 |
| 2014. Quarta Sèquia del Canal d'Urgell. De la Font del Paradell a la Primera Màquina. Comencem un matí de passejada per la banqueta de la 4a Sèquia a l'antic despoblat del Paradell, que tenia una senyora font per abeurar-se. Des de la construcció de la Sèquia, ara fa aprox 150 anys, la font va quedar inundada pel nou nivell més alt de la capa freàtica. La galeria baixava uns vuit o deu graons fins a trobar l'aigua. La importància per als habitants de la contrada la determina l'arc que n'emmarca l'entrada, potser del segle XVII. La coberta posterior ja és derruïda. Un cop inundada, asseguren que continuà essent punt de trobada d'enamorats: de sadollar els assedegats d'aigua a sadollar els assedegats d'amor. Quin meravellós reciclatge, a veure quan en recuperem aquest ús! |
 |
| 2014. Quarta Sèquia del Canal d'Urgell. De la Font del Paradell a la Primera Màquina. Tot i que som a l'agost, avui costarà arribar als 30º, i en Molineta de TV3 ha dit que hi haurà xàfecs a tot Catalunya. És veritat que el dia és nuvolot i la llum escassa. Arreu els cards ressecs es barregen amb el verd sostingut de la plana, que enguany no s'ha rostit per les tòrrides migdiades lleidatanes. |
 |
| 2014. Quarta Sèquia del Canal d'Urgell. De la Font del Paradell a la Primera Màquina. Encara es conserven alguns antics portells com aquest, amb els dos mollons guarda-rodes per tal que els carros no s'hi estimbessin. |
 |
| 2014. Quarta Sèquia del Canal d'Urgell. De la Font del Paradell a la Primera Màquina. El patrimoni ingent de les antigues casetes dels canalistes del Canal d'Urgell (a la foto, la Casella del Marca), que cada quatre o cinc quilòmetres controlaven el bon estat de la instal·lació llavors privada, hauria d'ésser ben inventariat a l'espera de nous usos (no turístics, si pogués ser). Els diferents tons del verd panís i del verd aufals s'alternen només interromputs per algun tros de pomeres o perers. |
 |
| 2014. Quarta Sèquia del Canal d'Urgell. De la Font del Paradell a la Primera Màquina. La captivadora bellesa de les columnes arbòries de les banquetes del Canal... |
 |
| 2014. Quarta Sèquia del Canal d'Urgell. De la Font del Paradell a la Primera Màquina. ...envolta els caminaires i els invita tothora... |
 |
| 2014. Quarta Sèquia del Canal d'Urgell. De la Font del Paradell a la Primera Màquina. ...a sentir-se part viva de la plana lleidatana. |
 |
| 2014. Quarta Sèquia del Canal d'Urgell. De la Font del Paradell a la Primera Màquina. Les ametlles a punt d'esquitllar (o esquetllar), és a dir, a punt d'obrir-se i, per tant, de ser collides. Una ullada de tènue solet ens deixa Torregrossa al descobert. |
 |
| 2014. Quarta Sèquia del Canal d'Urgell. De la Font del Paradell a la Primera Màquina. L'aigua verdosa (avui grisa, reflex del cel ennuvolat) dels Canals d'Urgell, l'autèntica saba de la plana lleidatana des del segle XIX. On fórem si mai no hagués baixat l'aigua dels Canals? No la malgastem, doncs, ni tampoc n'oblidem la història. |
 |
| 2014. Quarta Sèquia del Canal d'Urgell. De la Font del Paradell a la Primera Màquina. El canvi de paradigma de la família pagesa a l'explotació agrària amb tècniques industrials és ja un fet a tots els pobles a començament del segle XXI. |
 |
| 2014. Quarta Sèquia del Canal d'Urgell. De la Font del Paradell a la Primera Màquina. La salvaguarda de la banqueta té un bon exemple a Juneda, on ha estat convertida en parc per la pressió popular. Mentrestant, la Casa Canal continua tallant plataners allà on pot, enlloc de replantar-ne allà on ja no n'hi ha. Si s'anessin anat replantant, en una o dues generacions tindríem un altre cop una banqueta acostada a l'original. En canvi, es permeten de col·locar baranes metàl·liques als vells ponts, tret d'algun com el de l'entrada a Juneda, en una mostra molt exacta que l'únic valor que tenen els Canals per als regants (o la seua Junta) és l'econòmic. També una mostra més que els enginyers responsables d'aquestes obres són gent molt estudiada en sa matèria però poc llegida, conseqüència d'un sistema escolar que propicia una separació gairebé irreconciliable entre les ciències i les lletres, pobretes, menystingudes ara i adés. Així es fan els projectes i les obres per tot arreu... amb les merescudes excepcions que calgui reconèixer. A les fotos, compareu la mediocritat de la barana metàl·lica actual amb l'elegant funcionalitat de les antigues de pedra. I si els tractors de l'aufals no hi passen, que vagin a revoltar. |
 |
| 2014. Quarta Sèquia del Canal d'Urgell. De la Font del Paradell a la Primera Màquina. La pressió urbanística de la darrera bombolla immobiliària, primera del segle XXI, és una realitat que no sé si ja, per a nostra desgràcia, som a temps de corregir a cap poble. |
 |
| 2014. Quarta Sèquia del Canal d'Urgell. De la Font del Paradell a la Primera Màquina. Juneda entre el Canal principal i els primers quilòmetres de la 4a Sèquia. Fotos dels panells informatius del Parc de la Banqueta (cliqueu per veure-les més grans). |
 |
| 2014. Quarta Sèquia del Canal d'Urgell. De la Font del Paradell a la Primera Màquina. El salt de la primera màquina fou el primer que es construí l'any 1902, propietat del Cal Francisquet. El dibuix mostra com es desviava l'aigua cap a l'edifici de la vora on hi havia la turbina. S'inaugurà al 1902 i abastia de llum a Juneda i Torregrossa. |
 |
| 2014. Quarta Sèquia del Canal d'Urgell. De la Font del Paradell a la Primera Màquina. L'antiga imatge mostra la casa de la turbina, ja desapareguda als anys 1980 i els dos salts que hi havia. Fixeu-vos en el detall de la canalleta a la porta de la casa. |
 |
| 2014. Quarta Sèquia del Canal d'Urgell. De la Font del Paradell a la Primera Màquina. L'aigua és un bé públic aprofitat pels regants. D'acord. En contrapartida, les banquetes dels Canals han de ser un bé públic per a tothom, crec. |
 |
| 2014. Quarta Sèquia del Canal d'Urgell. De la Font del Paradell a la Primera Màquina. Nius de puputs, pouets de rec originals i una plana pròdiga. |
 |
| 2014. Quarta Sèquia del Canal d'Urgell. De la Font del Paradell a la Primera Màquina. Les modernes torres de guaita del territori: les sitges del pinso que apunten per damunt de les granges, i els trossos irrigats de merd... Ara que ja no hi ha pagesos, sinó empreses agrícoles, és temps de començar a exigir-los que es facin càrrec de l'eliminació dels propis residus com un dels processos essencials de sa gestió. Això de socialitzar les pèrdues i quedar-se els beneficis és una pràctica que ha de desaparèixer de tots els nivells de la societat (o potser m'equivoco), des dels bancs fins a les empreses, també les agrícoles: qui se'n quedi els guanys, que se'n quedi la merd... |
part anterior:
