
| 1612-13. Embarcament dels moriscos al Port de València, de Pere Joan Oromig. Aquest artista valencià retratà en una sèrie pictòrica de 7 llenços un dels episodis històrics més nefastos de la nostra història col·lectiva: l'expulsió dels moriscos a partir del 1609. Són unes pintures de fort caràcter realista, que volgueren retratar el que en aquell mateix moment sabien que era un episodi cabdal de la història, i que ho feien a major glòria de Déu Nostre Senyor, i a major profit (segons que preveien) de la pròpia butxaca de la classe dominant. De manera molt significativa fou el mateix Felip III, sota la règia governació del qual els territoris de la Corona d'Aragó tractaven de sobreviure dins del vast imperi castellà, qui encarregaria de fer aquesta fotografia històrica. Avui, les pintures d'Oromig són una autèntica finestra als fets d'aquells dies. Amb els set quadres pintats, l'autor volgué complir l'encàrrec reial de narrar els fets de l'expulsió, des de la sublevació dels moriscos de la serra de Laguar (a la Marina Alta) i Mola de Cortes (a la Vall de Cofrents), fins a l'embarcament als graus de València, Vinaròs, Dénia i Alacant, i l'arribada a sa destinació, al port nord-africà d'Orà. Oromig fou ajudat en aquesta tasca de documentació al llarg del Regne valencià per altres tres artistes del barroc valencià: Francesc Peralta, Jerònim Jacint d'Espinosa i Vicent Mestre. La intenció narrativa de la sèrie pictòrica ens ha deixat un valuós, impagable retrat de la societat del País Valencià de començament del segle XVII. |
 |
| 1612-13. Embarcament dels moriscos al Port de València, de Pere Joan Oromig. «Los moriscos de la población embarcados en el Grau de Valencia, que voluntariamente quisieron pagar el flete, asistiendo el Dr. Vaziero del Real Concejo. Fueron quince mil seiscientos y quince, i los niños que avian quedado con los grandes fueron 2.286». Al final de la platja s'hi veu la desembocadura del Túria, amb una barraca de pescadors a ran d'aigua. Es creu que la gran majoria dels moriscos, potser fins a dos terços del total, preferiren embarcar pel seu propi compte per la por d'ésser assaltats, forcats i llançats al mar. |
 |
| 1612-13. Embarcament dels moriscos al Port de València, de Pere Joan Oromig. «Los moriscos revelados de la sierra de Cortes que les hizieron venir por concierto al Grau fueron tres mil quatrocientos noventa y de los revelados que por Don García Bravo baxaron a enbar[car] i los que all[ar]on por el reino, que los tenían por captivos, fueron 1.903». |
 |
| 1612-13. Embarcament dels moriscos al Port de València, de Pere Joan Oromig. Al 1609, el Grau o port de València era ja un barri consolidat i plenament fortificat, tot i que això contrasta amb la imatge més aviat pobra que en dibuixà Wyngaerde al 1563. Al mig de l'arena, un gran Sant Crist en una creu de pedra presidia la platja, a tocar de les torres rodones que als costats del baluard defensiu avançat, que protegia un barri edificat, amb l'antiga església de Santa Maria del Grau. La gernació s'amuntegava a mirar-s'ho tot des de les torres i des dels balcons. Damunt el baluard, unes quantes peces d'artilleria afilerades defensaven el port dels atacs, i una alta i ferrenya torre quadrada de guàrdia completava el conjunt. A la dreta, les drassanes del port, que tenien les teulades de doble vessant. |
 |
| 1612-13. Embarcament dels moriscos al Port de València, de Pere Joan Oromig. El port disposava d'un petit moll de fusta, sense cap far o fanal, i que feia les funcions d'embarcador. El Grau valencià era un esplèndid port natural, però no disposava d'una dàrsena construïda de càrrega. |
 |
1612-13. Embarcament dels moriscos al Port de València, de Pere Joan Oromig.
