Seguidors

20150418

[1017] Sant Alís i feixancs del Montsec

2015. Sant Alís i feixancs del Montsec d'Àger.
Dijous Sant primaveral per pujar al punt més alt del MONTE SICCU, o muntanya seca, el Montsec. Ens rep la Vall d'Àger, tota relluent de verd de cap a cap, que tenia aquest preciós aspecte sota el sol de mitja tarda.
Diu el refranyer popular: «mentre vejos neu al Montsec, no podos lo cep»

Amb aquest sol i aquesta bonança, ja fa dies que s'haurien hagut d'esporgar.
2015. Sant Alís i feixancs del Montsec d'Àger.
A primera hora, fem visita a l'ermita de Colobor (1100 m), santuari i runes del castell i llogaret medievals.  Escriu en Coromines al seu Onomasticon: «han parlat del santuari modern bastants visitants i excursionistes, però sobretot Joan de Porcioles, el notari d'Àger, bon observador i estudiós dels documents, les tradicions i el dret locals, en les seves Notes Folklòriques de la Vall d'Àger (1899): 'aplecs se'n celebren l'endemà de Pasqua Florida i de la Mare de Déu d'Agost, a l'ermita de Colobó, i l'endemà... a la de la Pedra, totes dues situades a la vessant de migdia del Montsec». Coromines aporta documentació i assegura que la forma genuïna ha d'ésser escrita amb -R final.
Comencem ran de pista, a l'enorme Roca Grisa. Busquem la fita que indica la tartera boscosa per on pujarem, molt empalagosa, potser perquè ens agafa en sec de bon començament.
2015. Sant Alís i feixancs del Montsec d'Àger.
La tartera ens porta de dret a la vertical de la dita Gran Paret, aquell enorme forat rogenc de l'espadat. A l'esquerra marca el cap est dels feixancs, mentre que derivant a la dreta ens porta als collets que enfilen per la Canal de la Xurulla. La senyalització es fa prou seguidora.
2015. Sant Alís i feixancs del Montsec d'Àger.
L'entrada a la canal de la Xurulla i tota la pujada són esquerpes i agrests.
2015. Sant Alís i feixancs del Montsec d'Àger.
A mesura que pugem agafem perspectiva sobre la vall agerenca. Probablement, una vista que enamorava el conqueridor de la vall, el vescomte Arnau Mir de Tost, ara fa mil anys.
2015. Sant Alís i feixancs del Montsec d'Àger.
Durant l'ascens, trobarem els punts blaus i les fites que marquen la ruta. A dalt la Collada de Colobor, se us obrirà aquella impressionant imatge primaveral del Pirineu en tota sa extensió, des del Mont Perdut fins al Cadí, amb tots els cims nevats, destacats sobre l'horitzó.
2015. Sant Alís i feixancs del Montsec d'Àger.
Amb la Vall d'Àger al sud i el Pirineu al nord, enfilem serra amunt vers l'oest.
2015. Sant Alís i feixancs del Montsec d'Àger.
Matolls entre la roca, la típica escassa vegetació del Montsec, només adornada amb alguna floreta de tant en tant.
2015. Sant Alís i feixancs del Montsec d'Àger.
Voltors, parapents i antenes de telefonia per tot arreu. Tant costa obligar les companyies a posar-se d'acord per plantar-ne només una i evitar la contaminació visual? 
2015. Sant Alís i feixancs del Montsec d'Àger.
Observem la via romana que puja des d'Àger cap al port, a l'altre costat de la vall, mentre ens acostem al cim del Montsec, Sant Alís (1675 m).
2015. Sant Alís i feixancs del Montsec d'Àger.
Foto, dinar i vistes a l'horitzó i al cel. 
2015. Sant Alís i feixancs del Montsec d'Àger.
Retornem una mica enrere per trobar l'inici dels feixancs, que són les feixes de regruixos que fa el vessant d'una muntanya. Al Montsec no es tracta d'un sol feixà o feixanc, sinó d'un encadenament de feixancs a cada retomb de la cinglera.

Consultat en Coromines, ens assegurem de l'ortografia del mot feixà o feixanc, mai feixant*. Es tracta d'un mot propi del català occidental pirinenc: «un feixà pot ser des d'una gran cinglera, amb cornises d'aglevats, fins a un conjunt grandiós de cingles i cornises ocupant tot un gran vessant de muntanya... resta ben viu des de les muntanyes a l'esquerra del Segre mitjà fins més enllà de l'alta Ribagorça, i tant en singular com en plural». És el mot apropiat per traduir l'aragonès faixa, usat per designar una llarga cornisa entremig de cingles i roca (com les d'Ordesa o la Penya Muntanyesa). En català, faixa el reservem per denominar la peça de roba de tots coneguda, però ja poc usada... si no sou castellers.

