2014. Wandern mit dem Matterhorn und dem Monte Rosa. El Cerví (o també Cervino, Cervin o Matterhorn, segons que li donem el nom italià, francès o alemany), és una muntanya dels Alps a la regió dels Alps Penins, fronterera entre Suïssa i Itàlia. El seu cim té 4478 m d'alçada, el sisè pic més alt dels Alps. Les quatre escarpades vessants s'orienten per damunt de les glaceres als quatre punts cardinals. La muntanya domina el poble de Zermatt, del qual hauria pres el nom.
En l'obra Cosmographia de Sebastian Münster, publicada el 1543, el nom de Matter és donat al coll de Sant Teòdul, i aquest sembla l'origen de l'actual nom alemany de la muntanya. Matterhorn deriva de Matt (prat en alemany suís), i de Horn (banya i per extensió pic). Horn és inclòs en el nom de la majoria dels cims dels Alps del Valais i de la Vall d'Aosta. Per tant, Matterhorn significa el pic de Matt, és a dir el pic del prat. Matt era l'antic nom de Zermatt, ser Matt, que es transformà amb el temps en Zermatt. Ser Matt, en walser (alemany del Wallis), significa el prat, ja que Ser és l'article definit masculí dialectal.
El Cerví va ser l'últim dels grans pics dels Alps a ser escalat, i el seu primer ascens va marcar la fi de l'era clàssica de l'alpinisme. Va ser conquerit el 14 de juliol de 1865 per un grup encapçalat per l'anglès Edward Whymper. L'ascensió va acabar tràgicament quan quatre dels seus membres varen morir estimbats en el descens. La cara nord no va ser escalada fins a l'1 d'agost de 1931 pels germans alemanys Franz i Toni Schmid. El Cerví és un dels cims dels Alps amb pitjors estadístiques d'accidents, ja que des de 1865 més de 500 alpinistes hi han trobat la gèlida pau.
L'etimologia del mot romànic Cerví és més discutida, amb diferents hipòtesis. Una de les darreres remet a un general romà, Silvi, que amb ses legions potser va creuar el pas o port de Teòdul. Aquest Silvi podria haver estat el mateix Servi Galba a qui Juli Cèsar va encarregar obrir els passos alpins, que des d'aleshores en endavant els mercaders es van acostumar a creuar amb gran perill i greu dificultat. Servi Galba, per complir amb les ordres de César, va passar amb les legions des de la terra dels al·lòbriges (Savoia) a Octodurus (Martigny) al Valais, i allà va alçar-hi el campament. Els passos que li van ordenar obrir hagueren de ser els dels colls del Gran Sant Bernat, sel Simplon, del Teòdul, i del Moro. Per tant sembla probable que el nom de Servi, derivat en Silvi i més tard Servin, o Cervin, fos donat en el seu honor a la famosa piràmide (adaptat de Viquipèdia). |