 |
| 1806. BCN. Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA). La Catedral (1), l'antic palau del comtes de Barcelona i reis d'Aragó o convent de Santa Clara (2), amb l'«oficina» de la Inquisició a l'altra banda (3), convent de Sant Joan (63), convent de Santa Magdalena (64), les religioses de Jonqueres (65), convent de Sant Francesc de Paül (66), capella de Nostra Senyora del Bon Socors (67), església dels pares Camils o Agonitzants (69). Els camins dels afores de la ciutat, sempre envoltats d'arbres, que feien ombra a carros i caminants. |
 |
| 1806. BCN. Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA). El pont d'entrada pel Portal de l'Àngel dalt de tot, i les Rambles ja arbrades (F). A la dreta: la plaça vella del Palau Episcopal (4), Sant Sever, hospital dels capellans (5), església de la Marededéu dels Reis (15), convent de les Carmelites descalces (61), capella de la Marededéu de Montserrat (62), col·legi de Santa Anta (60), el barri dels Estudis (59), el barri de Cordellers (40) i l'església de la Marededéu de Betlem (48). A l'esquerra de la Rambla: religioses de Valldonzelles (58), convent dels llatzerets (57), col·legi dels Trinitaris calçats (56), religioses d'Anges (55), Hospici (54), col·legi dels Agustins (53), convent de Santa Isabel (52), Casa de la Misericòrdia (51), convent dels Pares Servites (50). |
 |
| 1806. BCN. Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA). les Carmelites descalces (47), les religioses de Jerusalem (46), les Carmelites calçades (45), l'Hospital general: «le théâtre anatomique est grand» (44), convent dels Caputxins (43), l'hospital de Sant Llàtzer (42), religioses de Sant Jeroni (41), la porta de Sant Antoni (40), l'abadia de Sant Antoni (39), religioses Carmelites calçades (38), els Agustins (37), convent de Sant Pau (36), els Trinitaris descalçats (35), col·legi de Sant Francesc d'Assís (34), col·legi dels Carmelitans calçats (33), Teatre o Sala d'espectacle: «elle est vaste, bien coupée, remplie de dégagements commodes, decorée de trois rangs de loges, et l'une des plus belles de l'Espagne» (32), col·legi de la Mercè (31). |
 |
| 1806. BCN. Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA). Convent de Santa Mònica (30), les Drassanes: «on y a construit... une caseerne et une fonderie de canons, et vis-à-vis la caserne une autre édifice egalment consacré a la fabrication des armes» (29), convent de Sant Francesc: «il fut fondé par le patriarche lui-même en 1214» (28), bastió de Sant Francesc (27), Convent de la Mercè (26), bastió de la figuera (25), Santa Maria del Mar, «bâti dans le bon goût de l'architecture gothique» (24), plaça del Born, «une de plus grandes de Barcelone» (23), convent de Sant Sebastià (22), veïnat de Migjorn (21), font (20), la Llotja, borsa o casa de comerç (19), la Duana (18), palau de Capitania general d'ocupació espanyola (17), plaça de la Capitania general (16). |
 |
| 1806. BCN. Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA). els Caputxins (14), els Trinitaris calçats (13), església de les religioses de l'Ensenyança (12), el palau de la vella Casa d'Alba (11), l'església de Sant Just: «quelques uns attribuent sa fondation à Louis-le-Débonnaire, fils de Chalemagne» (10), església de Sant Miquel, antic temple de Neptú (9), l'Ajuntament (8), església de Sant Jaume (7), Palau de l'Audiència o Diputació: «on y voit aussi les portraits des ancients comtes de Barcelone et des rois d'Aragon» (6), Sant Sever, l'hospital dels pobres (5), plaça Nova i palau episcopal (4), una altra part del palau reial dedicat al Sant Ofici de la Inquisició (3), convent de Santa Clara, en una altra part del palau (2), la Catedral o seu episcopal barcelonina (1). |
 |
| 1806. BCN. Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA). La sortida de la porta de Sant Antoni cap a la Creu Coberta i Sants, ja arbrada, i connetada als passejos de la ronda de Sant Antoni cap a dalt, i de Sant Pau cap a baix. |
 |
| 1806. BCN. Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA). La sortida de la ciutat pel pont del Portal de l'Àngel, que salvava el fossat, i portava al convent dels Jesuïtes, extramurs. La ciutat que al final d'aquell segle necessitarà el reixat de carrers de l'Eixample, llavors només era encara camps i despoblat. |
 |
| 1806. BCN. Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA). Descripció d'alguns dels principals punts de la ciutat. |