Els qui no embarcaven des del moll, ho feien en taulons de fusta des de l'arena fins dalt de la barca. Les cues semblen prou ben fetes, com si no hi hagués hagut amuntegaments, corredisses ni disputes entre ells mateixos o amb la soldadesca. Probablement, una visió una mica idíl·lica del que degué ocórrer en realitat, destinada a acontentar la pau espiritual de Sa Majestat. Si tenim en compte els aldarulls i revoltes provocades per l'aplicació del reial ban d'expulsió, llegit a València en data de 22 de setembre i que s'aniria repetint a cada població a mesura que les tropes n'anaven comprovant son compliment.
«...Primeramente, que todos los moriscos deste reino, así hombres como mugeres, con sus hijos, dentro de tres dias de como fuere publicado este bando en los lugares donde cada uno vive y tiene su casa, salgan dél, y vayan á embarcarse á la parte donde el comisario, que fuere á tratar desto, les ordenare, siguiendole y sus órdenes; llevando consigo de sus haciendas los muebles, lo que pudieren en sus personas, para embarcarse en las galeras y navíos, que están aprestados para pasarlos á Barbería, á donde los desembarcarán, sin que reciban mal tratamiento, ni molestia en sus personas, ni lo que llevaren, de obra ni de palabra, advirtiendo que se les proveerá en ellos del bastimiento que necesario fuere para su sustento durante la embarcacion, y ellos de por sí lleven tambien el que pudieren. Y el que no lo cumpliere, y excediere en un punto de lo contenido en este bando, incurra en pena de la vida, que se ejecutará irremisiblemente...» |
 |
| 1612-13. Embarcament dels moriscos al Port de València, de Pere Joan Oromig. Els grans vaixells eren fondejats davant la costa i els moriscos hi eren traslladats en les barques plenes a vessar. S'hi observa com els vells eren pujats en braços, i com la majoria vestien de manera senzilla, en contrast dels nobles cristians, particularment les senyorasses, totes ben emperifollades, que caritativament figurava que se n'anaven a acomiadar, sobretot dels més menuts i de les minyones. Els pobres foragitats s'emporten els farcells i poca cosa més. Arriben en someres i tartanes de vela blanca, que contrasten amb les calesses negres i vestimenta fosca dels nobles. |
 |
| 1612-13. Embarcament dels moriscos al Port de València, de Pere Joan Oromig. El tràfec humà era indescriptible i encara més el dramatisme d'algunes escenes que el pintor va voler recollir: la presència de canalla, el comiat dels serfs, els farcells a l'espatlla, les típiques mantes valencianes ratllades entre la indumentària dels pobres, l'amuntegament a les barques i als vaixells, els planys i plors dels desplaçats... i la caritat farisea dels amos amb el fons dels lluents estendards de la poderosa armada hispànica al servei d'una causa de lesa humanitat contra pobres, esclaus i desposseïts. |
 |
| 1612-13. Embarcament dels moriscos al Port de València, de Pere Joan Oromig. El virrei espanyol, Marquès de Caracena, a cavall i amb l'escut roig de Santiago sobre el negre pit de la capa, juntament amb altres capitostos del virregnat, vigila tot el procés, acompanyats de soldadesca dels terços espanyols amb la Creu de Santiago. En cavall blanc, el capità Agustín Mejía, rendint novetats al virrei. Sense capell i dempeus, el Dr. Vaziero, del Real Concejo castellà, que fou l'encarregat de portar el registre dels embarcats al grau valencià, 15.615, segons diu el paper que porta en mà. |
 |
| 1612-13. Embarcament dels moriscos al Port de València, de Pere Joan Oromig. La carrossa negra del seguici nobiliari contrasta amb la vela blanca de les humils tartanes morisques. Tot sota la presència del gran Sant Crist de pedra de la creu de terme de la platja. La barbàrie d'aquest fet històric en què s'obligà a l'exili a 135.000 moriscos, entre un quart i un terç de la població valenciana, i uns 300.000 a tots els dominis de la monarquia hispànica (uns 7.000 a Catalunya, a la zona del Segre-Cinca-Ebre), fou dramatitzada magistralment i romàntica a Mar i Cel (1888) per Àngel Guimerà, i cent anys després musicada per Dagoll Dagom (1987). Encara avui ens subverteix l'esperit als espectadors. |
