 |
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
Detall de la Seu Vella, on destaca la sensació d'esveltesa i verticalitat del campanar i la majestuositat del conjunt. Davant la porta sud del creuer, la de l'Anunciació, el Palau del Bisbe, on també hi hagué una capella, ocupava l'angle de l'esplanada des de la Porta dels Fillols fins al caient del penya-segat. S'hi observa la fortificació del turó iniciada al segle anterior, però encara sense els baluards del segle posterior. La línia de muralla primitiva baixava de la Seu Vella fins a la Porta Ferrissa. A mig aire, una petita ermita, en un senderol que permetia l'accés a peu pel dret fins a la catedral de la ciutat des del carrer Magdalena.
|
 |
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
Gardeny era una fortalesa gens menyspreable i oferia segura protecció a la part occidental de la ciutat. A l'angle, una gran torre defensiva de la muralla i al darrere l'hospital i el convent de Sant Antoni. |
 |
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
Els alts fonaments de la muralla fluvial de les cases del Carrer Major, que evitaven així les avingudes constants del Segre. Les cases presenten àmplies galeries obertes al sol de migdia, tal com les primeres fotos del segle XIX encara van mostrar. Al fons l'edifici de l'Hospital de Santa Maria, llavors amb cases a costat i costat, i que tenia accés directe a peu de riu. La torre del campanar de Sant Llorenç sobresurt per damunt de les taulades, llavors acabat amb punxa.
|
 |
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
Detall del campanar de Sant Llorenç per damunt les teulades de la ciutat. Al fons, l'espadanya de l'església de Sant Martí, a tocar de la muralla d'aquella part de la ciutat.
|
 |
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
La parròquia de Sant Andreu fou la parròquia del burg universitari. La de la confraria o col·legi de Sant Salvador era al límit del burg universitari, que s'estenia per tot el pla occidental de la Seu Vella, fins a Sant Martí. Se l'anomenà dels Gramàtics perquè s'hi establiren totes les diverses escoles de l'Estudi General. La primera línia del mur fluvial tenia una gran porta, que permetia l'accés directe al riu des de l'edifici dels paers de la ciutat, que tenia una gran balconada posterior.
|
 |
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
Detall del burg de l'Estudi General de Lleida dalt del Pla dels Gramàtics amb els edificis de les escoles universitàries i sos rectors. Després de la seua destrucció per part de Felip V, que n'aprofità les pedres per abaluardar el turó de la Seu acasernada, entre la ciutat i el pla s'erigí un barri de carrers estrets i costeruts, amb les cases totes amuntegades i insalubres, fetes al començament de canyes i fang. D'on que li escaigués el nom de Canyeret. A Lleida fou habitual encara fins a finals de segle XX la barreja de la frase feta anar-se'n al canyet per anar-se'n al Canyeret (morir-se).
|
 |
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
L'església de Sant Andreu s'emplaçava sota la Llengua de Serp, al costat del Portal de Sant Andreu, al cap de la costa del mateix nom, que donava accés a la universitat. L'església quedà destrossada pel bombardeig de 1707. Al llarg de la costa, hi hagué la Cuirassa o call jueu, que baixava fins al carrer Major per la Costa del Jan.
|
 |
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
La primera línia del mur fluvial tenia una gran porta, que permetia l'accés directe al riu des de l'edifici dels paers de la ciutat, que tenia una gran balconada posterior, sostinguda per bigues de fusta. Fins i tot, sembla que l'artista volgué subratllar una gran esquerda a la paret, des del balcó fins a terra. Sens dubte, la humitat del riu devia apoderar-se de les masmorres dels soterranis de la Paeria.
|
 |
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
L'arc del pont medieval era una altíssima torre defensiva que donava accés a dins la ciutat emmurallada. Al seu darrere, algunes cases adjacents potser en construcció deixen veure tot el seu embigat de fustes i taulons.
|
 |
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
Els pilans del Pont Vell, de l'únic pont de la ciutat durant vint segles eren molt reforçats i tots eren acabats en punxa, per rompre la força de les aigües pirinenques quan baixaven desbocades. Les cases del carrer Major d'abans del pont continuaven formant la muralla fluvial, amb alts murs de fonaments, i alguna casa amb balconada coberta, com si d'una moderna tribuna es tractés. Potser només n'era la comuna o cagatori.
|
 |
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
L'arribada a la ciutat pel camí ral de Barcelona, com en altres ciutats, posava a la vista dels viatgers el patíbul d'ajusticiaments. Els habitants de la ciutat, quan de dia sortien a fer les labors agrícoles, també tenien present aquesta admonitòria visió. Un petit cos de guàrdia protegia l'entrada del pont, amb una petita construcció on hi havia el mecanisme que apujava i abaixava la porta, decorat amb un parell de boles al capdamunt.
|
 |
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
Des de l'elevació del cap del pont podia apreciar-se amb perfecció el desguàs del Noguerola al Segre. Des de la cantonada de la muralla del Carme semblava que fos el fossat de la muralla, tot i que amb més probabilitat pareixia una claveguera amb tots els abocaments de les adoberies.
|
 |
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
El desguàs del Noguerola paral·lel a la línia de cases de la muralla deixava una estreta llengua de terra fins al riu, que en el futur serà urbanitzada amb la Rambla de Ferran i tots els carrers d'aquell costat.
|
 |
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
Esplèndida vista de la desapareguda església gòtica de la Magdalena. Molt malmesa en l'assalt espanyol del 1707 i acabada de fer malbé en l'assalt francès de 1810, en mala hora s'enderrocà dos anys després enlloc de recuperar-la. Tenia una agulla gòtica esplendorosa, que ara faria les nostres delícies. La llengua de terra que restava entre el Noguerola i el Segre era farcit de bosc de ribera.
|
 |
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
De la plaça Sant Joan hi havia passatge al riu a través d'un petit portal d'alguna de les cases que hi donaven. El campanar de la vella església enderrocada al 1868 sobresortia en aquesta part de la ciutat, on hi hagué el Carrer del General, o residència des del 1499 del diputat de la Generalitat de Catalunya a Lleida.
|
 |
1668-69. Lleida.
«Viatge de Cosme Médicis...», aquarel·la de P.M. Baldi.
A l'un extrem i a l'altre del gravat, els detalls d'uns viatgers arribant a la ciutat amb les mules, i la cinta amb el nom, en castellà, de la ciutat.
|