Nosaltres adoptem la proposta ortogràfica que en fa en Pep Coll (a la novel·la El salvatge dels Pirineus), i que també recull el DCVB: feixanc.
2015. Sant Alís i feixancs del Montsec d'Àger.
La vista de l'entrada ja és espectacular: el senderet s'inicia ran de paret amb l'enorme esbalç al costat. El pas no és ample, però tampoc angost. No apte per a principiants, però sense dificultats extremes... en aquest primer tram. La sendera completa dels feixancs fa uns dos quilòmetres i mig, i la segona part (en direcció oest-est, que és la que seguim), a partir de l'Embut, sí que és prou més riscosa. 
2015. Sant Alís i feixancs del Montsec d'Àger.
Pas a pas creix la sensació de caminar sobre el buit, entre cinglera amunt i espadat avall.
2015. Sant Alís i feixancs del Montsec d'Àger.
Quan girem la vista enrere, no sabem ben bé per on acabem de passar. És impossible de reconèixer-hi el caminoi.
2015. Sant Alís i feixancs del Montsec d'Àger.
Si mirem endavant, tampoc no s'endevina la senderola del feixanc, però hi és, tothora penjada entre buit i roca.
2015. Sant Alís i feixancs del Montsec d'Àger.
De tant en tant, en els retombs de la serra, algun faralló o esperó ofereix una petita terrassa per observar la vall, i guaitar endavant i endarrere. 
2015. Sant Alís i feixancs del Montsec d'Àger.
Només hi ha una ruta possible, però les fites aconsolen i fan companyia al caminaire.
2015. Sant Alís i feixancs del Montsec d'Àger.
Si l'un feixanc és espectacular, l'altre encara més: estrets, cenyits, aeris, emparedats, suspesos, penjats... Gairebé inenarrable, indescriptible, de debò. Se n'ha de sentir la sensació: res a envejar a les Fajas més conegudes del Pirineu.
2015. Sant Alís i feixancs del Montsec d'Àger.
No tan sols la vista avall és grandiosa, sinó també la vista amunt, cap a les majestuoses parets al peu dels quals transitem: amb sa pètria presència ens fan compendre la nostra tel·lúrica petitesa, i acréixer per moments la nostra humana consciència i espiritualitat (que és una transcendència diferent de la de la religiositat).
2015. Sant Alís i feixancs del Montsec d'Àger.
L'escalfor de la pedra, la llisa aspror del seu tacte, la cerca de son contacte calmant com a salvació al buit de l'altre costat, fa que el caminaire se senti submergit, gairebé part, petita part, ínfima part, de l'imponent rocam montsequí.
2015. Sant Alís i feixancs del Montsec d'Àger.
Tomb rere tomb repetim el mateix ritual, cada cop més immersos en aquest meravellós panorama natural.
2015. Sant Alís i feixancs del Montsec d'Àger.
A les petites, però més amples terrasses dels farallons, s'hi pot descansar, asseure-s'hi i contemplar. En silenci. Mirant el món... cap a fora... i cap a dins.
2015. Sant Alís i feixancs del Montsec d'Àger.
L'antena de Sant Alís ja queda a la llunyania.
2015. Sant Alís i feixancs del Montsec d'Àger.
Arribats al gran Embut del Montsec, contemplem l'angost feixanc que el creua, i que s'acaba en una roca al capdamunt, que li barra el pas i que s'ha de superar per dalt. Nosaltres per avui, ja n'hem gaudit prou i bé, dels feixancs del Montsec. Deixem l'altra meitat que ens falta per a una altra ocasió, i decidim baixar per l'escapatòria, ben senyalitzada, que hi ha.
2015. Sant Alís i feixancs del Montsec d'Àger.
Recuperem forces i ens fem la foto de comiat.
2015. Sant Alís i feixancs del Montsec d'Àger.
No baixem per l'escapatòria de l'Embut, on hi ha un cadenat per superar-la. Sinó per la que enllaça amb la que s'anomena de la Canal de l'Embut, que és una tartera, just a tocar per l'oest del bosquet de pins de sota l'Embut.
2015. Sant Alís i feixancs del Montsec d'Àger.
Un bocinet de canal, tartera avall i mirada amunt.
2015. Sant Alís i feixancs del Montsec d'Àger.
Fòssils de fa 140 milions d'anys, quan el Montsec era un mar a l'època mesozoica. Més o menys.
2015. Sant Alís i feixancs del Montsec d'Àger.
Arribats a la pista, la darrera ullada cap dalt.
2015. Sant Alís i feixancs del Montsec d'Àger.
Un cop a Àger, encara tornem a escodrinyar els camins d'avui. A la dreta, al gran Embut on hem acabat la nostra etapa. Des de l'esperó d'observació a l'entrada, cal retrocedir i descendir, seguint les marques, cap a la canal d'aquest altre petit embut de l'esquerra, on trobarem la tartera (senyalitzada) a tocar del bosc de pins.
2015. Sant Alís i feixancs del Montsec d'Àger.
La recompensa final, que suma hormones endorfines gastronòmiques a les muntanyenques. Plaer absolut.
2015. Sant Alís i feixancs del Montsec d'Àger.
Un bon mapa en aquest web. Nosaltres hem vingut per l'oest fins a l'esperó de l'Embut (blau) i hem retrocedit per baixar (ho trobem ben senyalitzat) pel petit barranc que hi ha sota les lletres Feixant del Montsec en la imatge, que acaba enllaçant amb el descens (roig) del Pas de la Canal de l'Embut. Últim recordatori: cal dir i escriure Feixà, Feixans (Coromines) o bé Feixanc, Feixancs (Pep Coll, DCVB) del Montsec (o d'allà on sigui), sense la -T.