[1143] Vistes de l'Albi garriguenca

Anys 1920. L'Albi (les Garrigues).
Preciosa postal acoloria de la població garriguenca, amb vista a la façana de l'església des del carrer de Francesc Moragues i Barret (1868-1935), fundador de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis. Dalt de tot el rellotge públic que s'hi col·locà, mentre que pel carrer terrós tres canalles hi juguen. La raó del nom potser rau en la relació del fundador de la Caixa amb els Barons de la vila.

2002. L'Albi (les Garrigues), a vista d'ocell (Diari Segre). 

Vista aèria de la població, als peus del castell. 

2002. L'Albi (les Garrigues), a vista d'ocell (Diari Segre). 

Detall de la trama urbana voltada de paisatge garriguenc.

2002. L'Albi (les Garrigues), a vista d'ocell (Diari Segre). 

Una altra perspectiva aèria de la vila a començament d'aquest segle.

2002. L'Albi (les Garrigues), a vista d'ocell (Diari Segre). 

Els orígens de la població remunten a la torre de guàrdia que les legions romanes hi construïren per vigila la Via Augusta, convertida en castell sota dominació sarraïna i després de la reconquesta. La població prehistòrica d'aquesta part de les Garrigues durant el Neolític és ben testimoniada per les pintures rupestres que s'hi han conservat. Potser no sempre fou tan dura la vida en aquestes latituds.

«Durant la dominació musulmana, aquest indret ja apareix amb el nom de l’Albi, els darrers anys dins el valiat de Siurana. Sembla també cert que els castells de l’Albi, Cervià i el Vilosell, al peu de la serra de la Llena, avançada dels sarraïns de Prades i Siurana, foren restaurats per Alfons I vers el 1178 i foren donats als Cervera. Però les cartes de població són més tardanes. La de l’Albi no es conserva, però s’hi al·ludeix el 1202, quan Pere I el Catòlic atorgà carta de poblament a la veïna població de Cervià, que fou concedida, com ho havia estat l’Albi, a Guillem de Timor. Segons aquest instrument, les franqueses de Cervià havien de ser les mateixes concedides a l’Albi (segurament vers el 1196 per Alfons I).

«Si hom admet la identificació de l’Albi amb l’Albium esmentat en el Liber feudorum maior, el 1178 el lloc era ja habitat. Als soterranis del que resta del destruït castell de l’Albi hi ha vestigis de murs que semblen anteriors a l’època medieval. Fou centre de la baronia de l’Albi, que comprengué sempre el poble de Cervià de les Garrigues. N'era senyor a mitjan segle XIII Arnau de Timor (1236-81), descendent del primer repoblador. Un segle més tard (1336) n'era senyora Sibil·la de Montcada, casada amb Eimeric de Centelles, a la qual succeí el seu fill Ramon de Centelles i de Montcada, mort vers el 1361 sense successió. El lloc de l’Albi era domini de Ramon Pere, influent ciutadà de Lleida, el 1365» (enciclopèdia.cat).

Anys 1970. L'Albi (les Garrigues). 

Un parell d'imatges en blanc i negre dels carrers.

Anys 1970. L'Albi (les Garrigues). 

El campanar vist des de les runes del castell.

Anys 1960. L'Albi (les Garrigues). 

Una postal en blanc i negre amb diferents vistes de la vila.

2005. L'Albi (les Garrigues). 

dins Catalunya, poble a poble, Ed. 62.

1917. Castell de l'Albi (les Garrigues).
Col·lecció de 19 fotos de les runes del castell a Rafael Dalmau, editor, Arxiu Pere Català i Pic. 

Anys 1960-1970 ca. L'Albi (les Garrigues). 

La gent de l'Albi acudeix a l'ermita de Sant Cosme i Damià, potser en la diada dels Sants. Malgrat la marca d'aigua, la imatge té un valor etnogràfic de primera mà.

[1142] L'Albi en començant el Nou-cents