 |
| 1910 ca. Monestir de Santa Maria d'Ovarra, Vall d'Isàvena (Ribagorça). Fotografia de Juli Soler i Santaló (1865-1914), BdC. Enginyer, excursionista i fotògraf. Tres disciplines combinades excel·lentment en la persona de Juli Soler, al qual el CEC dedicà el refugi de Salardú. No tan sols la Vall d'Aran, sinó també el Pallars i la Ribagorça, li deuen algunes de les fotografies més antigues, preuades i magnífiques que avui podem admirar de les nostres valls pirinenques. A la imatge, el monestir ribagorçà, ajaçat a la sortida del congost de la Croqueta, on el riu Isàvena s'acomiada de les Maleïdes i s'obre a la cada cop més àmplia vall que el portarà fins a l'Éssera. |
 |
| 1910 ca. Monestir de Santa Maria d'Ovarra, Vall d'Isàvena (Ribagorça). Situat en la zona de pas cap a les valls altes de la Ribagorça, devia gaudir des dels seus orígens (que alguns situen fins i tot en època hispano-romana, anterior al segle IX en què apareix anotada en diferents documents) de nombroses visites de pelegrins, segurament font de la seua riquesa, juntament amb el fervor i favor d'alguns dels comtes ribagorçans d'aquells segles. Les dimensions immenses de l'església en testimonien encara avui la seua notorietat, i probablement fou panteó d'alguns sepulcres comtals. |
 |
| 1910 ca. Monestir de Santa Maria d'Ovarra, Vall d'Isàvena (Ribagorça). Amb els segles, s'anà desenvolupant tot un conjunt monacal al voltant de l'església. Al segle X, en època del comte ribagorçà Bernat I, l'advocació de l'església va passar de Sant Pere, que amb ses claus obria les portes del cel als guerrers conqueridors, a Santa Maria, justament en el moment que l'Església difonia per tot Europa la santa virginitat de la Mare de Déu, llavors la seua més potent una eina de control ideològic de la promiscuïtat matrimonial dels senyors feudals, que acaparaven cada cop més patrimoni per via de casoris successius, en detriment de les possessions monacals i eclesiàstiques. |
 |
| 1910 ca. Monestir de Santa Maria d'Ovarra, Vall d'Isàvena (Ribagorça). Al costat del cenobi benedictí, la petita església romànica de Sant Pau, del segle XII, probablement destinada a l'oració dels pelegrins, que així no destorbaven la comunitat monàstica fora d'horaris convinguts. |
 |
| 1910 ca. Monestir de Santa Maria d'Ovarra, Vall d'Isàvena (Ribagorça). Davant del monestir hi hagué un pont medieval que l'agost de 1963 fou derruït per una forta riuada. Fou reconstruït uns metres més avall per permetre l'accés al recinte imitant-ne l'estil de l'original, els fonaments dels quals encara avui són visibles. El monestir tingué també, a tocar del pont, un molí fariner a partir de la força de les aigües de l'Isàvena. |
 |
| 1910 ca. Monestir de Santa Maria d'Ovarra, Vall d'Isàvena (Ribagorça). Fotografia de Juli Soler i Santaló (1865-1914), BdC. Una espectacular imatge del congost de la Croqueta, tan agrest. |
 |
| 1910 ca. Monestir de Santa Maria d'Ovarra, Vall d'Isàvena (Ribagorça). Detall del congost, d'una gran profunditat. Pel GR-18.1 que el travessa actualment, el riu ens acompanya més pel so que no pas perquè el puguem veure allà al fons. |
 |
| 1910 ca. Monestir de Santa Maria d'Ovarra, Vall d'Isàvena (Ribagorça). Fotografia de Juli Soler i Santaló (1865-1914), BdC. Aquest era l'estat del cenobi benedictí d'Ovarra ara fa uns cent anys: l'herbassar hi feia estralls per tots costats. El prat de sobre l'espona de pedra potser n'era el vell cementiri adossat a l'església. |
