 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Els carrers de fa cent anys eren de terra, tenien poca llum i quan plovia eren un xip-xap fangonós fins als turmells. La primera línia telefònica del poble data de 1917 i fou instal·lada per la Mancomunitat. Llavors igual que ara, el gruix dels impostos se'ls quedava Madrid, i les inversions de modernització ens les havíem de pagar a banda perquè en retornava ben poca cosa. Cent anys després, tot continua igual. Fins quan? El poble té la paraula...
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
L'Eléctrica Puigvertense, amb un salt al Canal d'Urgell, proveïa de llum el poble. El carrer de la Bassa, a l'eixample de darrere l'església i als peus del turó de l'antiga Vileta, avui carrer principal per on passa la carretera d'Aspa.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Atenció a l'expectació de la fotografia, amb tota la canallada del poble al davant de la càmera per a la posteritat. En el detall, s'observa el carrer que s'obrí d'accés a l'antiga Vileta, sense asfaltar. A l'altra imatge, un detall del Carrer Sant Ramon als seus inicis, amb un parell de carros aparcats i el campanar que despuntava per damunt les cases. A la imatge gran, el Carrer del Castell, que llavors s'acabava a la meitat de l'actual.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
A la cantonada del primer edicifi, la diputació hi col·locà el cartell de la localitat. L'altra fotografia és del Carrer Castelldans, encara del tot de terra, i amb un bon pedrís per prendre la fresca als vespres.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Després de segles de sequera en què només els horts del costat del rierol de la Femosa disposaven d'aigua per al reg, la construcció del Canal d'Urgell portà l'aigua a la meitat del terme i vingué a solucionar també l'abastament d'aigua potable. Al cap de 20 anys de la inauguració del Canal, al 1886, la vila disposava dels seus primers dipòsits d'aigua: una espectacular nau de volta semientarrada, encara existent, tot i que sense ús. Per a l'aigua corrent, caldria esperar a ben entrat el segle XX, però la font als peus del carrer Castell abastava, a base de les dones que hi anaven a omplir els càntirs i passar revista a l'actualitat municipal (altrament dit xafarderia), la necessitat d'aigua de la majoria de les cases, sense oblidar l'aigua de pluja que moltes cases recollien en dipòsits o cisternes.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Plànols del projecte del Sindicat Agrícola de Sant Isidre de la localitat per a la construcció d'un poble agrari, segons la idea de l'arquitecte Cèsar Martinell. La intenció era dignificar i racionalitzar la vida de la gent pagesa a base d'un poble amb tots els serveis per als seus habitant, en una mena de visió idíl·lica o utòpica de les relacions socials, llavors més que ara i com a tot arreu, en etern conflicte i lluita de classes.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Detalls d'un projecte que mai no es portà a terme: l'Artesa que no va poder ser.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
La vida pagesa, una vida de sol a sol. En aquell temps no existien els tractors amb aire condicionat, i tot calia fer-ho a força de braços i de lloms, només amb l'ajut dels animals, mules i rucs. Per això, els pagesos es fargaven amb faixa, una peça que ha desaparegut de la vestimenta pagesa.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
L'agricultura era destinada a la subsistència de la família, que l'aigua del Canal d'Urgell assegurava molt més que les antigues rogatives i tretes de sants cristos per invocar la pluja.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Escriptures en català de l'època de Ferran VII i Isabel II: tot i el menysteniment i prohibició espanyols a l'ús de la nostra llengua, els notaris encara seguien la tradició secular d'escriure en la llengua del país i de la gent, l'única que entenia el poble pla.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
A mesura que ens acostem al segle XX, l'ús del castellà es generalitza i l'estat espanyol bandeja la nostra llengua nacional de l'ús públic.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Les escriptures del trossos eren el document escrit més preuat a qualsevol família pagesa de fa cent anys, i es guardaven com un tresor. La possessió d'un bocí de terra, i més si era de reg, garantia el blat i l'oli, malgrat el novè que calia tributar als propietaris del Canal d'Urgell.
|
«Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida»,
treball de recerca de Meritxell Mir i Puig,
INS Gili i Gaya, curs 2013-2014.
part 1:
