Seguidors

20140107

[561] El segon gravat de Rigaud de 1714

1714. Setge de BCN. Gravat (2) de Jacques Rigaud.
En el segon gravat de la seua sèrie de 6 sobre el setge de la ciutat de Barcelona, datats entre 1720-30, i diverses vegades reeditats per tot Europa, aquest gravador francès
dedica el tema, sempre des de la pròpia òptica gavatxa, a «Comment l'on soutient repousse les Sorties», és a dir, a com s'han de mantindre a ratlla les sortides dels defensors per desbaratar les línies de trinxeres assetjants.
1714. Setge de BCN. Gravat (2) de Jacques Rigaud.
L'angle inferior esquerre del gravat va dedicat al trasllat i atenció dels ferits a una mena de tenda mèdica de campanya.
1714. Setge de BCN. Gravat (2) de Jacques Rigaud.
L'angle inferior dret es reserva per als oficials que guaiten i controlen la distribució de les tropes pròpies i les intencions de les tropes «atacants», o sigui, els defensors catalans de la ciutat que provaven ràtzies sobre les línies enemigues.
1714. Setge de BCN. Gravat (2) de Jacques Rigaud.
La llegenda del gravat d'aquesta edició, en francès i alemany.
1714. Setge de BCN. Gravat (2) de Jacques Rigaud (ICC).
La perspectiva del baluard de llevant, amb el molins de dins la muralla, i el port i el fanal al fons.
1714. Setge de BCN. Gravat (2) de Jacques Rigaud.
Detall dels molins i de l'estilitzat far o fanal del port.
1714. Setge de BCN. Gravat (2) de Jacques Rigaud.
La part central de la muralla de llevant, amb la torre de Sant Joan i el baluard de Sant Daniel.
1714. Setge de BCN. Gravat (2) de Jacques Rigaud.
La part de muntanya de la muralla de llevant de la ciutat, cap al portal Nou i el de Sant Pere.
1714. Setge de BCN. Gravat (2) de Jacques Rigaud.
Montjuïc al fons, amb la línia fortificada de comunicació amb la ciutat.
1714. Setge de BCN. Gravat (2) de Jacques Rigaud.
El segon gravat és dedicat a la guerra de trinxeres entre assetjadors i assetjats. Els uns, els gavatxos, que pretenen l'afermament de les posicions com més acostades millor a la muralla, i els defensors, que pretenen desbaratar-los aquests plans. Destaca la construcció d'aquests petits llocs elevats, parapetats, i amb fossat, a l'estil dels castells, que en feien un lloc bastant segur i potent.
1714. Setge de BCN. Gravat (2) de Jacques Rigaud.
Les línies intercomunicades de trinxeres garantien l'acostament dels soldats i, en els punts adients, la construcció de parapets per a la instal·lació d'artilleria.
1714. Setge de BCN. Gravat (2) de Jacques Rigaud.
Detall de l'artilleria, essencial per provocar la bretxa per on s'iniciarà l'assalt.
1714. Setge de BCN. Gravat (2) de Jacques Rigaud.
La importància de la cavalleria, al darrere en segon pla, era determinada per la rapidesa amb què podia acudir en auxili dels propis o anar al tall de les intencions dels enemics quan gosaven sortir de la ciutat per trencar les construccions atacants.
1714. Setge de BCN. Gravat (2) de Jacques Rigaud.
Els oficials de cavalleria en lloc elevat per a l'observació de les hostilitats.
1714. Setge de BCN. Gravat (2) de Jacques Rigaud.
La cavalleria a l'espera d'ordres, parapetada darrere d'un enorme mas fortificat de la plana barcelonina.
1714. Setge de BCN. Gravat (2) de Jacques Rigaud.
Les trinxeres fornien els assaltants d'una eina extremadament potent de contenció davant la sortida de tropes defensores.
1714. Setge de BCN. Gravat (2) de Jacques Rigaud.
En uns moments, per mitjà de les trinxeres, es podia planta una secció de l'exèrcit davant les muralles.
1714. Setge de BCN. Gravat (2) de Jacques Rigaud.
L'evacuació dels ferits, per compte propi o no.
1714. Setge de BCN. Gravat (2) de Jacques Rigaud.
La tenda de campanya on els metges atenen els ferits, mentre els ajudants fan bullir l'aigua, i els capellans extremuncien els moribunds.
1714. Setge de BCN. Gravat (2) de Jacques Rigaud.
L'ullera de llargavista de l'oficial per escrutar els plans dels enemics catalans.

[548] Trinxeres de 1714