 |
| 1910 ca. Monestir de Santa Maria d'Ovarra, Vall d'Isàvena (Ribagorça). Detall de la porta d'entrada al tancat del recinte, desaparegut després de la restauració dels anys 1970. S'aprecien bé les esquerdes a la paret lateral i el deteriorament general del conjunt. |
 |
| 1910 ca. Monestir de Santa Maria d'Ovarra, Vall d'Isàvena (Ribagorça). La planta de l'església és basilical, de tres naus de set trams de llargada, i portalades al lateral sud. |
 |
| 1910 ca. Monestir de Santa Maria d'Ovarra, Vall d'Isàvena (Ribagorça). Detall del lateral sud de l'església, que tan a les naus laterals, com a la central, més alta, presenta obertures de finestres de mig punt i tota la llargada dels murs decorats amb arcs irregulars i cecs sota els ràfecs. |
 |
| 1910 ca. Monestir de Santa Maria d'Ovarra, Vall d'Isàvena (Ribagorça). Fotografia de Juli Soler i Santaló (1865-1914), BdC. La part davantera de l'església, ja derruïda al segle XIX. |
 |
| 1910 ca. Monestir de Santa Maria d'Ovarra, Vall d'Isàvena (Ribagorça). Detall de la façana derruïda, que ens deixa a la vista els arcs semicirculars central i de la nau lateral sud. |
 |
| 1910 ca. Monestir de Santa Maria d'Ovarra, Vall d'Isàvena (Ribagorça). Fotografia de Juli Soler i Santaló (1865-1914), BdC. Una altra imatge de les profundes parets del Congost de la Croqueta del riu Isàvena, a la sortida del qual s'emplaçà el monestir benedictí, que degué posar en producció els prats cada cop més oberts del riu per avall, en l'avanç de l'extensió territorial del comtat ribagorçà des del segle IX. |
 |
| 1910 ca. Monestir de Santa Maria d'Ovarra, Vall d'Isàvena (Ribagorça). Detall de l'estretor del congost d'Ovarra o de la Croqueta. |
 |
| 1910 ca. Monestir de Santa Maria d'Ovarra, Vall d'Isàvena (Ribagorça). Fotografia de Juli Soler i Santaló (1865-1914), BdC. Un pagès o pastor del país anima la fotografia davant la façana del palau abacial, darrere del monestir. |
 |
| 1910 ca. Monestir de Santa Maria d'Ovarra, Vall d'Isàvena (Ribagorça). Detall de la portalada lleugerament apuntada del palau, amb l'escut dels Mur. |
 |
| 1910 ca. Monestir de Santa Maria d'Ovarra, Vall d'Isàvena (Ribagorça). Detall d'una finestra de la façana del palau, construït per l'abat Pere Mur al segle XVI. |
 |
| 1910 ca. Monestir de Santa Maria d'Ovarra, Vall d'Isàvena (Ribagorça). Fotografia de Juli Soler i Santaló (1865-1914), BdC. Imatge posterior de l'església, amb els tres absis. |
 |
| 1910 ca. Monestir de Santa Maria d'Ovarra, Vall d'Isàvena (Ribagorça). Detall de l'absis central, amb l'original sanefa romboïdal, llavors mig enrunada, que alguns asseguren que és d'influència islàmica, sota el ràfec i damunt els irregulars arcs cecs de mig punt. |
 |
| 1910 ca. Monestir de Santa Maria d'Ovarra, Vall d'Isàvena (Ribagorça). Detall de l'absis central i sud. Dos obertures als petits i tres al central: set finestres, número apocalíptic. |
 |
| 1910 ca. Monestir de Santa Maria d'Ovarra, Vall d'Isàvena (Ribagorça). Detall de l'absis central i nord, mig cobert llavors pel desnivell del terreny. Algunes adreces ben interessants sobre el monestir: Monestir de Santa Maria d'Ovarra (monestirs.cat) Monestir de Santa Maria d'Ovarra (aldeaglobal.net) Vista panoràmica de 360º del monestir |
