 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
El parèntesi democràtic de la II República marcà la forta divisió de tots els petits pobles de la plana lleidatana en dos faccions enfrontades: la dels terratinents i sequaços, de caràcter conservador i espanyolista, i la dels petits propietaris rurals, més esquerranistes i catalanistes.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Proclamada la II República al 14 d'abril de 1931, de seguida les autoritats locals envien telegrama al President Macià de felicitació i d'adhesió al nou règim. Fins i tot, els dirigents del Sometent local, es veieren en l'obligació d'acatar l'autoritat del «muevo régimen constituido y de la Generalidad de Cataluña», ni que fos en una carta escrita del tot en castellà... i tot «para bien de Cataluña y España». |
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
L'inici de la guerra l'any 1936, com a molts altres petits pobles rurals, se saldà amb un esclat d'efervescència revolucionària anarquistoide i anticlericalista, que, malauradament i indigna, derivà en crema d'esglésies i afusellament de significats terratinents locals.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Les principals repercussions durant els anys de la guerra en la vida del poble foren la marxar dels joves allistats al front, i la presència dels militars del proper camp d'aviació d'Alfés. A mesura que avançava la contesa es feia més difícil de controlar l'exaltació dels militants de la CNT.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
La crema del retaule barroc del Roser de l'altar major de l'església de Sant Miquel del juliol de 1937 significà la pèrdua artística irreparable de la nostra població, del qual per fortuna se'n conserva aquesta fotografia.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
La governança de la vila enmig de l'exaltació extremista anarquista, amb ses membres sovint armats, i les tensions amb els grans propietaris rurals per les noves lleis d'arrendaments o, més tard, de col·lectivitzacions, no fou fàcil per als membres de l'ajuntament de l'època, entre els quals el meu rebesavi.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Rebuts de transaccions municipals del meu rebesavi com a membre de l'ajuntament.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Com moltíssims altres pobles de Catalunya, l'ajuntament d'Artesa encunyà paper moneda propi durant l'any 1937, que portava la signatura d'autentificació del meu rebesavi com a conseller de finances, ço és, regidor d'economia. La primera mesura dels dirigents feixistes espanyols fou la confiscació del paper moneda republicà «puesto en circulación por el enemigo». Els estalvis que la meua repadrina lliurà a les noves autoritats locals franquistes el dia 13 de març de 1939 («III Año Triunfal») foren de 2200 pessetes de l'època.
|
«Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida»,
treball de recerca de Meritxell Mir i Puig,
INS Gili i Gaya, curs 2013-2014.
part 1:
