[805] L'aiguabarreig del Segre i la Valira

1973. L'Alt Urgell, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«L'aquietadora visió de la Seu d'Urgell, tal com els viatges la contemplen des de Castellciutat, amb el séc de la Valira al davant i els esquitxos de neu del Cadí com a teló de fons...» Continua el garriguenc: «La Seu és fidel al riu Segre: hi ha establiments comercials que porten aquest nom i altres que fins i tot el llatinitzen: Sícoris».

1973. La Cerdanya, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«...és ara quan lluquem lz Xdu d'Urgell, ciutat lluent, acolorida. L'aire, a la vall de la Seu, en aquesta esplanada privilegiada que féu que ja en temps carolingis fos triada com a emplaçament d'un dels grans nuclis de cristians, és un aire cristal·lí, d'una transparència que sembla producte llimat de les dents del Cadí i la frescor inèdita dels estanys andorrans».

1973. La Cerdanya, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Detall d'un esplèndid capitell del claustre romànic de la Seu d'Urgell. «Fantasia quasi teromòrfica dels escultors romànics que tan bé incrustaren somnis i vivències en la severa arquitectura». Errada d'impremta: el mot és teriomòrfic, que vol dir zoomòrfic, ço és: fet d’usar formes animals en ornamentació, escultura, etc.

1973. La Cerdanya, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Passera per a vianants a la Seu d'Urgell. Aquest pont fou l'únic que la Seu tingué des que un accident enfonsà el de tot ús. Recentment, el pont general ha estat refet». Si en hi fixem, podrem afigurar l'escriptor garriguenc dalt l'antiga passera.

1973. La Cerdanya, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«De dreta a esquerra baixa un Segre admirat del seu propi cabal. De dret, tot just amansida un xic, la Valira andorrana hi desguassa. D'això en diuen al país, el mesclant de les aigües».

1973. La Cerdanya, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«...la cridanera Valira, riu impetuós, tobogan d'aigua... semblaria, al primer cop d'ull, que contribuïa amb la seva envestida, al canvi de curs que el Segre ara farà: anava d'est a oest; després de trobar-se amb la Valira... el Segre seguirà la direcció nord-sud».

1973. Andorra, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Pujant a Andorra, el vell pont de Sant Julià, avui en desús, serveix per a un bucòlic bosc enllà. No hi manca ni el petit capbussador ni les deixalles mecàniques».

1973. Andorra, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Les Valires són tres, caracteritzades per les valls: la Valira d'Ordino o del Nord, la Valira de l'Est o d'Encamp.

1973. Andorra, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Els verticals edificis contemplen, estesos fins a les vores de la Valira, els camps de tabac, amb la floració típica de les solanàcies. Tabac i turisme: som a les Escaldes». Gairebé mig segle després, gens o poc de tabac, i massa, massa turisme.

1973. Andorra, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Des de la Seu, la Valira és resseguida fidelment per la carretera d'accés a Andorra. Passats els ravals nord,... a l'esquerra saludem el venerable monestir -enrunat- de Sant Serni de Tavèrnoles, encara dins l'Alt Urgell, a un centenar de metres del poble d'Anserall... A l'indret anomenat la Farga de Moles -farga ja debolida fa més de cent anys- hi ha el control de la policia... La Borda de Cosp és la primera casa de pagès d'Andorra pròpiament dita. Unes quantes més, a dreta i esquerra, ens saludaran. El paisatge és encara agrícola i els forts pendents han estat domesticats amb marges de pedres...» A dia d'avui, i des de ja en fa una colla, el punt de trobada que ens saluda en arribar a terres andorranes és la cobdícia comercial en forma de mamútics supermercats.

1973. Andorra, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Andorra la Vella, sota una llum dura, feridora, de cims rentats pel vent. Cel esmolat, orografia excessiva i excessius automòbils per a un admirable paisatge pirirenc».

1973. Andorra, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Detall de l'església romànica de Sant Esteve d'Andorra la Vella.

[804] El Segre de la Cerdanya a l'Urgellet