QUINA LA FEM?: [983] Lleidatanes 1915

20150225

[983] Lleidatanes 1915

1915. Lleida.
Fot. Manuel Pinilla (MDC-AFCEC).
La gran nevada de l'abril de 1915 sobre la ciutat del Segre, ara fa tot just cent anys

1915. Lleida.
Fot. Manuel Pinilla (MDC-AFCEC).
Dos homes contemplen la ciutat nevada des de la vora del Segre. Per la fondària de la trepitjada, n'hi havia més d'un pam, de neu.

1915. Lleida.
Fot. Manuel Pinilla (MDC-AFCEC).
La Seu Vella, el Canyeret, les teulades de Ferran... totes blanques. En aquells anys no hi havia encara l'Avinguda del Segre, i la vista de la ciutat la donaven durant un bon bocí les cases de la part de dalt de Ferran. Exactament com la muralla medieval.

1915. Lleida.
Fot. Manuel Pinilla (MDC-AFCEC).
La ciutat nevada sota la Seu Vella oferia aquesta visió beatífica, com si ni el temps ni la història hi haguessin trencat mai un plat.

1915. Lleida.
Fot. Manuel Pinilla (MDC-AFCEC).
Els arenys del Segre tots blancs.

1915. Lleida.
Fot. Manuel Pinilla (MDC-AFCEC).
La Seu Vella enfredorida.

1915. Lleida.
Fot. Manuel Pinilla (MDC-AFCEC).
La Rambla de Ferran deixa veure el Canyeret esblanqueït al seu damunt.

1915 ca. Lleida.
Fot. Manuel Pinilla (MDC-AFCEC).
Dues dones amb un nadó al braç retratades a mig aire de Gardeny, amb la ciutat al fons.

1915 ca. Lleida.
Fot. Manuel Pinilla (MDC-AFCEC).
Darrere mare, filla i padrina, la ciutat amb la Rambla d'Aragó pujant a l'esquerra.

1915 ca. Lleida.
Fot. Manuel Pinilla (MDC-AFCEC).
La cercavila de la festa major, amb la canalla rondant els gegants.

1915 ca. Lleida.
Fot. Manuel Pinilla (MDC-AFCEC).
Esplèndid detall de la canalla, amb les bates de l'època. El carrer sense asfaltar, tot enfangat, i els arbres recent plantats i protegits amb fustes perquè pugessin drets. Potser són a la plaça Cabrinety, l'esplanada que hi havia davant de Ferran, més o menys on hi haurà el Gobierno Civil.

1915 ca. Lleida.
Fot. Manuel Pinilla (MDC-AFCEC).
Detall del l'antic gegant de 1840, que es caracteritzà com a faraó a partir de 1906.

1915 ca. Lleida.
Fot. Manuel Pinilla (MDC-AFCEC).
Detall del faraó i faraona, tot i que una branca ens tapa la cara de Cleòpatra.A la pàgina web dels Gegants de Lleida ens n'expliquen breument la història:
Els Gegants de Lleida tenen els seus orígens en els antics Imagots, figures de mida gegantina presents als Actes Sagramentals que es representaven al claustre de la Seu Vella durant l’Edat Mitjana. Tanmateix, les primeres referències escrites que trobem dels Gegants de Lleida daten de finals del s. XVIII i ens parlen de seguicis encapçalats per una parella de gegants, amb motiu de la coronació del rei Carles IV. També tenim referències documentals del 1811 que ens parlen d’una parella de gegants mascle i femella a Lleida.

El grup actual dels Gegants de Lleida comença a sorgir l’any 1840, quan la Paeria fa encàrrec a l’escultor Ramon Corcelles, deixeble del prestigiós escultor neoclàssic Joan Adam, i autor del retaule major de la Seu Nova, d’una parella de «gigantes nuevos de escultura» perquè sortissin a rebre la reina Isabel II i la reina regent Maria Cristina amb motiu de la visita que van efectuar a Lleida el 24 de Juny de 1840. Aquests gegants, vestits inicialment de moros, després com a reis cristians i al 1906 com a faraons egipcis, esdevindrien a partir de 1921 els actuals Gegants Emperadors Romans Marc Antoni i Cleòpatra, arran de la restauració efectuada pels artistes lleidatans Baldomer Gili i Roig, i Pere Castro, juntament amb el sastre Agustí Blasco.