 |
1904. Andorra la Vella.
Foto: Cèsar August Jordana (MDC-AFCEC).
La carretera principal o camí ral a l'entrada d'Andorra: un simple pas de carro, i aquesta devia ésser de les millors! L'horta regada d'Andorra la Vella amb la capital al fons.
|
 |
1788. Soldeu, «Diario de los viajes hechos en Cataluña
por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE).
El dia 25 de setembre, l'autor s'arriba fins a Soldeu, on hi troba sis o vuit cases «y una muy pequeña capilla». En canvi, «es pueblo de mucho ganado de todas especies, los envian a imbernar a Urgel, quedándose solo en casa con algunas muletas que tienen encerradas en grandes establos manteniéndolas con heno que guardan encima de las quadras y dejan caer desde arriba por unos conductos alaverjados que hay sobre los pesebres».
S'hotatjà a casa de Josep Calbó i Areny, un dels batlles de la vall, que li explicà la inseguretat dels temps per causa de malfactors i com ell creia que es podien 'exterminar'. De matí, s'enfilen al Port de Fontargent cap al Juclar, tot ple pastures i abans freqüentat dels francesos, cosa que «producía en este valle muchas ventajas, pero desde que se fabricó el Canal de Llanguedoc ha cesado este tráfico». |
 |
1788. Estanys de Juclar, «Diario de los viajes hechos en Cataluña
por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE).
S'enfilen cap a les Anelles de Carlemany, on segons la llegenda Carlemany hauria entrat a les Valls tot perseguint el alarbs, i que va clavar al Pic Negre una argolla per fermar son cavall, o bé per marcar el límit amb el territori limítrof del Sabartès, comtat de Foix. La pujada es fa de manera penosa, camp a través, fins arribar a l'espectacle dels llacs, i d'allí avorten l'ascensió al pic, «hallándonos sin fuerzas, sin esperanza de remedio, muertos de necesidad y faltándonos una grande tirada y tiempo».
La tornada tampoc no fou gaire plaent i l'autor, «llegándonos a ver tan apurados que varias veces tuvimos que arrojarnos con peligro eminente de perder la vida, contando por gran felicidad de vernos reunidos a la noche en casa Soldeo, despues de mil trabajos y cuidados, mojados y destruidos ropa y zapatos». |
 |
1910. Sant Joan de Caselles, Encamp, Andorra.
Foto: autor desconegut (MDC-AFCEC).
L'església de Sant Joan de Caselles amb algunes persones i un tros cultivat al davant i una borda a l'altre costat.
|
 |
1890. Cascada de la Vall del Riu, El Vilar, Andorra.
Foto: Lluís Marià Vidal (MDC-AFCEC).
La preciosa cascada del Vilar, a la parròquia de Canillo, a la vall de l'altra Valira, l'oriental. Destaca el detall dels tres figurants a peu de salt d'aigua.
|
 |
1882. Cascada de les Moles, Canillo, Andorra.
Foto: Frederic Bordas i Altarriba (MDC-AFCEC).
No se'n queda enrere, de bonica, la cascada de les Moles, amb la passera de fusta que hi havia ben bé al peu del salt, actualment amb un gran mirador.
|
 |
1788. Meritxell, les Bons i Encamp, «Diario de los viajes hechos en Cataluña
por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE).
Ja aleshores testimoniava l'autor que «Andorra perjudica notablemente las rentas de la Corona por las extracciones de dinero i introducción de género que se hacen por ella». D'això en fa gairebé dos segles i mig, i, salvant les formes, encara així continua. Ja és ben bé veritat que som fills del nostre passat.
«Se deja a la derecha el santuario de Meritxell, muy cerca del camino, que es el de más fama del Valle» i després es troba amb el «terrible bajador que llaman la Garganta y bajando allí ensancha el valle». Del lloc de les Bons n'escriu que «se pretende que hubo en lo antiguo una casa que enviava a Lérida 30 cabezas de ganado» i fins i tot proves de fabricació de seda. |
 |
1920 ca. Santuari de Meritxell.
Foto: Francesc Blasi i Vallespinosa (1872-1951), (MDC-AFCEC).
L'antic Santuari marià de Meritxell, amb detall de l'altar major i la talla original de la Marededéu, decennis abans que tot fos consumit pel foc.
|
 |
1920 ca. Santuari de Meritxell.
Foto: Piqué (MDC-AFCEC).
L'altar major en una altra perspectiva. S'hi veuen els exvots penjats del reixat i la profusa decoració del temple.
|
 |
1890. Les Bons, Andorra.
Foto: Lluís Marià Vidal (MDC-AFCEC).
El llogaret de les Bons vist des del camí de Soldeu amb l'ermita romànica dalt de la cinglera.
|
 |
1890. Les Bons, Andorra.
Foto: Lluís Marià Vidal.
Detall de l'antic poblet, amb les cases adossades a la roca, i l'esglesiola romànica de Sant Romà presidint la vista.
|
 |
1788. Les Escaldes, «Diario de los viajes hechos en Cataluña
por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE).
En aquest poble «hay varias fuentes que nacen al oriente del Valira de una grandísima montaña, y tan ardiente que no se puede sufrir en la mano». Els martinets i teixidors s'aprofitaven de l'aigua calenta per a ses tasques.
La climatologia de les Escaldes era extrema, ja que «el pueblo de Caldas carece de sol en mucha parte del año por la elevación de los montes que la rodean, y absolutamente no le toca el sol desde veinte y uno de Enero hasta último de Febrero». |
 |
1788. Andorra la Vella, «Diario de los viajes hechos en Cataluña
por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE).
Es comenta l'arquitectura senzilla de la Casa de la Vall i que «allí está el archivo del Valle con seis cerraduras, que tiene cada llave el cónsul de cada parroquia». S'anota que «no hay otra cárcel que el cepo a la entrada de ella y ni en todo el valle hay otra prisión».
A Andorra la Vella destacaven les «calles mal empedradas y una posada llena de canalla», que en castellà no vol pas dir nens precisament. A la Casa del Comú «se guardan una especia de cucharas de corteza embedul [bedoll] que, plegada por dos lados y pasado un palo por medio, sirve para coger agua y de éstas hay en las fuentes públicas de cuenta del Valle». En canvi, troba ben cuidats els camins que «para la mala tierra estan bien conservados en Andorra y desde Ordino al Puerto de Siguer se puede ir en ruedas». |
 |
1907 ca. Andorra la Vella.
Foto: Juli Soler i Santaló (1865-1914), (MDC-AFCEC).
El colomar de la Casa de la Vall.
|
 |
1904. Andorra la Vella.
Foto:Cèsar August Torras (1872-1951), (MDC-AFCEC).
Detall de la cantonada de la façana principal de la Casa de la Vall.
|
 |
1907. Santa Coloma, Andorra.
Foto: Juli Soler i Santaló (1865-1914), (MDC-AFCEC).
L'església romànica i l'esvelt i arrodonit campanar.
|
 |
1907. Santa Coloma, Andorra.
Foto: Juli Soler i Santaló.
Detalls de l'església i del preciós campanar.
|
 |
1907. Sant Miquel d'Engolasters, Andorra.
Foto: autor desconegut (MDC-AFCEC).
Probablement i per la data es tracti del fotògraf Juli Soler i Santaló. L'esveltesa i bellesa, i solitud d'aleshores, de l'església de Sant Miquel d'Engolasters és infinita.
|
 |
1907. Sant Miquel d'Engolasters, Andorra.
Foto: autor desconegut.
Detalls de l'esplèndida bellesa de la simplicitat del romànic andorrà.
|
