 |
1904. Ordino, Andorra.
Foto: Cèsar August Torras (1852-1923), (MDC-AFCEC).
Un carrer d'Ordino amb un porxada, molt útil per reguardar-s'hi a tenor de la climatologia del país. Les àmplies galeries obertes de les cases, amb les baranes de fusta.
|
 |
1788. Ordino, «Diario de los viajes hechos en Cataluña
por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE).
L'autor fa parada i fonda a Ordino, i l'endemà, 23 de setembre, fa una sortida al Casamanya. Els francesos «introducen pan diariamente en el Valle... hacen buen comercio de ello, y al contrario los andorranos introducen en Francia la sal de Cardona, vendiéndola bien cara». LA producció de peres, tot i que excel·lent, és limitada i el formatge «es muy bueno y se hace únicamente de la leche de ovejas».
L'autor comenta com durant el segle XVIII l'expressió 'de la Vall d'Andorra' va passar al plural, 'de les Valls d'Andorra'. S'hi descriu l'església d'Ordino i a fora del cementiri hi troba «una pieza que llaman el consumidor, destinada para exorcismar desde allí las tempestades, cuya práctica acaba de prohibir el Sr. Obispo en esta parroquia y demás del Valle».
|
 |
1904. Ordino, Andorra.
Foto: Cèsar August Torras (1852-1923), (MDC-AFCEC).
Un carrer d'Ordino, sense empedrar tot i que ple de pedres. Una dona passeja al fons. El viatger F. de Zamora s'hostatjà a la Casa Areny, una de les famílies més importants de la vall d'Ordino.
|
 |
1788. Ordino, «Diario de los viajes hechos en Cataluña
por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE).
Visita acurada a Ordino. S'hi troba un pi a la plaça, «elevadísimo, que llaman Mayo, el cual colocan en cierto día muy adornado con cintas en la plaza del pueblo donde permanece adornado hasta el siguiente, que lo quitan de allí, y cortándolo hacen un pilar donde ponen la parrilla para alumbrar el baile, sustituyendo en su lugar otro Mayo, cuya práctica es común en todos los pueblos del valle, con variación de día». Un parell de consideracions: 1) el constant menyspreu dels viatgers espanyols per la llengua del país. Res de Mayo, en tot cas se'n deia Maig. 2) la recuperació d'aquesta festa ancestral hauria d'ésser prioritat nacional.Damunt d'Ordino, els castells de la Ceca i de la Meca, «y que por éstos se dijo un adagio que trae el vocabulario», que actualment fem servir amb el significat de voltar per tot arreu: 'Voltar la Ceca, la Meca i les Valls d'Andorra'. «En todo este valle se ven muchas casas esparcidas... pero realmente solo sirven para usos rurales, y se llaman unas 'cortals', que sirven para recoger el ganado, el estío están los montes y allí se hacen los quesos; las otras llaman 'bordas', están más cerca del pueblo, y sirven para guardar el heno y las mieses, pues por lo ordinario luego que se siega se encierra en ella, y después en imbierno van sacando el grano golpeando el az contra un banquillo de dos pies, y acaban de quitar el grano dándole algunos palos, y últimamente lo trillan con caballerías». O sigui que molien a cops el feix (haz) de fenc. |
 |
1788. La Vall d'Ordino, «Diario de los viajes hechos en Cataluña
por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE).
Les muntanyes sorprenen el viatger amb els picots que foraden els pins. Es fa ressò de la llegenda que diu que la força la trauen de l'herba picot, que només coneixen ells i «que rompe el hierro». També el sorprenen les carboneres, que fan malbé la muntanya, ja que se'n fan per a les ferreries «sin orden ni regla, y que caminan hasta su ruina: se me aseguró que dentro de 30 años se habrán cerrado todas por falta de leña».
Ascensió al Casamanya, la falda del qual determina la Y que fan les valls andorranes, i visita a l'església romànica de Sant Martí de la Cortinada, l'altar major de la qual descriu amb admiració.
|
 |
1890. La Cortinada, Andorra.
Foto: Lluís Marià Vidal (MDC-AFCEC).
El llogaret de la Cortinada, a la parròquia d'Ordino, al costat de la Valira occidental.
|
 |
1890. La Cortinada, Andorra.
Foto: Lluís Marià Vidal.
Detalls de la Cortinada, amb la passera de fusta sobre la Valira, i les cases amb grans galeries obertes al sol, que s'aprofitaven per assecar tota mena de fruits, les balconades de fusta i les teulades de pissarra, però tallada a mà. També hi havia lloc per a la comuna, o cagadora, petita habitació que sobresortia per deixar caure els naturals excrements humans al corral.
|
 |
1788. La Massana, «Diario de los viajes hechos en Cataluña
por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE).
El dia 24 de setembre, l'autor visita la Massana, on hi havia «canteras de pizarra en el Valler para cubrir las losas, ya que ni tienen ni pueden cubrirlas con teja». Allà també tenien «avellanas muy delicadas en los márgenes de los prados» i «vienen los franceses a trabajar en las herrerías y en las carboneras». Hi havia una serradora a cada vall de les Valires.
També s'especifica que «hay maestros de niños en algunas parroquias del valle y carnicerías que matan los domingos. Esta mañana nevó no poco y se hallan los montes cubiertos de nieve». Es fa visita a l'església de la Massana i la descriu detalladament. «La torre tiene tres cuerpos y la campana pasa por la mejor del valle. La sufragánea de Pal es la mejor y tiene una torre buena y reliquias de Sant Quirze i Santa Julita». |
 |
1788. La Massana, «Diario de los viajes hechos en Cataluña
por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE).
A Pal hi havia «cementerio fuera de la iglesia como en todas las del valle, enterrándose solo en ellas dentro los eclesiásticos».
S'hi cullen «manzanas agrias de que se valen las mujeres en el imbierno para remojarse la boca quando hilan. Abundan en todos estos ríos las truchas», i per portar les galletes d'aigua es feia amb un pal equilibrat sobre les espatlles. «Se ven cruces y santos antiguos en piedras en los caminos, prueba de religión». Les cases de la Massana es consideren de mala qualitat i «el humo de la tea contribuye a empeorar la vista». |
 |
1890. El corriment del Fener, les Escaldes-Engordany.
Foto: Lluís Marià Vidal (MDC-AFCEC).
El corriment de terra colgà al 1865 el llogaret a l'esquerra de la Valira oriental. Els personatges són retratats des del lloc on hi hagué l'església.
|
 |
1788. Canillo, «Diario de los viajes hechos en Cataluña
por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE).
«Hay en Canillo 56 fuegos con maestro de niños», o sigui, cap als 250 habitants. «El queso de Canillo, la manteca y jamones son los mejores» i «el pueblo es el más rico por la abundancia de ganados todos los quales van a imbernar al Urgel».
El viatger es dirigeix a fer nit cap a Soldeu, llavors «último pueblo del valle», tot passant per la cascada de la Vall del Riu, l'ermita de Sant Pere i deixant a mà esquerra la vall d'Incles, «abundantísima de pastos». |
 |
1904. Canillo, Andorra.
Foto: Cèsar August Torras (MDC-AFCEC).
Preciosa vista de Canillo. En el detall s'hi aprecia la porta d'entrada al cementiri.
|
|
