 |
Anys 1900-1910. Bonabé (el Pallars).
La família propietària de l'empresa Matussièr et Forest passà alguns estius a Bonabé. Potser aquests personatges tan mudats n'eren un parell dels membres. En detall, s'observa el magnífic pont de fusta construït, un gran edifici de magatzem (potser amb la serradora hidràulica) i els pals de llum elèctrica que arribaven fins als confins del Pirineu pallarès.
|
L'explotació forestal de Bonabé del principi de segle XX
Al tombant de segle, el fill d'Amable Matussière, Louis, va fer-se càrrec del negoci familiar i va començar a expandir-lo, amb l'addició d'una planta de fabricació de pasta a Salau al 1897. Al 1903 l'empresa Matussière-Forest comença a construir les instal·lacions necessàries per explotar la fusta del bosc de Bonabé. La intenció era traslladar-la per cable, electrificat, fins a Salau, al costat occità del Pirineu. Per dificultats tècniques, aquest invent no va funcionar fins al 1908, i l'esplotació forestal anava acumulant fusta, que s'anava fent malbé.
A la fi, es va aconseguir de fer funcionar aquest enllaç de cable mecànic, de 9,3 quilòmetres de vol, entre Bonabé, a 1.400 m. d'alçada i el poble de Salau, a 850, amb un pas a 2.050 m. pel Port de Salau. Durant el recorregut, hi hagué aquestes infraestructures:
A Bonabé:
- -Estació de sortida del cable.
- -Una serradora hidràulica.
- -Una forja.
- -Un molí.
- -Allotjaments per als treballadors i les famílies.
- -Una capella (1917).
- -Estació receptora i l’embarcament de la fusta.
- -Edifici amb taverna, allotjaments per als treballadors, i duana (espanyola).
- -Estació intermèdia.
- -Duana francesa.
A Salau:
- -Estació receptora del cable.
- -Magatzem de la fusta.
- -Obrador per estellar la fusta per fer el paper.
- -Canal per al salt d’aigua de generació d’electricitat per al cable i la resta d’instal·lacions.
 |
Anys 1900-1910. Bonabé (el Pallars).
La gran quantitat de treballadors permeté que el negoci d'edició de postals fos de veritat rendible. Gràcies a això, ara en conservem imatges impagables. També eren necessaris gran quantitat de cavalls i mules, com podem comprovar. La construcció de les instal·lacions començà a partir de 1897 i es començà amb la serradora al 1903. Mentrestant, s'anava treballant en la posada a punt de cable telefèric, que no arribaria a funcionar fins al 1908. A la foto superior, un canal elevat de fusta transporta l'aigua que, al final, es parteix en dos conductes, l'un per al molí, l'altre per a la forja.
|
 |
Anys 1900-1910. Bonabé (el Pallars).
Una altra imatge dels membres de la família Matussière. Potser avi i nét. La postal ofereix una bona vista general del poblet sorgit del no-res.
|
 |
Anys 1900-1910. Bonabé (el Pallars).
Una vista elevada, on apreciem l'estesa de troncs a l'esplanada al costat del pont. Tot era de fusta. La concessió obligava a pagar per cada tres troncs al propietari, els Ducs de Medinaceli (que per matrimoni amb la Casa de Cardona eren els successors del Comtat de Pallars Sobirà), i per cada un al veïnat comunal.
|
 |
| Anys 1900-1910. Bonabé (el Pallars). A l'altra banda del pont, envoltat per una tanca de fusta de mitja alçada, l'espai residencial, amb el grandiós edifici on s'allotjaven els treballadors, alguns dels quals amb família inclosa. Un dia de mercat van quedar immortalitzats de l'ull del retratista. |
 |
Anys 1900-1910. Bonabé (el Pallars).
A Bonabé començava a 1.400 m. d'alçada la línia de transport per cable telefèric. En la imatge, veiem la construcció de l'estació de partida de les càrregues de troncs, prèviament serrats a mida a les instal·lacions adjacents.
|
 |
1902. Montgarri (la Vall d'Aran).
Una carta postal amb imatges de Montgarri, a la frontera, amb un parells de pastors abillats segons el costum. Un era acordionista i tot, i no deixava el bastó ni per a retratar-se. El tercer en discòrdia, un funcionari de duanes del nostre estimat país veí, que durant segles ha tingut la gràcia de fer-nos de vigilants per tindre'ns-hi tancats.
|
 |
Anys 1900-1910. Montgarri (la Vall d'Aran).
Els editors francesos consideraven el santurai de Montgarri com a part de la vall de la Noguera Pallaresa. És clar, allà hi passa als peus mateix, al vessant espagnol del Coll de Salau.
|
 |
|
Entre 1925 i 1935, el mestre Pompeu Fabra féu estada al Ras de Bonabé.
|
 |
|
En podem reconèixer el característic gest amb la pipa.
|
 |
|
Llavors ja res no restava de l'efímer poble de fusta de Bonabé. Tornava a ésser lloc de pastura d'ingents ramats. A la foto, el pastor amb el gos d'atura, potser a la tenda on posà el Mestre.
|
