 |
| 1960. Seu Vella, Lleida. «Rutas artísticas de España: Lérida y su província», Santiago Alcolea, Josep Gudiol. L'estat del claustre de la Seu Vella era realment penós després de gairebé 250 anys d'ocupació militar espanyola a partir de 1707. L'inici de la construcció del claustre data del segle XIII, amb el mestre Pennafreita (mort al 1286), i fou represa al 1334 pels mestres Cascalls, Seguer i Solivella. Té una planta quadrangular de grans proporcions, amb galeries de voltes apuntades sostingudes per 12 grans arcades, obertes al pati i, pel costat meridional, obert a la ciutat amb 5 arcades més, atès que l'aïllament que reclama tot claustre quedava salvaguardat per l'esbalç del turó. |
 |
| 1960. Seu Vella, Lleida. «Rutas artísticas de España: Lérida y su província», Santiago Alcolea, Josep Gudiol. La imatge mostra els treballs de rehabilitació dels arcs del claustre, tapiats i fets malbé. Hi havia dos pisos per a l'estada de la tropa, i en el moment de la fotografia s'havia enrunat la paret del pis superior. S'aprecien encara les portes i finestres de les estances inferiors que donaven a peu pla del pati del Claustre. |
 |
| 1960. Seu Vella, Lleida. «Rutas artísticas de España: Lérida y su província», Santiago Alcolea, Josep Gudiol. L'ala del claustre a tocar de la catedral fou la primera en iniciar-se. La decoració és essencialment romànica, amb capitells zoomòrfics de filigrana d'entrellaços i contraforts amb dobles columnes adossades. L'ala oposada, la de la Porta dels Apòstols, fou la darrera que es construí, i hi apareixen, igual que a l'ala de la banda de les dependències canonicals i l'ala meridional, els nous elements ornamentals del nou estil gòtic. |
 |
| 1960. Seu Vella, Lleida. «Rutas artísticas de España: Lérida y su província», Santiago Alcolea, Josep Gudiol. L'estrella de David en un dels arcs de l'ala occidental, davant la Porta dels Apòstols. La rehabilitació del Claustre es portà a terme a partir de finals dels anys 1940 i al llarg dels anys 1950, quan la militarada espanyola abandonà definitivament el turó de la Seu lleidatana i es traslladà al turó de Gardeny. |
 |
| 1960. Seu Vella, Lleida. «Rutas artísticas de España: Lérida y su província», Santiago Alcolea, Josep Gudiol. L'escena mural ens acosta als costums de l'època, amb un sopar de beneficència amb taula parada amb pobres i pelegrins de Sant Jaume. |
 |
| 1960. Seu Vella, Lleida. «Rutas artísticas de España: Lérida y su província», Santiago Alcolea, Josep Gudiol. La portalada plateresca de Santa Maria la Vella, a la banda septentrional del claustre, contrasta amb la portalada romànica contigua d'accés a la catedral. |
 |
| 1960. Seu Vella, Lleida. «Rutas artísticas de España: Lérida y su província», Santiago Alcolea, Josep Gudiol. La part superior de la portalada està feta malbé per les bigues del sostre que partien les naus del claustre. La portalada mostra abundant decoració renaixentista i és atribuïda al mestre aragonès Jaime de Oduga, i datada del 1564. |
 |
| 1960. Seu Vella, Lleida. «Rutas artísticas de España: Lérida y su província», Santiago Alcolea, Josep Gudiol. La portalada romànica d'accés a la catedral, que deixa entreveure l'estat de la nau central. |
  |
| 1960. Seu Vella, Lleida. «Rutas artísticas de España: Lérida y su província», Santiago Alcolea, Josep Gudiol. Exemple de decoració romànica de l'anomenada Escola de Lleida, centrada en la construcció de la Seu Vella, que es caracteritzà per la complexitat de filigrana o geomètrica de la decoració. |
 |
| 1960. Seu Vella, Lleida. «Rutas artísticas de España: Lérida y su província», Santiago Alcolea, Josep Gudiol. Detall de l'estat de l'interior de la nau central des de la portalada d'accés a l'església. |
