 |
| 1716. Cervera. Mapa de Juan Muñoz de Ruesta. Aquest enginyer militar espanyol, per ordre de la Nova Planta borbònica, va portar a terme un inventari de l'estat de les fortificacions catalanes després del final de la Guerra de Successió. La importància de l'exèrcit per a l'assegurança d'aquesta Nova Planta espanyola fou cabdal: inspecció i control del territori, reforçament de ciutadelles i castells, revisió de carreteres, canals, ponts i camins, allotjament de tropes en esglésies i altres edificis rehabilitats. Tot al servei de la seua Espanya castellana, monàrquica, centralista i uniformitzadora. |
 |
| 1716. Cervera. Mapa de Juan Muñoz de Ruesta. Una esplèndida vista acolorida de la ciutat borbònica catalana per excel·lència, amb el turó emmurallat i les principals torres retallades sobre l'horitzó d'un cel espectacularment blau i primaveral. La vista és parcial i continua a la dreta, tot i que no en disposo d'una mostra amb prou qualitat. |
 |
| 1716. Cervera. Mapa de Juan Muñoz de Ruesta. S'hi veu l'antiga processó dita de la Cavalcada de les Aigües, fins al poble de Vergós, per la qual les autoritats es desplaçaven a les peixeres del terme per trencar-les, com a símbol del dret d'ús de l'aigua de l'Ondara. |
 |
| 1716. Cervera. Mapa de Juan Muñoz de Ruesta. La vida quotidiana al costat del riu Ondara (llavors anomenat riu Cervera) també hi fou retratada, al costat del convent dels franciscans. |
 |
| 1716. Cervera. Mapa de Juan Muñoz de Ruesta. Detall amb l'ermita de Santa Magdalena extramurs, al costat d'un enorme molí de vent, el de Sant Pere el Gros. Al fons, les cases del tossal de la Curullada. Els pagesos, bastó en mà, arriant els rucs amunt i avall. Els camins pugen fins a les portes de la muralla, i dins la vila closa destaca el vell castell cerverí a l'angle de la vila, dominant tota la vall. |
 |
| 1716. Cervera. Mapa de Juan Muñoz de Ruesta. Detall del mapa, amb el Camí de la Font dels Pous que baixa cap al riu, i on les dones anaven a proveir-se d'aigua amb els càntirs. Per sobre d'un pontet, arribava als molins del costat de la sèquia derivada a l'esquerra de l'Ondara. Un pescador prova de pescar-hi el sopar. |
 |
| 1716. Cervera. Mapa de Juan Muñoz de Ruesta. A la dreta de l'Ondara, hi circulava el Reg de la Magdalena, que calia travessar també per un gran pont, i que alimentava de l'aigua necessària les adoberies, els rentadors de l'altra banda dels Hostals baixos, i el convent gòtic de Sant Francesc. Les dones se'n van a fer safareig amb el cistell de la roba al cap. Algun caçador, home benestant, prova de caçar el sopar. Pescadors i caçadors indiquen la riquesa de la vall. |
 |
| 1716. Cervera. Mapa de Juan Muñoz de Ruesta. Detall de la banda oriental del plànol, amb el tossal de la forca, on després hi haurà el Calvari i modernament la zona de xalets més residencial i elitista de la vila. Als peus del turó, el camí ral que passava per l'ermita de Sant Salvador, amb l'antiga creu de terme davant. |
 |
| 1716. Cervera. Mapa de Juan Muñoz de Ruesta. Detall de la vila, magníficament retratada i encara més ben acolorida. S'hi observen quatre portals per aquesta banda, les cases amuntegades de la ciutat vella, i les torres del castell, de l'església gòtica de Santa Maria i del campanar de Sant Antoni. No hi podem veure encara el gruixut edifici de dos claustres que albergarà l'única universitat catalana per culpa i gràcia de la repressió espanyola. Tampoc cap port de mar... és broma! |
 |
| 1716. Cervera. Mapa de Juan Muñoz de Ruesta. Detall de la vista general de la vall als peus de la ciutat, al voltant dels Hostals baixos, Sant Francesc i les adoberies, i de l'alegria de la vida de cada dia que el quadre vol retratar. |
 |
| 1716. Cervera. Mapa de Juan Muñoz de Ruesta. El convent de Sant Francesc, originari del segle XIII i reconstruït en estil gòtic cap a final del segle XV, del qual encara en resta actualment l'edifici, tot i que sense ús i mig abandonat. |
 |
| 1716. Cervera. Mapa de Juan Muñoz de Ruesta. Detall del castell i de l'església gòtica de Santa Maria. També s'observa el detall de l'antiga muralla, amb els torretes de vigilància. L'estil del quadre té aquell punt de naïf, infantil, simplista, que el fa per això més atractiu, més enllà de la veracitat de la composició general, encara que no tant la dels detalls ni la de la perspectiva. |
